Mossad

servei d'intel·ligència israelià.

El Mossad (en hebreu: המוסד למודיעין ולתפקידים מיוחדים) (transliterat: HaMossad leModi'in uleTafkidim Meyuhadim), "Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials"), és una de les agències d'intel·ligència de l'estat d'Israel, responsable de la recopilació d'informació d'intel·ligència, acció encoberta, espionatge i contraterrorisme exterior. De la intel·ligència i el contraespionatge dins d'Israel i a Cisjordània, se n'encarrega el Shin Bet.

Infotaula d'organitzacióMossad
(he) המוסד למודיעין ולתפקידים מיוחדים Modifica el valor a Wikidata

LemaUn poble mal governat s’enfonsa, molts bons consellers el salven. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusservei d'intel·ligència Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballintel·ligència, operació encoberta i contraterrorisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 desembre 1949
FundadorIsser Harel i David Ben-Gurion Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
dècada del 1960 Operation Damocles (en) Tradueix
19 juliol 1969 Operation Bulmus 6 (en) Tradueix
21 juliol 1973 Lillehammer affair (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaDavid Barnea (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats1.200 Modifica el valor a Wikidata
Part deAgències d'Intel·ligència d'Israel Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmossad.gov.il Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 167813393967451 Twitter (X): mossad_career Instagram: mossad_career LinkedIn: mossad-careers Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Mossad va ser format a l'abril de 1951 a partir de l'Institut Central de Coordinació i l'Institut Central d'Intel·ligència i Seguretat. És un servei civil que depèn directament del Primer Ministre i no usa rangs militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en les Forces Armades, com a part del sistema de conscripció obligatòria d'Israel, i bona part d'ells són oficials. El Mossad té el seu quarter general al nord de Tel Aviv i compta amb vuit departaments.

El Mossad té la fama d'una agència d'intel·ligència de summa eficàcia. Tanmateix, també hi ha opinions divergents al respecte. Stansfield Turner, director de la CIA de 1977 a 1981, descrigué el Mossad com una "agència d'intel·ligència mediocre que excel·lia en relacions públiques".[1]

Operacions conegudes modifica

Entre les seves operacions es troben:

  • Assassinat, el 10 d'abril de 1973 a Beirut, del poeta Kammal Nasser, i del periodista Mohammad Youssef Al-Najar, membre de l'OAP, i la seva dona,[2][3]
  • Assassinat a Roma del representant palestí Majed Abu Sharar, el 6 d'octubre de 1981, amb una bomba col·locada al seu cotxe.[4]
  • Jonathan Pollard, infiltrat a la contraintel·ligència naval nord-americana, sostragué milers de pàgines de documents secrets dels EUA relatius a Israel durant el mandat de Reagan, entre els quals, documentació relativa a la cooperació en desenvolupament conjunt d'armes nuclears d'Israel amb el règim de l'Apartheid de Sud Àfrica. Durant els anys 70 i 80, el Mossad hauria col·laborat també amb la B.O.S.S. i la NIS, els serveis secrets sud-africans, en la repressió contra els activistes antiapartehid del Congrés Nacional Africà.[5]
  • Segrest i trasllat a Israel de l'activista pacifista Mordechai Vanunu, que havia revelat, l'any 1966, proves de l'existència de l'arsenal nuclear israelià.[6]
  • Durant els anys 1987 i 1988, agents israelians, encapçalats per l'ex-tinent coronel del Mossad Yair Gar Klein, participen en la formació dels grups paramilitars colombians. L'any 2008, Gar Klein va ser extradit de Russia a Colòmbia per ser posat a disposició judicial en relació als crims paramilitars contra la població civil camperola.[7]
  • Assassinat del dirigent palestí de l'OAP Khalil Wazir ('Abu Jihad', número 2 de Fatah) a Tunísia el 1988.[8]
  • Assassinat d'Elie Hobeika, antic dirigent de les falanges cristianes libaneses, aliades d'Israel en la guerra del Líban, i testimoni de càrrec que havia de declarar en el judici a Bèlgica contra Ariel Xaron per la Matança de Sabra i Xatila, a Beirut el 24 de gener de 2002.[9]
  • Finaciar durant la guerra de Síria grups fonamentalistes islàmics com Tahrir Al Sham, Dàeix, Al-Nusra, entre d'altres.

Desfetes modifica

El Mossad també ha patit diversos fracassos:

  • El 1973, el Mossad va matar per error a Lillehammer (Noruega) Ahmad Bushiji, un cambrer àrab que va ser confós amb Ali Hassan Salameh, un dels dirigents del grup Setembre Negre, responsable de la massacre de Múnic.
  • El 1997, dos agents del Mossad van ser capturats a Jordània després d'atemptar contra Khàled Mash'al, dirigent del grup Hamàs, mitjançant la injecció d'una droga letal. El descobriment prematur de l'operació, i la consegüent violació pública de la sobirania jordana, van causar un dur enfrontament entre el Primer Ministre Benjamin Netanyahu i el rei Hussein, qui, com condició per a alliberar als agents del Mossad i resoldre el malentès, va exigir a Israel subministrar l'antídot contra el verí utilitzat, i a més alliberar diversos palestins presos a Israel, en particular el xeic Ahmad Iassín, fundador de Hamàs.
  • El 2 d'agost 2006, durant els bombardejos i invasió finalment fallida d'Israel al sud del Líban, el Mossad i l'Exèrcit Israelià afirmaren que havia capturat el dirigent libanès Hassan Nasrallah en una operació dels seus comandos d'elit. Finalment, resultà ser un error, el suposat líder xiita detingut era un pastor libanès amb el mateix nom, molt comú a la zona.
  • El 19 de gener de 2010 un grup d'onze d'agents del Mossad van assassinar el membre de Hamàs Mahmoud al-Mabhouh en un hotel de Dubai. Poc després, els serveis de seguretat de Dubai identificaren tots els agents, que haurien actuat amb passaports de ciutadans europeus i australians, i que haurien deixat nombroses pistes, incloses nombroses gravacions de càmeres de seguretat, fotografies i targetes de crèdit.[10] La descoberta, que suposà que les imatges dels agents fossin difoses per tots els mitjans, provocà tensions amb els països europeus, així com la sol·licitud d'arrest internacional del cap del Mossad Meir Dagan per part de les autoritats de Dubai, per la implicació d'aquesta agència en el crim. La mateixa premsa israeliana reclamà la destitució de Dagan.[11] El 23 de març Anglaterra expulsa del país un diplomàtic israelià per la implicació d'Israel en la falsificació de passaports britànics per als suposats autors de l'assassinat.[12]

Directors modifica

1951-1952 Reuven Shiloaj
1952-1963 Iser Har'el
1963-1968 Meir Amit
1968-1974 Zvi Zamir
1974-1982 Yitzjak Jofi
1982-1990 Najum Admoni
1990-1996 Shabtai Shavit
1996-1998 Dani Yatom
1998-2002 Efraim Halevi
2002-2011 Meir Dagan
2011-2016 Tamir Pardo[13]

2016 - Yossi Cohen

Referències modifica

  1. Turner, Stansfield (1985). Secrecy and Democracy - The CIA in Transition. Houghton Mifflin Company. ISBN 0-395-35573-7
  2. New York times, 17 d'abril de 1988, "Assassination: undiplomatic mideast tool"
  3. Sameh A. Habeeb, diari Al Hayat, Londres, 17 d'agost de 2009: "Palestine: A dream of leader"
  4. Samaa Abu Sharar, The Star (Jordania), 21 d'octubre de 1999 "Majed Abu Sharar Remembering a father and a leader"
  5. BBC, 12 de maig de 1998: "Israel admits it spied on US"
  6. Martin, Susan Taylor. "The spy - and the man she busted", St. Petersburg Times, març 21, 2004. Retrieved octubre 27, 2006
  7. Agencia de Prensa de Mercosur, 16/03/2008: "Yair Klein, el Mossad y Colombia: Extraditan a uno de los padres del paramilitarismo"
  8. The Washington Post, 17 d'abril de 1988: "Top PLO Leader Assassinated; Khalil Wazir Gunned Down at Home by Commandos in Tunisia"
  9. Joseph Samaha, Al-Safir, Líban, 25 de gener de 2002: “Who benefits from this crime?”
  10. "Credit cards implicate Mossad in Dubai hit: report" Reuters, 20 de febrer de 2010
  11. "Following alleged Dubai mess, the Mossad chief must go". Arxivat 2010-03-15 a Wayback Machine. Haaretz, 25 de febrer de 2010.
  12. 3cat24 Miliband confirma l'expulsió del Regne Unit d'un diplomàtic israelià.
  13. «Israel's new head of Mossad». Liveshots.blogs.foxnews.com, 29-11-2010 [Consulta: 4 desembre 2011]. Arxivat 1 de desembre 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-01. [Consulta: 15 octubre 2013].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mossad