Moixernó de tardor (grup de bolets)
Hi ha una certa confusió al voltant de la denominació «moixernó de tardor», de manera que s’aplica a bolets molt diferents. El moixernó de tardor ver (Clitopilus prunulus) és un bolet que comparteix el mateix hàbitat pratícola pasturat que el moixernó ver (Calocybe
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
gambosa), el mateix aspecte, color i l’olor de farina. Només canvia l’estació de creixença. Cap altra espècie de bolet de tardor té aquestes característiques.
En aquest grup hi ha espècies que formen bolets enormes, sorprenentment desmesurats, de mida gegantina. Solen créixer formant corriols en prats de muntanya, alguns també en clarianes de boscos de terra baixa..[1][2][3]
Espècies de moixernons de tardor modifica
Les espècies més corrents de moixernons de tardor són:[3]
- Clitopilus prunulus, moixernó de tardor
- Lepista luscina, moixernó de mota
- Lepista panaeolus, moixernó tacat
- Aspropaxillus giganteus (= Clitocybe geotropa var. gigantea), moixernó gegant
- Aspropaxillus candidus, moixernó gegant solcat
- Aspropaxillus lepistoides, moixernó gegant bombat.
Referències modifica
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.