Moisès Mendelssohn
Moisès Mendelssohn (Dessau, 26 de setembre de 1729 — Berlín, 4 de gener de 1786) va ser un filòsof alemany considerat com la veu més important de la Il·lustració jueva (en hebreu anomenada haskalà), i figura fonamental del judaisme.[1][2] Adversari destacat de Kant[3] i amic de Lessing,[4][5] acabà sent un filòsof de gran influència entre jueus i gentils.[5]
  | |
| Nom original | (de) Moses Mendelssohn |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 setembre 1729 Dessau |
| Mort | 4 gener 1786 (56 anys) Berlín |
| Sepultura | Jüdischer Friedhof Berlin-Mitte (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, escriptor, traductor, traductor de la Bíblia |
| Període | Il·lustració |
| Moviment | Filosofia continental |
| Influències | |
| Influències en | L'anomenat Cercle de Mendelssohn, format per David Friedländer, Eichel, Naftali-Herz Weisel entre d'altres |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Família Mendelssohn |
| Cònjuge | Fromet Mendelssohn (en) |
| Fills | Dorothea Veit, Henriette Mendelssohn (en) , Joseph Mendelssohn, Recha Meyer (en) , Abraham Mendelssohn Bartholdy, Nathan Mendelssohn |
| Pares | Mendel Heymann (en) i Bela Rachel Wahl (en) |
Premis Königlich-Preußische Akademie der Wissenschaften (Acadèmia de Berlín), 1762, guanyant Kant) | |
Signatura  | |
   | |
Biografia modifica
Fill d'un escriba (סופר סת”ם en hebreu, sofer stam) de cognom Mendel,[6] va néixer en una llar humil de Dessau. Des de la joventut va mostrar un interès molt fort per l'estudi dels textos sagrats del judaisme i pels temes seculars i humanístics; el pare el va dirigir en l'estudi de la llengua hebrea i la Torà[5] alhora que el rabí berlinès David Fränkel el va dirigir a l'estudi del Talmud.[5]
Quan el seu mestre va tornar a la seva ciutat, el va acompanyar, i hi va haver d'entrar d'amagat a causa de les lleis racials de l'època de Frederic el Gran que, tot i que el monarca es vanava de la llibertat de culte que hi havia a Prússia durant el seu regnat, prohibien l'entrada de jueus no nascuts a Berlín a la ciutat, on deixaven residir només els jueus rics que podien pagar elevats imposts per aquest dret.[5] Mendelssohn tenia 14 anys.[5]
Va destacar a l'estudi de la Torà, el Talmud i l'obra de Maimònides. L'obsessió per l'estudi, raó per la qual des de petit passava infinitat d'hores assegut, i la mala alimentació li van causar malalties físiques, i se li va deformar la columna fins a acabar amb un gep.[5]
A més dels interessos religiosos, també va escometre l'estudi de diferents llengües, tant clàssiques com modernes.
Apassionat de l'estudi de les llengües i especialment de l'hebreu, va ser autor d'una traducció amb comentaris de la Torà a l'alemany, la qual cosa el va enemistar amb els rabins, que van veure aquesta traducció de la llengua sagrada com una heretgia.[5]
L'aportació més important de Moisès Mendelssohn va ser tant la seva lluita pels drets civils i religiosos dels jueus, com el diàleg interreligiós (fonamentalment amb els cristians).
Obra modifica
Entre les seves obres més destacades s'hi troben:[7]
- Cartes sobre els sentimients (Zuric, 1770).
- Carta al diaca Lavater (Zuric, 1770, responent el llibre Proves de la veracitat del cristianisme del diaca Johann Kaspar Lavater, amb el qual, dedicant-se'l, el diaca l'exigia que, si no podia refutar la tesi, abrasés el cristianisme. Mendelssohn, declarant-se orgullós de les seves arrels, respon que no és honest canviar de religió o demanar a algú que ho faci).[5]
- Fedó o la immortalitat de l'ànima, en tres diàlegs (1778).
- Codis de les lleis i dels ritus jueus (1778).
- Jerusalem o tractat sobre el poder religiós i el judaisme (1783).
Referències modifica
- ↑ Los judíos, p. 107.
- ↑ Perednik, Gustavo. «Els arrels del sionisme i Moisès Mendelssohn» (en castellà). El Catoblepas, revista del presente, abril 2004.
- ↑ Jerusalem, o Acerca de poder religioso y judaísmo, Parte 4, p. VII.
- ↑ Salamovich de Rosenberg, Andrea. «El Sócrates judío» (en castellà). Shalom p. 7/8. Santiago de Xile: Comunidad judía de Chile.[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Manual de Historia Judía, pp 555/562.
- ↑ Mendelssohn significa, literalment, "fill de Mendel", i és equivalent a l'ús típic al judaisme d'anomenar els fills com "fill de" i, normalment, el nom del pare, com ara, Moixé ben Maymon (Moixé, fill de Maymon) o David Ben-Gurion (David, fill d'un lleó, etc.
- ↑ «Biografia» (en castellà). Filosofia.org. [Consulta: 19 desembre 2008].
Bibliografia modifica
- Alcoba, Santiago. Los judíos (en castellà). Barcelona: Bruguera, 1973. ISBN 840200976X.
- Dubnow, Simón; Lewin, Boleslao. Manual de la Historia Judía (en castellà). Buenos Aires: Sigal, 1977.
- Mendelssohn, Moisès; Monter Pérez, José (introducció). Jerusalem, o Acerca de poder religioso y judaísmo, Parte 4 (en castellà). Barcelona: Anthropos, 1991. ISBN 8476582609.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moisès Mendelssohn |
Llibres de Moisès Mendelssohn modifica
- Mendelssohn, Moisés. Phädon (en alemany), 1776.
- «Obres» (en alemany). Obres. Zeno.org. [Consulta: 19 desembre 2008].
Altres modifica
- Rabí Samuel Vainberg. «Les diferents corrents al judaisme d'avui» (en castellà). Or Shalom Online. [Consulta: 19 desembre 2008].[Enllaç no actiu]
- «Biografia» (en castellà). PROEL. [Consulta: 19 desembre 2008].