Moana

pel·lícula de 1926 dirigida per Robert J. Flaherty

Moana és una pel·lícula de l'any 1926 dirigida per Robert Flaherty i protagonitzada per Ta'avale i Fa'amgase.[1]

Infotaula de pel·lículaMoana

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1926 Modifica el valor a Wikidata
Durada60 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental, cinema mut, docuficció, Cinema etnogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Temasamoans Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióOceania insular Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0017162 Filmaffinity: 958334 Letterboxd: moana-1926 TMDB.org: 94727 Modifica el valor a Wikidata
El llac Safune a la costa nord de Savai'i (Samoa, 1896)

Argument modifica

Savai'i és una de les illes muntanyoses de l'arxipèlag de Samoa (la Polinèsia) i el poble de la jove Moana, Safune, s'enclava davant l'oceà Pacífic. Enmig d'una natura que els dona prosperitat, la gent viu amb harmonia i feliç. Moana pesca en els esculls coral·lins i recull arrels per a fer pa. A més, també prepara trampes per a caçar senglars i altres animals.[1]

Context històric i artístic modifica

Dos anys després d'haver rodat a les costes àrtiques Nanook of the North (1922), l'antropòleg, cartògraf i explorador estatunidenc Robert Flaherty i el seu molt reduït equip de cinema van arribar a la remota illa de Savai'i. Amb el suport econòmic del productor Jesse L. Lasky, que li donaria carta blanca, el documentalista va romandre en aquell edèn de la Polinèsia durant divuit mesos, convivint amb els nadius: gent senzilla i hospitalària que es va avenir a cooperar en el rodatge. El cineasta els projectaria una pel·lícula alemanya (Der Golem, wie er in die Welt kam, 1920) i s'entendria amb ells gràcies a les traduccions de Zialeley, neta del cap Seumanutafa. El cap havia estat amic i conseller de l'escriptor Robert Louis Stevenson, de qui en una seqüència es transcriuen els seus records en aquells bells paratges.[1]

Com en altres llargmetratges seus, Flaherty se serviria d'un breu entrellat argumental per a mostrar la naturalesa primitiva, la vida, costums i rituals dels nadius de Samoa. Idealitzaria la noblesa, el valor i el coneixement ancestral dels illencs, gent capaç de viure feliç amb només allò que la natura els oferia. Així, és un estimable i molt valuós documental dramatitzat, una obra d'innegables valors etnogràfics, etnològics, humanistes, lírics i cinematogràfics.[1]

Estrenat a Nova York el mes de febrer del 1926, aquest cant a la vida va tindre un molt tebi pas comercial a les pantalles americanes, si bé va obtindre una favorable acollida a Europa. Anys més tard, el pare del cinema documental retornaria als mars del Sud, rodant primer White Shadows in the South Seas (1928) i, a continuació, Tabu (1931), on va referir-se de nou a la relació de l'ésser humà amb la natura.[1]

Frases cèlebres modifica

«
Julie: "Senyor cranc, lladre! No tornaràs a enfilar-te als cocoters del meu pare." (Moana)[1]
»

Curiositats modifica

  • El ritual del tatuatge que apareix a la pel·lícula ja havia desaparegut vers la dècada del 1920 i es va haver de recrear especialment per a la pel·lícula.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 24.
  2. Jill Nelmes, 2003. An Introduction to Film Studies. Psychology Press. ISBN 0415262682. Pàg. 194. [1]

Bibliografia modifica

  • Jack C. Ellis, 2005. A New History of Documentary Film. A&C Black. ISBN 9780826417510. [2]
  • Barsam, Richard, 1988. The Vision of Robert Flaherty: the Artist as Myth and Filmmaker. Bloomington: Indiana University Press. [3]
  • Flaherty, Frances, 1960. The Odyssey of a Film Maker: Robert Flaherty's Story. Urbana: Beta Phi Mu. [4]
  • Jacobs, Lewis (ed.), 1971. The Documentary Tradition: From Nanook to Woodstock. Nova York: Hopkinson and Blake. [5]
  • Murphy, William T., 1978. Robert Flaherty: A Guide to References and Resources. Boston: G. K. Hall & Co. [6]
  • Rotha, Paul (ed. Jay Ruby), 1983. Robert J. Flaherty: A Biography. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. [7]

Enllaços externs modifica