El monestir de Lombez fou un establiment religiós fundat a Lombez, al Tolosà, pels monjos de Sant Tibèri sota advocació de la Verge. El monestir va passar al segle xii dels benedictins als canonges regulars i va originar la població de Lombez, a la riba del Save, que fou la principal de l'arxidiaconat del país de Savés (del nom del riu) i avui dia capçalera d'un cantó del departament de Gers. L'abadia va ser separada de la diòcesi de Tolosa al segle xiv i erigida en bisbat pel papa Joan XII, i fou secularitzada a la revolució. A l'oratori del monestir hi havia les relíquies de sant Majan Confessor que foren traslladades al monestir de Villemagne, a la diòcesi de Besiers. Posquières amb l'església de Nostra Senyora, a la diòcesi de Nimes, que depenia del monestir, va esdevenir vers el segle xvii una baronia (Vauvert) fins a la revolució.
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
.jpg)
