Borsa de Nova York
La Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE, en anglès) és el major mercat de valors del món en volum monetari i el segon en nombre d'empreses adscrites. La seva massa en accions va ser superada per la del NASDAQ durant els anys 90, però el capital de les companyies llistades en la NYSE és cinc vegades major que al NASDAQ. La Borsa de Nova York compta amb un volum anual de transaccions de 21 bilions de dòlars, incloent els 7,1 bilions de companyies no nord-americanes. Funciona, com la resta de mercats dels Estats Units, des de les 9:30h fins a les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins a les 22:00, hora catalana).
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Nova York i Wall Street | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | NYSE | ||||
| Sobrenom | The Big Board | ||||
| Tipus | borsa de valors | ||||
| Història | |||||
| Creació | 12 maig 1792 17 maig 1792, Nova York | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 1907 | Pànic de 1907 | ||||
| 1929 24 octubre 1929-29 octubre 1929 | Crac del 29 | ||||
| 19 octubre 1987 | Dilluns negre | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Gestor/operador | Intercontinental Exchange | ||||
| Presidència | Jeffrey C. Sprecher (2013–) | ||||
| Propietari de | |||||
| UN | Bloomberg.com (en)  | ||||
| nyse | Crunchbase | ||||
| US | EOD Historical Data (en) | ||||
| cap valor | Yahoo! Finance | ||||
| Lloc web | nyse.com | ||||
      | |||||
Els seus antecedents es remunten a 1792, quan 24 comerciants i corredors de Nova York van signar l'acord conegut com a "Buttonwood Agreement", en el qual s'establien regles per a comerciar amb accions. Va ser creada el 1817, quan un grup de corredors de borsa es van organitzar formant un comitè anomenat "New York Stock and Exchange Board" (NYS&EB) amb la finalitat de poder controlar el flux d'accions que en aquells temps es negociaven lliurement i principalment en la vorera de Wall Street.
El 1863 va canviar de nom pel de "New York Stock Exchange" (NYSE), nom que conserva fins als nostres dies, i s'estableix a Wall Street cantonada amb Broad Street dos anys després. El 1918, després de la Primera Guerra Mundial, es converteix en la principal casa de borsa del món, deixant enrere a la de Londres. El dijous 24 d'octubre de 1929, anomenat a partir de llavors el Dijous Negre, es va produir una de les més grans caigudes en aquesta borsa, que produiria la recessió econòmica més important dels Estats Units en el segle xx, la "Gran Depressió". Actualment és administrada pel NYSE Group, que va ser format amb la fusió de NYSE i Archipielago Holdings, una borsa de valors electrònica. NYSE Group cotitza actualment en la seva pròpia borsa de valors. El 2007 va formar al costat de la borsa europea Euronext: NYSE Euronext.
Història modifica
La primera organització registrada de negociació de valors a Nova York entre corredors que tracten directament entre ells es remunta a l'Acord de Buttonwood. Anteriorment, la borsa de valors havia estat intervinguda pels subhastadors, que també realitzaven subhastes més mundanes de productes bàsics com el blat i el tabac.[1] El 17 de maig de 1792, vint-i-quatre corredors van signar l'Acord de Buttonwood, que establia una taxa de comissió mínima cobrada als clients i obligava els signants a donar preferència als altres signants en la venda de valors. Els primers valors negociats eren majoritàriament títols governamentals com bons de guerra de la Guerra de la Independència i accions del First Bank of the United States,[1] encara que les accions del Banc de Nova York eren un valor no governamental negociat en els primers dies.[2] El Bank of North America, juntament amb el First Bank of the United States i el Bank of New York, van ser les primeres accions negociades a la Borsa de Nova York.[3]
El 1817, els corredors de borsa de Nova York, que operaven sota l'Acord Buttonwood, van instituir noves reformes i es van reorganitzar. Després d'enviar una delegació a Filadèlfia per observar l'organització de la seva junta de corredors, es van adoptar restriccions al comerç manipulatiu, així com òrgans formals de govern.[1] Després de tornar-se a formar com a Junta de Valors i Borsa de Nova York, l'organització de corredors va començar a llogar espais exclusivament per a la negociació de valors, que abans s'havia fet a la Tontine Coffee House. Es van utilitzar diversos emplaçaments entre 1817 i 1865, quan es va adoptar la ubicació actual.[1]
La invenció del telègraf elèctric va consolidar els mercats i la borsa de Nova York va assolir el domini sobre Filadèlfia.[1] L'Open Board of Stock Brokers es va establir el 1864 com a competidor de la NYSE. Amb 354 membres, rivalitzava amb la NYSE en membres (que en tenia 533) "perquè utilitzava un sistema de negociació més modern i continu superior a les sessions de trucades de la NYSE dues vegades al dia". L'Open Board of Stock Brokers es va fusionar amb la NYSE el 1869. Robert Wright de Bloomberg escriu que la fusió va augmentar els membres de la NYSE així com el volum de negociació, ja que "diverses dotzenes de borses regionals també competien amb la NYSE per als clients. Compradors, venedors i tots els concessionaris volien completar les transaccions de la manera més ràpida i econòmica possible i això significava trobar els mercats amb més negociació. En el llenguatge actual NYSE manté la seva reputació de proporcionar una liquiditat superior."[4] La Guerra Civil va estimular molt el comerç de valors especulatius a Nova York. El 1869, s'havia de limitar el nombre de membres, i des de llavors s'ha augmentat esporàdicament. La segona meitat del segle XIX va veure un ràpid creixement en el comerç de valors.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «National Register of Historic Places Inventory – Nomination Form, 11 Wall Street». National Park Service. Arxivat de l'original el August 29, 2019. [Consulta: August 10, 2014].
- ↑ FCC. «Financial consulting company – New York Stock Exchange» (en anglès britànic). financial-consulting.pro. Arxivat de l'original el January 11, 2023. [Consulta: June 15, 2017].
- ↑ Pound, Richard W. Fitzhenry and Whiteside Book of Canadian Facts and Dates. Fitzhenry and Whiteside, 2005, p. 188.
- ↑ E. Wright, Robert «The NYSE's Long History of Mergers and Rivalries». Bloomberg, January 8, 2013.
- ↑ «NYSEData.com Factbook: Chronology of New York Stock Exchange (1792–1929)». www.nyxdata.com. Arxivat de l'original el May 13, 2016. [Consulta: June 15, 2017].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borsa de Nova York |