Viquipèdia

Mirmecòfita

plantes que viuen en associació amb les formigues
(S'ha redirigit des de: Mirmecòfites)

Mirmecòfita (derivat del grec: traduït literalment significa "formiga-planta") és una planta que viu en associació de mutualisme amb una colònia de formigues. hi ha uns 100 gèneres diferents de plantes mirmecòfites.[1] aquestes plantes tenen adaptacions estructurals que proporcionen les formigues aliment i/o protecció. Aquestes estructures inclouen la domatia, els cossos alimentaris i els nectaris extraflorals.[1] En intercanvi per l'aliment i la protecció, les formigues ajuden la mirmecòfita en la pol·linització, la dispersió de les llavors, la recollida dels nutrients essencials i/o la defensa.[1] Específicament, la domatia adaptada a les formigues es pot anomenar mirmecodomatia.[2]

Formigues en una Acacia.

Mutualisme modifica

Les mirmecòfites comparteixen una relació mutualística amb les formigues, que beneficien a les dues parts. Aquesta associació pot ser facultativa o obligada.[3]

Mutualisme obligat modifica

En el mutualisme obligat els dos organismes implicats són interdependents i no poden sobreviure un sense l'altre. Un exemple és en el gènere de plantes Macaranga.[1] que normalment interaccionen amb formigues del gènere Crematogaster.[4]

Mutualisme facultatiu modifica

En el mutualisme facultatiu la supervivència dels dos organismes no depèn de la interacció. El mutualisme facultatiu sovint ocorre en plantes que tenen nectaris extraflorals però amb cap altra estructura especialitzada per a les formigues.[3] Aquest tipus facultatiu també es pot desenvolupar amb plantes no natives i les formigues.

Adaptacions estructurals de les mirmecòfites modifica

 
Tubercle sobre Myrmecodia tuberosa.

Domatia modifica

La Domatia (del llatí: Domus = casa) són estructures internes de les plantes que apareixen com específicament adaptades perquè hi habitin les formigues.[5] Són cavitats que es troben principalment a les tiges de les plantes i a les seves espines. molts gèneres de plantes ofereixen la domatia. Les plantes del gènere Acacia en són un exemple ben conegut amb mutualisme obligat.[5] Les acàcies tenen grans espines que les formigues excaven per a viure-hi.[5] Les formigues així reaccionen agresivament davant dels herbívors que intenten menjar-seles acàcies.[5]

La domatia també es pot donar en els tubercles.[6] La família Rubiaceae conté els gènere Myrmecodia amb tubercles habitats per les formigues.[6]

 
Espines d'Acacia.

Cossos alimentaris modifica

Algunes plantes produeixen cossos alimentaris per a ser usats per altres organismes, són petites estructures epidèrmiques que contenen una gran varietat de nutrients.[7] Els cossos alimentaris s'identifiquen pel seu principal nutrient que contenen i pel gènere de planta que els produeixen.[7] En les acàcies aquests cossos són tics en proteïna.[8]

Nectaris extraflorals modifica

Els nectaris extraflorals són glàndules que produeixen sucres fora de les estructures florals de les plantes. Normalment aquests nectaris es troben en les fulles, tiges i brots.[3] En Acacia collinsii, els nctaris extraflorals estan modificats per atraure només els socis de la simbiosi.[3][9][10]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Speight, Hunter & Watt 2008
  2. ↑ Wilson 1971
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Koptur 1991
  4. ↑ Fiala, Maschwitz & Pong 1991
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Janzen 1966
  6. ↑ 6,0 6,1 Jebb 1991
  7. ↑ 7,0 7,1 Rico-Gray & Oliveira 2007
  8. ↑ Heil, M; B. Baumann, R. Kruger, K.E. Linsenmair «Main nutrient compounds in food bodies of Mexican Acacia ant-plants». Chemoecology, 14, 1, març 2004, pàg. 45–52.
  9. ↑ Heil, M.; J. Rattke, W. Boland Science, 308, 5721, abril 2005, pàg. 560–563 [Consulta: 4 novembre 2011].
  10. ↑ Gonzalez-Teuber, Marcia; M. Heil «The Role of Extrafloral Nectar Amino Acids for the Preferences of Facultative and Obligate Ant Mutualists». Journal of Chemical Ecology, 35, 4, abril 2009, pàg. 459–468 [Consulta: 11 febrer 2011].

Bibliografia modifica

  • Beattie, Andrew J.; Hughes, Lesley. «Ant-plant interactions». A: Herrera, Carlos M.. Plant-Animal Interactions. Malden, MA: Blackwell Publishing, 2002, p. 211–235. 
  • Benzing, David H. «Myrmecotrophy: origins, operation, and importance». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 353–373. ISBN 0-19-854639-4. 
  • Fiala, Brigitte; Maschwitz, Ulrich; Pong, Tho Yow. «The association between Macaranga trees and ants in South-east Asia». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 263–270. ISBN 0-19-854639-4. 
  • Gonzalez-Teuber, M.; Heil, M. «The Role of Extrafloral Nectar Amino Acids for the Preferences of Facultative and Obligate Ant Mutualists». Journal of Chemical Ecology, 35, 2009, p. 459–468.
  • Heil, M.; Baumann, B.; Kruger, R. «Main nutrient compounds in food bodies of Mexican Acacia ant-plants». Chemoecology, 14, 2004, p. 45–52.
  • Heil, M.; Rattke, J.; Boland, W. «Postsecretory hydrolysis of nectar sucrose and specialization in ant/plant mutualism». Science, 308, 2005, p. 560–563.
  • Janzen, D. H. «Coevolution of mutualism between ants and acacias in Central America». Evolution, 20, 1966, p. 249–275. DOI: 10.2307/2406628.
  • Jebb, Matthew. «Cavity structure and function in the tuberous Rubiaceae». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 374–389. ISBN 0-19-854639-4. 
  • Koptur, Suzanne. «Extrafloral nectarines of herbs and trees: modeling the interaction with ants and parasitoids». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 213–230. ISBN 0-19-854639-4. 
  • Peakall, Rod; Handel, Steven N.; Beattie, Andrew J. «The evidence for and importance of ant pollination». A: Huxley, Camilla R.. Ant-Plant Interactions. New York, NY: Oxford University Press, 1991, p. 421–429. ISBN 0-19-854639-4. 
  • Rico-Gray, Victor; Oliveira, Paulo S. The Ecology and Evolution of Ant-Plant Interactions. Chicago, IL: University of Chicago Press, 2007, p. 42–51, 101–109. 
  • Speight, Martin R.; Hunter, Mark D.; Watt, Allan D. Ecology of Insects. 2a edició. West Sussex, UK: Wiley Blackwell Publications, 2008, p. 212–216. 
  • Wilson, Edward O. The Insect Societies. Belknap Press, 1971. ISBN 978-0-674-45490-3. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mirmecòfita
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mirmecòfita&oldid=32777145»