Nebelwerfer 41 de 15 cm

El Nebelwerfer 41 de 15 cm (NbW 41 de 15 cm) era un llançacoets utilitzat per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va servir en les unitats de Nebeltruppen, l'equivalent alemany als Cossos d' Armes Químiqies dels Estats Units d'Amèrica. Al igual que el cos americà, que tenia la responsabilitat d'entregar armes químiques, aquestes armes també estaven equipades per a entregar projectils d'Alt Explosiu, cosa que van fer durant la Segona Guerra Mundial, al igual que les Nebeltruppen. El nom de Nebelwerfer, pot ser traduït literalment com a llança fum.

Nebelwerfer 41 de 15 cm

Tipus	artilleria de coets
País d'origen	Tercer Reich i Alemanya
Història de servei
En servei	1941  – 1945
Operadors	6 operadors
Guerres	Segona Guerra Mundial
Història de producció
Quantitat	5.283
Especificacions
Pes	770 kg
Amplada	1,6 metres
Munició	15 cm Wgr 41 (en)
Calibre	158 mm Alt Explosiu: 0,97 metres i 31,8 kg. Fum: 1,02 metres i 35,9 kg.
Velocitat de la bala	342 m/s
Abast màxim	6,9 km
Carregador	1 projectil per canó, disposava de 6 canons

Les tropes aliades els van apodar com a Mimi Cridaner, per la Mimi Giment pel seu so distintiu.

Desenvolupament

Projectil Wgr. 41 del NbW 41 de 15 cm en una exposició al Steven F. Udvar-Hazy Center

Llançacoets Nebelwerfer 41 en una exposició al museu de l'Arsenal de Rock Island, vist des de davant.

Llançacoets Nebelwerfer 41, vista des de darrera, de la obertura per a la retrocàrrega.

El desenvolupament dels llançacoets van començar durant la dècada de 1920, i van seguir durant 1930. Això va donar la oportinutat als Nebeltruppen de llançar grans quantitats de fum o gas verinós simultàniament. La primera arma en ser entregada a les tropes va ser el Nebelwerfer 41 de 15 cm en 1940, després de la Batalla de França, com a llançacoets dissenyat específicament per a llançar projectils de gas, fum i Alt Explosiu. Estava, com la gran majoria de coets alemanys, estaven estabilitzats pel gir del mateix projectil. Una característica molt inusual era que el motor del coet estava al front d'aquest, i la sortida dels gasos, estava situada a dues terceres parts del cos del coet, amb l'intent d'optimitzar tota la potència del coet, i el cap explosiu encara estaria per sobre del terra que detonava. Això va provar ser molt complicat per a la seva producció, per no tindre una gran diferència amb els coets convencionals, i no va ser copiat per dissenys posteriors de coets. Estaven disparats per sis tubs muntats en un carruatge, adaptats a partir del PaK 36 de 3,7 cm, i podien disparar els projectils a una distància de 6.900 metres. Aproximadament es van produir mig milió de coets de 15 cm, i es van produir prop de 6.000 llançacoets durant tota la guerra.

Bibliografia

• Engelmann, Joachim. German Rocket Launchers in WWII. Schiffer Publishing, 1990 ISBN 0-88740-240-2
• Bull, Stephen. Encyclopedia of military technology and innovation. Greenwood Publishing Group, 2004. ISBN 1-57356-557-1 [Consulta: 15 gener 2017]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebelwerfer 41 de 15 cm

• Germany's Rocket and Recoilless Weapons from the U.S. Intelligence Bulletin, March 1945
• 15 cm Nebelwerfer 41 Arxivat 2020-11-07 a Wayback Machine., Catalog of Enemy Ordnance, 1945.