Mina Eureka
La mina Eureka és una mina, actualment abandonada, que es troba al poble de Castell-estaó (Pallars Jussà), a ambdues ribes del riu Flamisell. Tot i que mai es va arribar a explotar com a mina la infraestructura es va instal·lar sota un permís d'investigació i com a part de treballs d'investigació entre els anys 1962 i 1965, quan es van obrir les quatre galeries que avui podem reconèixer.
| ||||
| Tipus | Mina  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castell-estaó (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 956 m | |||
Mineralització modifica
Està situada en una de les mineralitzacions de coure, urani i vanadi que es trobés en els gresos del Triàsic inferior a la zona de trànsit entre Budsanstein i el Permià, en el que es coneix com un "red-bed". És un dipòsit polifàsic en què hi ha tres etapes diferents de la mineralització:[1]
- Primària: estratoligada. És la més important. Es troba relacionada amb processos en un ambient molt reduït (redox) amb algunsnivells de matèria orgànica i que es caracteritza per un canvi de color de l'arenisca vermella. Es compon de grans mil·limètrics d'una complexa sèrie de sulfurs i sulfosals-Cu-Fe-Zn-Bi-Co-Ni-Sb-As-Se i òxids de U-V i silicats.
- Secundària: formació de filons. Els petits filons es formen mitjançant el farciment de juntes de remobilització relacionats amb els moviments tectònics (deformació alpina). La seva composició és principalment de quars-ankerita i de sulfurs de coure.
- Terciària: supergènica. Aquesta fase d'alteració forma una àmplia gamma de minerals secundaris, sent particularment ampli i variat en el cas de l'urani. Finalment, en aquesta fase hi ha una sèrie de minerals de neoformació dipositats sobre les parets de l'interior de les galeries.
Minerals modifica
S'hi pot trobar principalment quars i barita, així com diversos sulfurs i carbonats com l'ankerita, i minerals d'urani com l'andersonita o la uraninita.[1] Destaca el descobriment de l'abellaïta, un mineral de la classe dels carbonats, el primer mineral en ser descobert a Catalunya.[2]
Aquesta mina ha sigut el segon jaciment en el món on s'ha trobat Cejkaïta, una espècie mineral molt rara, així com d'altres minerals rars d'urani com l'arsenuranilita, la compreignacita o la natrozippeïta.[3] Més recentment, la paragènesi de la mina s'ha ampliat amb la troballa de boltwoodita, devillina, gordaïta, lavendulana, metamunirita, schröckingerita i volborthita.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina Eureka |
- ↑ 1,0 1,1 «Eureka mine, Castell-estaó, La Plana de Mont-ros, La Torre de Cabdella, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ «Primera localitat tipus d'un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya». Grup Mineralògic Català. Arxivat de l'original el 2016-04-12. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Abella Creus, Joan; Viñals Olià, Joan «Cejkaïta, arsenuranilita, compreignacita, natrozippeïta i d'altres minerals rars d'urani en el jaciment "Mina Eureka"». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], X, 2, 2009, pàg. 52-71. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 9 març 2014].
- ↑ Abella Creus, Joan; Viñals Olià, Joan «Nous minerals de la mina Eureka: metamunirita, schröckingerita, boltwoodita i gordaïta». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, febrer 2012, pàg. 14-18. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 9 març 2014].