Mildred de Thanet
Mildred de Thanet (segle VII - Minster, 13 de juliol de 734 (Gregorià)) també coneguda com Mildred, Mildryth o Mildthryth fou una monja benedictina i abadessa del Monestir de Minster, situat a Thanet (Anglaterra). Després de la seva mort fou declarada santa i les seves relíquies foren traslladades a Canterbury.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII |
| Mort | 13 juliol 734 (Gregorià) Minster |
| Abadessa | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 13 de juliol |
| Família | |
| Pares | Merewalh i Domne Eafe |
| Germans | Merefin, Mildburh i Mildgyth |
 | |
Nascuda al voltant de l’any 600, Mildred fou filla del rei Merewalh de Magonsaete, actualment l’actual Herefordshire, un subregne de Mercia. La seva mare fou Domne Eafe, també coneguda com Santa Ermenburga, besnéta d'Etelbert I de Kent.[1] Al segle XI Goscelin escrigué una hagiografia de Mildred titulada Vita Mildrethae. L’obra Nova Legenda Anglie de l’any 1516 aporta un extens registre de la seva vida.
La seva família materna mantingué importants vincles amb la família reial merovíngia del Regne dels Francs.[1] Sembla que Mildred fou educada a la prestigiosa Abadia de Chelles i posteriorment a l’Abadia de Minster, la qual havia estat fundada per la seva mare. Se’n convertí abadessa l’any 696. Existeixen nombroses devocions a Mildred al Pas de Calais i a Millam (França), la qual cosa suggereix que els lligams amb els merovingis continuaren amb el pas del temps.[2]
Mildred morí a Minster després de l’any 732 i fou sepultada a l’Església de Santa Maria de la mateixa Abadia.[2]
Relíquies modifica
La successora de Mildred fou Edburga de Thanet, qui feu construir una església nova a l’Abadia de Minster dedicada a Sant Pere i a Sant Pau. Edburga hi traslladà les restes de Mildred i aquesta església esdevingué un destí de peregrinació.[3]
La darrera abadessa del Monestir de Minster fou Leofruna, capturada pels danesos l’any 1011. L’Abadia restà aleshores abandonada i el temple fou degradat al rang d’església parroquial.[4] Les restes de Mildred, tot i l’oposició local,[5] foren traslladades a l’Abadia de Sant Agustí a Canterbury l’any 1030. Aquest fet es commemora el 18 de maig.[6]
Algunes de les relíquies de Mildred foren atorgades durant el segle XI a una església de Deventer (Holanda). L’any 1881 la festa en honor a la Santa fou oficialment restaurada pel papa Lleó XIII.[7] L’any següent, després de la refundació d’un monestir benedictí a Minster, les monges sol·licitaren que les relíquies fossin retornades a Thanet.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 St. Augustine's Abbey, The Book of Saints, A&C Black, Ltd., London, 1921
- ↑ 2,0 2,1 Rollason (1982) p. 16
- ↑ minster-in-thanet.org.uk/abbey Arxivat 2017-05-18 a Wayback Machine. accessed 12 October 2014
- ↑ Rollason (1982) p.53
- ↑ Rollason (1982) p.36
- ↑ www.stpeters-stmildreds.org.uk Arxivat 2014-12-22 a Wayback Machine. St. Mildred's Church website.
- ↑ Minster Abbey Chronological Table Benedictine Nuns of Minster Abbey. Accessed 11 October 2014
- ↑ "Saint Mildred and her Kinsfolk", 1903
Bibliografia modifica
- Brooks, Beda: The world of Saint Mildred, c. 660-730. A study of an Anglo-Saxon nun in the golden age of the English Church, Bath 1996, ISBN 1-898663-08-4.
- Rollason, David W.: The Mildrith legend. A study in early Medieval hagiography in England. Leicester 1982, ISBN 0-7185-1201-4.
- Love, R. C., "Mildrith, St" en Michael Lapidge et al., The Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England. Oxford: Blackwell, 1999. ISBN 0-631-22492-0.
- Rollason, D. W., The Mildrith Legend: a study in early medieval hagiography in England ("Studies in the Early History of Britain", Leicester University Press) 1982.
- O.S.B., "Saint Mildred and her Kinsfolk", Virgin Saints of the Benedictine Order, Catholic Truth Society, Londres, 1903.
- Nova Legenda Anglie (ed. 1901.). Vol. II p. 193-197.