Monetita
La monetita és la forma mineral de l'hidrogenfosfat de calci, i per tant, pertany a la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta a l'illot Monito, Mayagüez, Puerto Rico i rep el seu nom d'aquest illot.[2]
 Monetita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca(HPO₄) |
| Epònim | Isla de Mona e Islote Monito (en)  |
| Localitat tipus | Illot Monito, Mayagüez, Puerto Rico |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.12 |
| Dana | 37.1.1.1 |
| Heys | 19.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,91Å; b = 6,627Å; c = 6,998Å; α = 96,34°; β = 103,82°; γ = 88,33°; Z = 4 |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | blanc, groc o incolor; incolor sota la llum transmessa |
| Exfoliació | imperfecte/regular - en tres plans no definits |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa |
| Color de la ratlla | d'incolora a blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,929 g/cm³ (mesurada); 2,924 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,587 a 1,600 nβ = 1,615 nγ = 1,631 a 1,640 |
| Birefringència | δ = 0,044 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1882 |
| Símbol | Mnti |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La monetita és un fosfat de fórmula química Ca(HPO₄). Cristal·litza en el sistema triclínic en cristalls euèdrics de fins a 7 cm, típicament agregats en crostes.[2] És blanca, groga o incolora. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5 i la seva densitat 2,929 g/cm³.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la monetita pertany a «08.AD - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb 29 minerals més, entre els quals es troben: archerita, monazita-(Sm), nahpoïta, xenotima-(Y), xenotima-(Yb) i ximengita.
Formació i jaciments modifica
La monetita es forma com a revestiments i ciments resultat de la fosfatització de les roques sedimentàries induïda pel guano i també com a revestiment en minerals fosfats de pegmatites granítiques.[2]
Existeixen jaciments de monetita a l'illot Monito, Puerto Rico; Ceru Colorado, Aruba; Watling, Bahames; Los Monjes, Veneçuela; Califòrnia; Àtica, Grècia; Aggtelek, Hongria; Illes Fènix, Kiribati; Usakos, Namíbia; Illa de l'Ascensió; Rio Grande do Norte, Brasil; Cocklebiddy Roadhouse, Austràlia; i Borneo, Malàisia.[1][2]