Viquipèdia

Mono (llengua)

El mono (nim) és una llengua ameríndia del grup de les llengües numic de la família lingüística Uto-asteca, llengua ancestral del poble mono. El mono consisteix en dos dialects, Oriental i Occidental. El nom "Monachi" s'usa habitualment per a referir-se als mono occidentals i "paiute de la vall d'Owens" per a referir-se als mono orientals.[3] En 1925, Alfred Kroeber estimà els parlants de mono entre 3.000 i 4.000. Actualment només uns 40 ancians parlen mono com a primera llengua.[3] Està classificada com a llengua amenaçada al Llibre Roig de Llengües Amenaçades.[4] Era parlada al sud de les muntanyes de Sierra Nevada, al Mono Basin, i a la vall d'Owens del centre-est de Califòrnia. El mono és el més proper al paiute del nord; ambdues són classificades dins del grup occidental de les llengües numic de la família uto-asteca.[3][5]

Infotaula de llenguaMono
Nim
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants37 (1994)[1] 103 (2000)[2]
Autòcton deGran Conca
EstatCalifòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües uto-asteques
llengües uto-asteques septentrionals
llengües numic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2mnr
ISO 639-3mnr Modifica el valor a Wikidata
Glottologmono1275 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemnr Modifica el valor a Wikidata
UNESCO858 Modifica el valor a Wikidata
IETFmnr Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4692 Modifica el valor a Wikidata

Mono occidental modifica

El nombre de parlants nadius en 1994 rondava entre 37 i 41. La majoria de parlants són de la Ranxeria Northfork i Auberry. La Ranxeria Big Sandy i Dunlap (Califòrnia) tenen de 12 a 14 parlants.[1] Els Mono de Northfork Mono estan desenvolupant un diccionari, i tant ells com els de la Ranxeria Big Sandy proporcionen classes de la llengua. Encara que no tots els parlants ho són completament fluids, uns 100 membres de Northfork tenen "algun domini de la llengua."[6] A finals dels 1950, Lamb compilà un diccionari i una gramàtica del Mono de Northfork Mono.[7] El Mono Occidental té un cert nombre de préstecs del castellà que daten del període de colonització espanyola de las Californias,[8] així com préstecs del yokut i del miwok[9][10]

Paiute de la vall d'Owens modifica

A mitjans de la dècada de 1990, s'estima que 50 persones parlaven la llengua dels paiute de la Vall d'Owens.[1] La llengua es manté viva gràcies a classes informals de llengua i als cantants.[6] El lingüista Sydney Lamb estudià aquesta llengua en la dècada de 1950 i hi proposà per a ella el nom paviotso, però la proposta no va ser àmpliament adoptada.[11]

Fonemes modifica

A continuació es dona l'inventari de fonemes del Mono Occidental de Northfork per Lamb (1958)

Vocals modifica

anterior posterior
no arrodonida		 posterior
arrodonida
Alta i y[12] u
No alta e a o

Consonants modifica

Bilabial Coronal Palatal Velar Uvular Labialitzada
velar		 Labialitzada
uvular		 Glotal
Oclusiva p t k q[13] kʷ qʷ ʔ
Africada ts
Fricativa s x h
Nasal m n
Semivocal j w

Suprasegmental modifica

Lamb (1958) també va descriure quatre característiques suprasegmentals a les que adscriu estatut fonèmic.

Morfologia modifica

El mono és una llengua aglutinant en la que les paraules utilitzen sufixos complexos amb una varietat de propòsits amb diversos morfemes ajuntats.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Hinton, 30
  2. ↑ 2000&lang_id=939 Cens dels EUA
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 "Mono." Survey of California and Other Indian Languages, University of California, Berkeley. 2009-2010 (retrieved 6 May 2010)
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.unesco.org/culture/languages-atlas/index.php
  5. ↑ Sheldon Klein. 1959. Comparative Mono-Kawaiisu. International Journal of American Linguistics. Vol. 25, No. 4 (Oct., 1959), pp. 233-238
  6. ↑ 6,0 6,1 Hinton, 31
  7. ↑ Miller 101
  8. ↑ Paul V. Kroskrity and Gregory A. Reinhardt. 1985. On Spanish Loans in Western Mono International Journal of American Linguistics Vol. 51, No. 2 (Apr., 1985), pp. 231-237
  9. ↑ Loether, Christopher. 1998. "Yokuts and Miwok Loan Words in Western Mono" in The Life of Language: Papers in Linguistics in Honor of William Bright. Jane H. Hill, P. J. Mistry, Lyle Campbell (eds). Walter de Gruyter, 1998
  10. ↑ Loether, Christopher. 1993. "Nɨ-ɨ-mɨna Ahubiya: Western Mono Song Genres". Journal of California and Great Basin Anthropology Vol. 15, No. 1 (1993), pp. 48-57
  11. ↑ Miller, 98
  12. ↑ Representada fonèmicament com a /y/ per Lamb, però descrita fonèticament [ɨ] després de consonants anteriors i [ʉ] després de consonants posteriors.
  13. ↑ /k/ i /q/ tenen una distribució semicomplementària: /k/ es troba abans /i/ i /e/, /q/ es troba abans /o/ i /u/. Això contrasta només abans /a/.

Bibliografia modifica

  • Hinton, Leanne. Flutes of Fire: Essays on California Indian Languages. Berkeley: Heyday Books, 1994. ISBN 0-930588-62-2.
  • Miller, Wick R. "Numic Languages." Handbook of North American Indians: Great Basin, Volume 11. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986. ISBN 978-0-16-004581-3
  • Lamb, Sydney M. A Grammar of Mono, 1958. 
  • Bethel, Rosalie; Kroskrity, Paul V.; Loether, Christopher; Reinhardt, Gregory A. A Dictionary of Western Mono. Los Angeles : American Indian Studies Center, University of California., 1993. (2nd edition) [1984]. 
  • Lamb, Sydney M. Monachi dictionary. Ms., Survey of California and Other Indian Languages. 
  • Norris, Evan J. A Grammar Sketch and Comparative Study of Eastern Mono, 1986. 

Revitalització lingüística modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mono_(llengua)&oldid=32050201»