Natufià
El natufià és una cultura de l'epipaleolític desenvolupada des de l'Eufrates fins a Egipte entre 11.000 i 8.000 BP (abans del present). El nom va ser proposat per Dorothy Garrod el 1932, a partir del jaciment d'Uadi-an-Natuf a Cisjordània.
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | epipaleolític |
| Epònim | riu Natuf |
| Geografia | |
| Originari de | Llevant |
| Inici | mil·lenni XII aC |
| Fi | segle XCV aC i mil·lenni IX aC |
| Mapa de distribució | |
 | |
| Seguit per | Neolític preceràmic |
Lloc i formes d'habitatge modifica
Durant el natufià es vivia ja en poblacions. S'han excavat diversos poblats al Nègueb, Galilea, Transjordània i Síria. Les cases eren de planta oval o semicircular i en part eren subterrànies. Les parets eren de pedra i la cobertes de fusta. Hi apareixen ja estructures d'acumulació de cereals, com la sitja.
Economia modifica
Coexistia la caça (sovint de gaseles), la pesca (sobretot mol·luscs) i la recol·lecció de vegetals encara silvestres, però que després originarien els conreats (blat, ordi, llenties, festucs, ametlles, etc.). Hi ha molins barquiformes i morters de pedra dura i falç de fusta amb trossets de pedra tallada incrustats. La domesticació d'altres animals, a banda el gos, no és segura. Consumien cereals d'origen salvatge[1] en una mena de pa.
Indústria lítica i en os modifica
La lítica està definida pels segments de cercle (natufià) i diverses figures microlítiques. Hi ha peces per a pesar. Segons els diversos jaciments, els utillatges varien. A Murey Bet, hi ha microburins, pics de pedra i puntes amb peduncle.
En os o banya, es fan punxons, atzagaies bicòniques, hams i arpons.
Enterraments modifica
Podien ser en sepultura individual o col·lectiva i tant dins com fora dels habitatges. L'aixovar funerari es componia de collarets, mol·luscs, obsidiana, ossos de gasela o morters de basalt.
Referències modifica
- ↑ Moore, Andrew M. T.; Hillman, Gordon C.; Legge, Anthony J. (2000), Village on the Euphrates: From Foraging to Farming at Abu Hureyra, Oxford: Oxford University Press, ISBN 978-0-19-510806-4
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natufià |