Muntanyesa grisa bessona

espècie d'insecte

La muntanyesa grisa bessona (Erebia rondoui),[1] també anomenada muntanyesa griseta bessona,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Infotaula d'ésser viuMuntanyesa grisa bessona
Erebia rondoui Modifica el valor a Wikidata

Imago prop del Canigó, Vallespir
Estat de conservació
Risc mínim
UICN173218 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuSatyrini
GènereErebia
EspècieErebia rondoui Modifica el valor a Wikidata
Oberthür, 1908

Taxonomia modifica

La muntanyesa grisa bessona va ser durant molt temps considerada una subespècie d'Erebia hispania, espècie endèmica de Sierra Nevada, però estudis moleculars van confirmar el seu estatus com a espècie.[3]

Distribució modifica

Espècie endèmica dels Pirineus, on és present des de l'extrem nord-oest d'Aragó i el sud-est del departament francès dels Pirineus Atlàntics fins al Ripollès i el departament dels Pirineus Orientals.[4][5][6][7] A Catalunya és present a gran part dels Pirineus i s'estén pels Prepirineus a les comarques de l'Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Aparentment és absent d'on es troba la muntanyesa griseta (Erebia cassioides), com ara Andorra i la cara nord de la Cerdanya.[5]

Descripció modifica

Envergadura alar d'entre 32 i 36 mm.[6] Dimorfisme sexual poc aparent. Anvers de color bru fosc. Ala anterior amb reflexos metàl·lics a la base i una banda taronja a la part exterior que conté dos ocels negres amb centre blanc que es toquen i que poden anar acompanyats d'altres de més petits. L'anvers de l'ala posterior presenta habitualment tres o quatre ocels negres amb centre blanc dins d'una franja taronja exterior. Les femelles presenten les franges taronges més extenses i els ocels més grans. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós i la base ataronjada. Revers de l'ala posterior de color gris clar, sovint amb una banda lleugerament més clara i delimitada per línies fosques. També pot presentar alguns petits ocels negres a la part exterior.[5]


Hàbitat modifica

Prats secs dels estatges alpí i subalpí.[5][6] Rang altitudinal des dels 1600 m als 2500 m.[5] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot Festuca, i possiblement Poa.[6]

Període de vol i hibernació modifica

Vola en una única generació entre principi de juliol i mitjans d'agost.[7] Hiberna com a eruga.[6]

Referències modifica

  1. «Muntanyesa grisa bessona». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 30 març 2024].
  3. Lattes, A.; Mensi, P.; Cassulo, L.; Balletto, E. «Genotypic variability in western European members of the Erebia tyndarus species group (Lepidoptera, Satyridae)» (en anglès). Nota lepidopterologica, Suppl. 5, 31-10-1994, pàg. 93–104. ISSN: 0342-7536.
  4. «Erebia rondoui» (en anglès). [Consulta: 30 març 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 
  7. 7,0 7,1 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 

Enllaços externs modifica