El monestir de Sorèze fou un establiment religiós del Tolosà fundat com a monestir en temps visigot, restaurat en data desconeguda a la segona meitat del segle viii per Pipí el Breu o Carlemany, sent establert com a abadia.[1] Existia al segle ix quan és esmentat pel catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817). Estava situar a la vora del petit riu Sor del que va agafar el nom, a l'entrada de la plana de Revel una de les més gran, boniques i millor cultivades del reialme, al peu de la Muntanya Negra que era part de la cadena dels Cévennes, a uns 25 km de Lavaur del costat sud. Es diu que antigament portava el nom de Nostra Senyora de la Sanhe o de la Pau. Encara modernament romania sota patronatge de la Mare de Déu. Va donar origen a una població que porta el nom de Sorèze.
- ↑ El diploma de Pipí que feia sospitar que havia estat fundada per Pipí el Breu va resultar ser de Pipí I d'Aquitània
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
