Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí

Muhàmmad ibn Alí as-Sanussíàrab: محمد بن علي السنوسي, Muḥammad b. ʿAlī as-Sanūsī— (Al-Wasita, Algèria, 22 de desembre de 1787 - Al-Jaghbub, Líbia, 2 de setembre de 1859) fou un erudit i religiós musulmà originari d'Algèria, que va fundar la confraria Sanusiyya. Era membre de la tribu del Awlad Sidi Abd-Al·lah de l'Oranesat i d'origen xerifià. La nisba as-Sanussí derivaria bé d'un mestre o més probablement d'una muntanya de la zona de Tlemcen on vivia.

Infotaula de personaMuhàmmad ibn Alí as-Sanussí

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) محمد بن علي السنوسي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1787 Modifica el valor a Wikidata
Regència d'Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1859 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Regència de Trípoli (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat al-Azhar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióulema Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlshrif Muhammad bin Nasir Al-Hazmi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSayyid Muhammad al-Mahdi ibn Sayyid Muhammad as-Sanusi, Muhàmmad aix-Xarif as-Sanussí Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar a Orània (Mustaganem, Mazuna, Tlemcen) i vers els 20 anys va anar a estudiar a Fes on va restar almenys 7 anys (fins a 14 segons algunes fonts). Allí va adherir-se a alguns ordes sufís. El 1818 hauria sortit de Fes i potser va fer una primera peregrinació a la Meca (vers 1825/1826) on va trobar al savi marroquí Àmad ibn Idrií que hi vivia feia 20 anys. Hauria estat amb aquest mestre entre dos i tres anys fins que vers 1827/1828 aquest va marxar al Iemen (on va fundar la dinastia dels idríssides del Iemen) i va quedar com el seu delegat (khalifa) a la Meca. Ibn Idrií va morir a Sabya el 1837 i alsSanusssíva esdevenir el cap i la seva zaàiya, propera a la Meca, va esdevenir lentament el centre d'una nova confraria coneguda com a Sanusiyya. Altres deixebles d'Ibn Idrií van crear també confraries, com la dels Mirghaniyya al Sudan i altres.

Amenaçat per la potència dels wahhabites i enfrontat als ulemes locals, va retirar-se a Àfrica vers 1840 on va fundar quatre zàwiyes entre les quals la d'al-Bayda, a la Cirenaica; el 1846 va retornar a la Meca però en va tornar a sortir el 1854 i es va instal·lar a al-Izziyya i després a Jaghbub, fundada en mig del desert als oasis occidentals d'Egipte. Allí va morir el 2 de setembre de 1859. Els seus seguidors eren principalment els beduïns d'al-Jàbal al-Àkhdar, al nord de la Cirenaica. Fou considerat un reformista (ijtihad) i, en contra el que sovint es diu, mai va fer apologia del gihad contra els europeus, mostrant-se contrari a la política i afavorint la re-islamització de la societat.

Referències modifica

C. Souriau, Muhammad b. Ali al-Sanusi (1787-1859), fondateur d'une confrérie aux dimensions d'un empire, a la col. Les Africains de Ch. A. Julien, París, 1977.