Molí de les Tres Creus

antic molí de Sabadell

El molí de les Tres Creus era un molí paperer –i a partir del segle xix tèxtil– situat a l'esquerra del riu Ripoll, a tocar del pont de Torre-romeu i davant de Cal Grau, a Sabadell. Molt a prop hi ha la bassa de Ca la Paula, on el 1915 va tenir lloc el festival de natació amb salts, waterpolo i curses que originà la fundació del Club Natació Sabadell l'any 1916.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Molí de les Tres Creus
Dades
TipusMolí hidràulic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 32′ N, 2° 07′ E / 41.54°N,2.12°E / 41.54; 2.12
Bé cultural d'interès nacional

De l'antic molí de les Tres Creus avui només en queden restes de la séquia que hi portava aigua, al costat est de l'edifici. Però, segons la documentació històrica, fa un miler d'anys que ja hi havia un molí en aquest indret.[1]

Història modifica

L'any 1098 ja es documenta un molí que cal identificar com l'antecessor del de les Tres Creus.[2] En aquella època, era domini dels senyors d'Arraona. Poc després, per expressa voluntat seva, el molí passà a formar part dels béns de la pabordia de Sant Salvador de Sabadell. En els segles xiii i xiv s'hi documenta com a molí de Trilla. Era fariner i rebia l'aigua des del molí de Via (anomenat més endavant d'en Fontanet), per una séquia des de la qual es regava l'anomenada també horta de Trilla. Els seus senyors eren conjuntament la pabordia i els Cardona i Sentmenat, que obligaven els habitants de la vila de Sabadell a anar a moldre als molins de Trilla i Bessó (aquest darrer, situat sota el castell d'Arraona). Els senyors feudals forçaven la gent que vivia en els seus dominis a moldre en els seus molins per així cobrar-ne els drets de molta i controlar-ne la producció.[1]

L'any 1561 consta que el molí estava derruït. No se sap si fou reconstruït, perquè no se'n tenen més notícies fins a l'any 1685. Aleshores, el tenia Ramon Roqueta, que rebia llicència del procurador reial que li permetia d'utilitzar l'aigua del Ripoll per fer anar un molí fariner o paperer. El 1713 consta que el molí era paperer i que el tenia en funcionament la família Arderius. Trenta anys més tard, era d'Antoni Casanovas, que hi feia paper blanc floret. El seu fill va vendre el molí a Francesc Capalà, que l'arrendà diverses vegades. Sembla que pels volts del 1806 es feren obres a l'edifici per instal·lar-hi una filatura. A partir d'aleshores, es destinà a usos tèxtils.[1]

El nom Tres Creus prové de les creus de terme que hi havia al final de l'actual carrer de les Tres Creus.[3] El topònim es va fer extensiu al torrent, al molí i al camí que hi portava.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Amics del Ripoll, Lluís Fernàndez i Cesc Prat (coord.). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Guia del patrimoni fluvial, 2004, p. 59. 
  2. Agustí Masvidal i Salavert; Joan Alsina i Giralt. Els molins del riu Ripoll. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1988, p. 58-59. ISBN 84-404-1116-2. 
  3. Fernàndez López, Lluís. Itineraris pel rodal de Sabadell. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, 2004, p. 177 [Consulta: 7 octubre 2014]. 
  4. Nomenclàtor. «Carrer de les Tres Creus». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 octubre 2014].