Montesclado

Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Montesclado

Localització
42° 30′ 19″ N, 1° 14′ 39″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Farrera
Geografia
Altitud	1.162,1 m

Està situat al nord-oest del terme, a migdia de Tírvia, a ponent de Glorieta i de Burg, i al nord-oest d'Alendo, Farrera i Mallolís.

Etimologia

Joan Coromines explica el topònim Montesclado com un dels topònims no preromans de la zona. Procedeix de dos mots llatins esdevinguts ja catalans: mont (muntanya) i usclat (cremat, socarrat).

Geografia

El poble de Montesclado

Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d'un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals. L'església de Sant Esteve és a la part baixa del poble al costat occidental i va substituir Sant Esteve vell de Montesclado situada al nord-est de la població i que avui està en ruïnes.

Les cases del poble

Casa Badià Casa Barber Casa Batllevell Casa Burgueto

Casa Cardaire Casa Copet Casa Gorra Casa Goserans

Casa Marçol Casa Nyerro Casa Padolla Casa Pedescoll

Casa Pere Casa Peri Casa Poblador La Rectoria

Casa Roc Casa Roi Casa Sellui Casa Tomasó

• Casa Mingo

Història

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Montesclado. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament, situada en el cim d'un turonet, envoltada de muntanyes més altes al sud. El clima hi és fred, i hi regnen els vents del nord. S'hi pateixen reumes aguts i crònics i inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn la de Glorieta, amb rector diocesà ordinari. El territori és pedregós i muntanyós, amb la muntanya de Sant Andreu poblada de pins i arbusts. S'hi collia poc blat, sègol, patates, fajol, llegums, hortalisses i herba. Hi havia bestiar de cabres i vacum i cacera de perdius i llebres. Comptava amb 12 veïns (caps de casa) i 40 ànimes (habitants).

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Montesclado». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Farrera de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesclado

• Montesclado en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya