Miquel Amengual
Miquel Amengual (Mallorca, segle xviii) fou un canonge i compositor.[1]
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | canonge, compositor  |
| Període | Segle XVIII |
Escolà de l'Escolania de Lluc de finals de 1739 que li permet estar en contacte amb la música a través del professorat i la introducció de l'estudi de nous instruments. Després amb tot el coneixement adquirit als Blauets ("nens blaus" com posteriorment van ser reconeguts i són avui en dia) arribà a ser canonge regular de San Antonio de Olite a Navarra. També fou rector de la parròquia dels pobles d'Algaida, Pina, Sant Honorat, Cura i Castellitx. El seu nebot va fer el seu testament i recollí els seus béns en un inventari incloent el retaule major de l'església d'Algaida el qual es finalitzà dia 7 de desembre de 1741 perquè faltava daurar. En aquest retaule apareixen Sant Miquel, l'arcàngel, Jesús a la creu, Sant Cristòfol, els noms del mateix Miquel Amengual i parents.[1][2][3]
Obra[1] modifica
Es conserven les següents obres al Santuari de Lluc:
- Salve Regina per a 8 v, violins i trompes
- Tono als Dolors de Nostra Senyora per a 4 v i violins
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 CORTIZO, Mª Enzina «Amengual, Miguel [Miquel]». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 1, p. 408.
- ↑ Gelabert, Llorenç «La Escolanía de Lluc, entre la tradición musical y la modernidad artística y pedagógica». DEDiCA. Revista de Edûcaçao e Humanidades, març 2014, pàg. 111-122.
- ↑ Morey, Baltasar Els rectors Amengual d’Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx. Col·lecció binària [Artà], 1973.
Bibliografia modifica
- J. Parets, P. Estelrich, B Massot. Diccionari de compositors mallorquins (siglos XV-XIX). Mallorca: Ed. Cort 1987.