Miquel de Castillon

trobador occità del segle XIII

Miquel de Castillon o Castilho (fl. segle xiii) fou un trobador de Narbona. Probablement era un gentilhome de la vila de Narbona, ja que el seu nom apareix en una llista de provi homines consultat pels cònsols.[1] Segurament fos de classe cavalleresca, pertanyent a la família de vassalls dels vescomtes de Narbona.

Infotaula de personaMiquel de Castillon
Biografia
NaixementNarbona Modifica el valor a Wikidata
Floruitsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata

Segons una hipòtesi del romanista Josèp Anglada, es podria tractar de la mateixa persona anomenada Miquel de Gaucelm de Besiers que tenia lligams amb els trobadors de Besiers.

Miquel de Castillon, Codolet i Guiraut Riquier van compondre un tornejament (un partiment entre tres escriptors)[1] anomenat A·n Miquel de Castilho[2][3] (248.11 = 300.1 = 115a.1).[4] Codolet o Codolen s'identifica probablement amb el Raymundus de Codoleto, definit com a civis Narbone (ciutadà de Narbona), originari de Codolet, a prop de Lo Pònt de Sent Esperit.[5] Miquel de Castillon també apareix en un "concurs" poètic com a jutge d'un partiment de Guiraut Riquier i Falcó, anomenat Falco, dona avinen (248.28 = 147.1).[6][7]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Jeanroy, 1934, p. 397.
  2. Harvey, R.; Paterson, L.M.; Radaelli, A. The Troubadour Tensos and Partimens: A Critical Edition. D.S. Brewer, 2010, p. 720. ISBN 978-1-84384-197-5. 
  3. «Guiraut Riquier · Miquel de Castilho · Codolet» (en occità i italià). Rialtoː Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 18 març 2020].
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  5. Jeanroy, 1934, p. 357.
  6. «Guiraut Riquier · Falco» (en occità i italià). Rialtoː Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 18 març 2020].
  7. Chabaneau, C. Varia provincialia: Textes provençaux en majeure partie inédits (en francès). J. Maisonneuve, 1889, p. 6. 

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica