Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe [ŋ] en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior). Aquest símbol és similar al de la nasal retroflexa i a vegades porta a confusió. És un so present a força llengües actuals, encara que sovint sense la categoria de fonema, per exemple, com a al·lòfon de [n] davant de consonant velar.
| ŋ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 119 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ŋ | ||
| Unicode (hex) | U+014B | ||
| X-SAMPA | N | ||
| Kirshenbaum | N | ||
| Braille |  | ||
| |||
| So | |||
.svg)
Característiques modifica
- És un so nasal perquè l'aire surt alhora per la boca i pel nas.
- Tots els sons nasals són sonors.
- El seu punt d'articulació és velar perquè la llengua es posa cap endarrere tocant al final del paladar
En català modifica
Aquest so es produeix sempre que un so nasal es troba davant d'una altra consonant velar per assimilació.
Hi ha diferents parells mínims que es podrien fer servir per a demostrar que en català té valor de fonema i no d'al·lòfon, però tots ells es poden explicar igualment com a realitzacions fonètiques de nasals amb assimilació davant d'una consonant velar a l'estructura profunda. Per exemple, en el cas banc/ban (['baŋ] en central, ['baŋk] en valencià) banc té una arrel /bank/ que reapareix en derivats davant de sufixos amb vocal, com banquer /bank + 'er/ ([bəŋ'ke] en central, [baŋ'ker] en el dialecte valencià). Per exemple, en el cas vinc/vint (['biŋ] en central, ['viŋk] en el dialecte valencià) vinc té la mateixa arrel amb augment velar /ving/ que apareix en altres formes del paradigma del mateix verb (com el subjuntiu, el participi passat, etc.).
- Banc/ban
- Fang/fan
- Fenc/fent
- Fong/fon
- Prenc/pren
- Ranc/ran
- Ring/Rin
- Ronc/ron
- Sang/sant
- Tanc/tan
- Venc/ven
- Vinc/vint
Dígraf nc modifica
El dígraf fonètic format per les lletres n i c quan es troben en posició de tancament de síl·laba, bé a final de mot banc o bé a l'interior plancton, es pronuncia com un únic so: [ŋ]. La transcripció fonològica dels mots proposats com a exemple és doncs /'bank/ i /'plankton/ i la fonètica (en el català central) és ['baŋ] i ['plaŋtun] (o ['plaŋton]).