Viquipèdia

Mitologia coreana

La mitologia coreana és un conjunt de mites de diverses èpoques de Corea que tracten sobre l'origen de Corea, les fundacions dels regnes coreans, la cosmogonia i els seus sentiments.[1]

Hi ha un mite del tipus de diluvi universal anomenat El fill de l'arbre (Moktohryong) i la inundació.[2] A més d'un mite amb diluvi local controlat per un personatge.[3]

Hi ha mites que expliquen l'origen dels accidents geogràfics. Alguns dels accidents geogràfics explicats per mites són: Samsonghjiol (significa en coreà Forats dels Tres Cognoms),[4][5] la Roca de la Carabassa[6] i la Muntanya Pekma i les formacions rocoses en forma de cistella Nongham.[7] Altres mites expliquen els orígens de les famílies aristocràtiques, la fundació de Corea[8] i de distints regnes coreans,[3] i característiques que hereta genèticament una família aristocràtica.[9]

La seua cosmologia consistia en: al centre de l'univers està el paradís celestial, baix d'aquest hi ha 33 cels.[8]

A la Muntanya Miojiang el déu encarregat de portar la civilització establí la Ciutat Divina.[8]

A la mitologia de Corea apareixen esperits, com per exemple esperits guardians de les muntanyes Hil, Ho i Pu.[10]

Llista de personatges, criatures i objectes modifica

 
Retrat de Tangun, net del déu suprem Juanhin.
  • Juanhín, déu suprem governador de tot, incloent una sèrie de déus menors. Viu sentat al tron situat al mig del Palau de Juanhín, un palau situat al mig del paradís celestial.[8] En un altre mite se l'anomena Mosu Je.[3]
  • Juanhung és el fill bastard de Juanhín. Té molts germans. És enviat per son pare a originar la humanitat, des d'on aleshores és anomenat Rei Diví.[8]
  • Yono (o Yonorang, que significa "el corb mascle"), déu del Sol.[11]
  • Seo (o Seonio, que significa "el corb femella"), deessa de la Lluna.[11]
  • Els dracs són utilitzats com a vehicles pels déus.[8] També hi ha un drac-gallina.[6]
  • S'anomena l'au fènix.[12]
  • Hi ha esperits: l'esperit del Mar de l'Oest,[13] l'esperit de les aigües,[14] esperits de les muntanyes com l'esperit pur de la muntanya Kaya,[15] i l'Esperit de la Pesta.[16]
  • Pungbek, déu dels vents.[8]
  • Usa, déu de les plutges.[8]
  • Unas, déu dels núvols.[8]
  • Sire Ko, déu de l'agricultura.[8]
  • Unghnio és la dona que concebé el primer humà la qual abans era un os que fou transformat en dona pel Rei Diví per haver passat una prova.[8]
  • Jemuso[10] o Tangun, el Rei Modest, és el fill nascut de la unió de Juanhung baix forma humana i Unghnio. Es convertí en rei 50 anys després d'haver pujat al tron el rei Tangguio. Visqué 1908 anys.[8]
  • Alpiong, cap d'una aldea que és l'encarnació d'un esperit celestial, i patriarca de la dinastia Ji de Kumnianghbu.[6]
  • Soboltori, cap i fundador de l'aldea Cojoxon de la muntanya Tol que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor de la dinastia Xong de Sariangbu.[6]
  • Kurema, cap i fundador de l'aldea Tesuxon de la muntanya Mu que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Son de Xomniangbu.[6]
  • Xibejo, cap i fundador de l'aldea Carixon de la muntanya Xa que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Xue de Ponpibu.[6]
  • Xita, cap i fundador de l'aldea Carixon de Kumsan que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor de la dinastia Pe de Janguibu.[6]
  • Johyin, cap i fundador de l'aldea Koyaxon que és l'encarnació d'un esperit celestial, i progenitor dels Sol de Suppibu.[6]
  • Jiokkose Pak, fundador de Sila, nascut d'un ou morat caigut del cel.[6]
  • Ariong, esposa de Jiokkose Pak, reina de Sila, i d'origen misteriós. Un drac-gallina aparegué pel Pou d'Ariong i dona llum a Ariong per les axil·les abans de morir poc després. Una anciana que passava per allí la crià. Es caracteritzava per tindre llavis durs i en forma de punta, els quals van desaparèixer i tingueren la forma regular després que l'anciana que la cuidava la banyà a unes aigües de Uolsong.[6]
  • Sagrada Mare Sondo o Saso (que significa violeta que dansa), mare d'origen diví de Jiokkose Pak.[17]
  • Seolmundae Halmang o Iaia Seolmundae, deessa de la província insular de Jeju-do.[18]
  • Tarhe Sok (per eixir d'un ou l'anomenà sa mare adoptiva Tarhe, i el seu cognom significa en xinés garsa, triat per la seua mare adoptiva per haver-lo trobat rodejat d'aquestes aus), rei mític de Silla (Corea) i déu de la muntanya Tong (actual Tojam).[19]
  • Kumiho són unes raboses amb nou cues. La seua llegenda la relaciona amb el sexe.[20] Realment és un personatge llegendari que és una versió d'un mite de la Xina.[21]
  • Xonghguion (significa "la dels ulls bons"), deessa de la muntanya Kaya, progenitora junt al déu Ibiga dels reis Xuhil (rei de Kaya) i Kim (rei de Koanghguk).[15]
  • Ibiga, déu que prenyà a Xonghguion al vore-la banyant-se.[15]
  • Suhin és un dels primers humans, descobrí el foc.[22]
  • Iuso és un dels primers humans, descobrí la construcció de cases i la diferenciació entre fruits verinosos i comestibles.[22]
  • Johnuon és un dels primers humans, descobrí com construir vaixells i fabricar xarxes de pescar.[22]
  • Sinnong és un dels primers humans, descobrí com fabricar ferramentes per a l'agricultura i classificà les plantes medicinals.[22]
  • Poki és un dels primers humans, descobrí descobrí els principis positius i negatius de l'univers, traçà vuit trigrammes per a endevinació i erigí les lleis del matrimoni.[22]
  • Yogua és un dels primers humans, taponà alguns clavills del cel amb una massa feta per pedres moltes de cinc colors mesclades amb aigua, i descobrí a cosir i filar roba.[22]
  • Popxu és un dels primers humans, determinà les lleis.[22]
  • Todang és un dels primers humans, escriví un almanac on es reflectien les quatre estacions i quan s'ha de collir i emmagatzemar.[22]
  • Pari, una princesa que viaja a l'infern per a salvar a son pare Ogu i sa mare Pionghon i els acabà ressuscitant.[23]
  • Muxangsung, un gegant que guarda un territori mític del qual és l'amo, es casà amb la princesa Pari.[23]
  • El rei Suro, fundador mític del regne Karak, es caracteritza per mesurar 2,7 metres[12] i per tindre un penis bastant gran que utilitzà com a pont sobre el riu Sonam. Patí un accident amb una pipa que li deixà una marca heretable a tots els Kim de Kimje.[9]
  • La reina Jo (més tard anomenada la Gran Reina Phyu),[14] esposa del rei Suro, es caracteritza per tindre una vulva de bastant grandària que utilitzà com a coixí per als convidats durant una festa. Patí un accident amb un brou calent que li deixà una marca heretable a totes les Jo de Kimje.[9]
  • Puru o Buru Je, fill de Mosu Je, el rei del Cel; regnà Puyo. Podia convertir-se en llop, nútria i falcó.[3]
  • Granota d'Or fill de Buru Je, enviat pel Cel, el trobà son pare al llac Xonji. Tenia aspecte de granota.[3]
  • Aranbul fou el ministre de Buru Je que tingué una visió on el Rei Celestial li manà establir la capital del regne Puyo de l'Est a Kasobuon.[3]
  • Jabek, déu del riu Xonja, pot convertir-se en cérvol, peix i faisà, i pare de les tres filles anomenades Yujua, Juonjua i Uijua.[3]
  • Yujua fou raptada per Mosu Je. Fou desterrada per son pare, Jabek, al llac Ubal junt a dos serventes. Allí, furtava el que pescava Kangiopuxu amb una xarxa.[3]
  • Xumong, fill de Yujua, nascut d'un ou. Era un arquer amb poders extraordinaris com separar les aigües d'un tir de fletxa, provocar inundacions i ressuscitar uns coloms. Tenia tres amics: Oi, Mari i Sombu, amb els quals fugí i fundà el regne de Koguryo, on es trobà amb Xesa Kuk, Mugol Xungsil i Muco Sosil, als quals els donà el cognom. Després de fundar el regne es donà a si mateix el cognom Ko (significa "elevat"). Desaparegué ascendint al cel.[3]
  • Songyang, rei de Piriu. Afirmava provindre d'un món misteriós. Fou derrotat per Xumong després de provocar una inundació fent ploure durant "set dies i set nits".[3]
  • Yuri era el fill de Xumong i la senyora Je.[3]
  • Dokkebie, són "gegants amb una banya al cap" i solen "portar una maça anomenada Dokkebie Bangmangi". Durant el dia són més actius que durant el dia i es dediquen de vegades a espantar la gent.[24]
  • Haetae o "gos que menja foc", protegeix la gent dels desastres. El seu aspecte és el d'un lleó amb escates i una banya al cap com el d'una jirafa.[25]
  • Onhyo era fill de Xumong Ko, i fundà Pekxe.[10]
  • Piriu era el germà major d'Onhyo, fundà el regne de Spixe (que significa "deu abundàncies").[10]
  • El príncep Yuri, prové del regne de Puyo de l'Est i es convertí en hereu del regne de Xolbon, mentre que els seus familiars Piriu i Onhyo fugiren.[10]
  • Ogan i Mario eren amics i súbdits de Piriu i Onhyo i junt a altres huit súbdits els acompanyaren en la fugida.[10]
  • Kujo és un jove que tenia cites amb la reina de l'Emperador Celeste. Fou desterrat al món terrenal durant 100 anys per haver-la seduït.[7]
  • Abi és una dona que acabe sent l'esposa de Kujo.[7]
  • Kyongjuon, fill d'Abi i Kujo, nascut després que es convertiren en roques, eixí d'una roca partint-se aquesta en dos armat amb arc i espasa. Fundà el regne de Jupekxe i muntà un cavall més ràpid que les seues fletxes.[7]
  • General dels Sants Ossos (pseudònim de Joguion), home forçut, pare de Gon, rei de la dinastia Koryo.[26]
  • Kangxun, fill de Joguion i l'esposa primera de Joguion.[26]
  • Paruon, geomàntic de Sil·la.[26]
  • Rei Drac del Mar de l'Oest, és un drac que habita el Mar Groc.[26]
  • Rei Drac del Mar d'Orient, és un drac.[16]
  • Xoyong, fill del Rei Drac del Mar d'Orient. Quan ballava davant les persones, aquestes perdien el rencor i es tornaven compassives.[16]
  • Kotayi és un arquer que ajudà un esperit.[13]
  • Tongmyeong, fundador del regne de Puyŏ nascut per un raig que deixà embarassada una criada d'un rei.[27]

Fonts històriques modifica

A més del ritual xamanista kut que ha permés la pervivència dels mites coreans per via oral hi ha les següents fonts escrites:[28]

  • Chong, Inchi. Història de Koryo, segle XV. 
  • Iryeon. Samguk-Iusa, segle XIII. [8]
  • Dongmunson o Col·lecció de Literatura Coreana, segle XV. [5]
  • Kim, Busik. Janhuon, segle XII. 
  • Li, Kiubo. Col·lecció de Tongguk-Isangguk. 
  • Kim, Busik. Història dels tres regnes o Samguk-Sagui, 1145. [3]
  • Jedong Kosunghyon, segles XIII-XIV. [10]
  • Tongguk yohyi sungnam, segle XV. [14]
  • Cròniques del rei Sechong[16]

La Història dels tres regnes fou completada per un autor favorable al rei Injong suposant un conflicte d'interessos mentre que, segons suggereix Pae-gang Hwang, Samguk Iusa fou una edició políticament menys interessada per part del compilador Iryeon.[29]

Referències modifica

  1. ↑ Juang, Pegang, KIM, Changmin (pròleg). «Prólogo». A: Mitos coreanos. 1ª. Madrid: Verbum, 2002, p. 10. ISBN 84-7962-243-1. 
  2. ↑ Juang, Pegang. «Moktohryong (Hijo del Árbol) y la inundación». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 155-160. ISBN 84-7962-243-1. 
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Juang, Pegang. «El rey Dongmyong, fundador de Koguryo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 19-36. ISBN 84-7962-243-1. 
  4. ↑ «Port of Jeju (Cheju)». World Port Source. Mark E. Waters. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Juang, Pegang. «Los tres hombres divinos de Tamhna». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 102-108. ISBN 84-7962-243-1. 
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Juang, Pegang. «Jiokkose Pak, fundador de Sil-la, y Ariong». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 45-54. ISBN 84-7962-243-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Juang, Pegang. «Kyongjuon y el caballo celeste». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 136-143. ISBN 84-7962-243-1. 
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 Juang, Pegang. «Juanhung, hijo del Emperador Celestial, y Tangun». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 11-18. ISBN 84-7962-243-1. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Juang, Pegang. «El pene del rey Suro, usado como puente, y la vulva de la reina Jo, usada como almohada». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 86-87. ISBN 84-7962-243-1. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Juang, Pegang. «Onhyo, fundador de Pekche, y Piriu». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 37-44. ISBN 84-7962-243-1. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Juang, Pegang. «Yono, dios solar, y Seo, diosa lunar». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 123-131. ISBN 84-7962-243-1. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Juang, Pegang. «La reina Jo y Suro Kim, fundador del reino Karak». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 62-76. ISBN 84-7962-243-1. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Juang, Pegang. «El arquero Kotayi y la hija del dragón». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 189-193. ISBN 84-7962-243-1. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Juang, Pegang. «La torrecilla Pasa y el barco de piedra. Changhyu, el monje iluminado, y los siete príncipes». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 77-80. ISBN 84-7962-243-1. 
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Juang, Pegang. «Chonghguion, la madre divina del rey de Kaya, y su hermano el rey Kim». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 81-85. ISBN 84-7962-243-1. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Juang, Pegang. «Choyong, hijo de dragón y el Espíritu de la Peste». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 183-188. ISBN 84-7962-243-1. 
  17. ↑ Juang, Pegang. «La Sagrada Madre Sondo y Jiokkose Pak». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 55-61. ISBN 84-7962-243-1. 
  18. ↑ Soonie, Kim i HILTY, Anne «Seolmundae Halmang - Creator Goddess of Jeju». Jeju Weekly, 13-02-2013 [Consulta: 2 juliol 2015].
  19. ↑ Juang, Pegang. «Tarhe Sok, el rey divino». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 109-118. ISBN 84-7962-243-1. 
  20. ↑ Soo-mee, Park. «DVD Review - Foxes have atrocious pick-up lines». Korea JoongAng Daily, 14-05-2007. [Consulta: 26 juliol 2015].
  21. ↑ Wallen 2006, pàg. 69-70 Cita: "In China the nine-tailed fox has its own name, Jinwei hu, while in Korea it is Gumiho [...] from China to Japan and Korea in the ninth century."
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Juang, Pegang. «Ansimguk, de apellido Sonhgyo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 210-224. ISBN 84-7962-243-1. 
  23. ↑ 23,0 23,1 Juang, Pegang. «La princesa Pari». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 194-209. ISBN 84-7962-243-1. 
  24. ↑ Kim, Woosang. «Dokkebie». A: Recreating east asia creatures that exist in mythology as RPG fantasy characters (Order No. 1538905), 2013, p. 3. 
  25. ↑ Kim, Woosang. «Haetae». A: Recreating east asia creatures that exist in mythology as RPG fantasy characters (Order No. 1538905), 2013, p. 3. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Juang, Pegang. «El rey Uang-Gon, fundador de Koryo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 88-101. ISBN 84-7962-243-1. 
  27. ↑ Pai, Hyung Il. Constructing "Korean" Origins: A Critical Review of Archaeology, Historiography, and Racial Myth in Korean State Formation Theories. Harvard Univ Asia Center, 2000, p. 467. ISBN 978-0-674-00244-9. 
  28. ↑ Choi i 2008, vii.
  29. ↑ Tangherlini, Timothy R. «Korean Myths and Folk Legends». Journal of Folklore Research Reviews, 2007. Arxivat de l'original el 2016-10-01 [Consulta: 27 setembre 2016].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia coreana

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mitologia_coreana&oldid=33448378»