Molí de vent

màquina que converteix l'energia del vent en energia de rotació
Per a altres significats, vegeu «Molí de Vent».

Un molí de vent és una màquina que converteix energia eòlica en un moviment circular per mitjà d'aspes.

Es Moli de Dalt a Sant Lluís.

Els molins de vent tradicionals, amb rotor d’eix horitzontal (aproximadament), aprofitaven la força del vent per a moldre cereals i fer farina. També hi havia molins drapers,[1][2] molins de pólvora[3] i molins per a serrar fusta.[4]

Història dels molins de vent modifica

 
Molins de vent de Campo de Criptana.

Els sumeris ja empraven cap a 3.500 anys aC embarcacions de vela mogudes pel vent. No és gaire clar en quin moment es va passar a aprofitar el vent per a moldre gra, sembla que a Pèrsia o a l'illa grega de Miconos aparegueren els primers, però també a la Xina de forma contemporània es feien servir per bombar aigua i regar.

Al segle x es van d'introduir els molins de vent a Catalunya i des d'aquí van passar a la resta d'Europa. Al-Himyari (segle x) diu: «.. Una de les curiositats de Tarragona consisteix en els molins de vent...»[5][6][7][8]

A Europa occidental la primera referència d'un molí al nord dels Pirineus, és de l'any 1105 (a França), però al segle xiii els molins ja estaven generalitzats i a final d'aquest segle es varen emprar a Holanda per bombar aigua. La revolució industrial i les màquines de vapor arraconaren l'ús de l'energia eòlica en general i no va ser fins a la crisi del petroli de final del segle XX quan es van prendre noves iniciatives i recerques en aquest camp amb l'aplicació del concepte modern d'aerogenerador.

A Mallorca el 1845 l'enginyer holandès Bouvij construí el primer molí modern per a la desseció dels aiguamolls del Prat de Sant Jordi. El 1854 Damiá Reixach creà el molí de ramell,[9] per a l'extracció d'aigua, el 1862 s'hi afegí la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el molí.

Aquest nou molí tingué una gran difusió a la primera meitat del segle XX i aprofità els avanços de la revolució industrial: l'estructura era en part metàl·lica (de ferro de fosa i bigues amb claus) i en part de fusta (antenes). El 1934 s'adaptà el molí americà al de ramell, amb la substitució de la fusta pel metall a les pales.[10]

Aerogeneradors modifica

Documents modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Romero, A.S.. Els llibres de comptes de la batllia de Morvedre a la fi del segle XIV. Publicacions de la Universitat de València, 2004, p. 53 (Fonts Històriques Valencianes). ISBN 978-84-370-5847-4. 
  2. Aguiló i Fuster, M.; Fabra, P.; de Montoliu, M. Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O. Institut d'estudis catalans, p. 133. 
  3. Abárzuza, A.F.. Captius i senyors de captius a Eivissa: Una contribució al debat sobre l'esclavitud medieval (segles XIII-XVI). Publicacions de la Universitat de València, 2015, p. 334 (Història (Publicacions Universitat de València)). ISBN 978-84-370-9779-4. 
  4. Pascual, E.Z.. Recull de documents i articles d'història guixolenca. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 240 (Recull de documents i articles d'història guixolenca). ISBN 978-84-9883-200-6. 
  5. Provençal, E.L.. La Péninsule Ibérique au Moyen Age: d'après le Kitab ar-Rawd al-Mi'tar fi Habar al-Aktar d'Ibn 'Abd al-Mun'im al-Himyari (en francès). Brill, 1938, p. 153. ISBN 978-90-04-60085-0. 
  6. Vernet, J. Estudios sobre la historia de la ciencia medieval (en castellà). Universidad, 1979, p. 52. 
  7. Masclans, J.B.. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 384 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica). ISBN 978-84-7283-745-4. 
  8. Centro italiano di studi sull'alto Medioevo. L'occidente e l'islam nell'alto medioevo: 2-8 aprile 1964. Presso la Sede del Centro, 1965 [Consulta: 28 setembre 2012]. 
  9. molins de ramell
  10. «ELS MOLINS DE VENT DE MALLORCA».
  11. de Clavijo, R.G.; Giovio, P.; Mexía, P. [et al.].. Historia del gran Tamorlan: e itinerario y enarracion del viage, y relacion de la embajada que Ruy Gonzalex de Clavijo le hizo por mandado del muy poderoso Señor rey Don Henrique el Tercero de Castilla: y un breve Discurso fecho por Gonzalo Argote de Molina para mayor inteligencia deste libro (en castellà). A. de Sancha, 1782, p. 40 (Colección de crónicas de Castilla). 
  12. Cardano, G. Hieronymi Cardani Mediolanensis medici de Rerum Varietate, libri XVII: adiectus est capitulum, rerum & sententiarum notatu dignissimarum index utilissimus (en llatí). Henricpetri, 1581, p. 91. 
  13. Cardano, G.; Huguetan, Jean Antoine. Opera Omnia: Tam Hactenvs Excvsa; hîc tamen aucta & emendata; quàm nunquam aliàs visa, ac primùm ex Auctoris ipsius Autographis eruta: Curâ Caroli Sponii, Doctoris Medici Collegio Medd. Lugdunæ Aggregati: Tomus Tertivs; Qvo Continentvr Physica. Contentorvm Hvivs Tomi Seriem Index Titulorum exhibet. Editio Vt Cæteris Elegantior Ita Et Accvratior (en llatí). Sumptibus Ioannis Antonii Hvgvetan, & Marci Antonii Ravavd, 1663, p. 27 (Opera Omnia: Tam Hactenvs Excvsa; hîc tamen aucta & emendata; quàm nunquam aliàs visa, ac primùm ex Auctoris ipsius Autographis eruta: Curâ Caroli Sponii, Doctoris Medici Collegio Medd. Lugdunæ Aggregati: Tomus Tertivs; Qvo Continentvr Physica. Contentorvm Hvivs Tomi Seriem Index Titulorum exhibet. Editio Vt Cæteris Elegantior Ita Et Accvratior). 
  14. Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Avinyó 1558. Pàgines 68-69.
  15. "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012]. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molí de vent