Montsegur (Gironda)
Montsegur[1] (en francès Monségur) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Monségur | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Nova Aquitània | ||||
Departament | Gironda | ||||
Districte | Districte de Lengon | ||||
Cantó | Cantó de Montsegur | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.591 (2021) (160,54 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 9,91 km² | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 33580 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | mairie.monsegur.eu |
Demografia modifica
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|
1.598 | 1.630 | 1.618 | 1.612 | 1.537 | 1.429 | 1.522 |
Des de 1962: població sense dobles comptes |
Història modifica
Montsegur és una bastida fundada el 1265 per la reina d'Anglaterra, Elionor de Provença.[2] La tradició local afirma que la vila i els seus voltants foren repoblats després de la pesta de 1356, provocada per la Guerra dels Cent Anys, amb colons de Saintonge, Poitou, Angulema. Els documents del segle xv indiquen una immigració progressiva i contínua.[3] Això provocarà la creació d'un illot lingüístic de llengua d'oïl a la Gascunya, que aplegava també el municipi veí de Duras (Olt i Garona) conegut com a Petita Gavacheria o Gavacheria de Montsegur, on es parla el gabay, també anomenat marot,[4] que és una varietat del saintongès. Gavache era el nom que donaven els gascons a tots els nouvinguts que no parlaven gascó.
Administració modifica
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
2001-2008 | Bernard Dussaut | PS |
2008- | Jean-Louis Favereau |
Referències modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsegur |
- ↑ «Toponímia occitana». Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 4 gener 2011].
- ↑ «La bastida de Montsegur al web del Comitè departemental de turisme de la Gironda». Arxivat de l'original el 2009-07-26. [Consulta: 4 gener 2011].
- ↑ Raymond Doussinet, Le Parler savoureux de Saintonge, Éditions Rupella, La Rochelle, 1958
- ↑ Freddy Bossy, Pour une approche linguistique des gavacheries, 1978 : "A noter que les locuteurs se désignent eux-mêmes sous le terme “marot”, “gavache” étant senti comme l'injure occitane atteignant une ethnie d'oïl."