Nemonte Nenquimo

Líder huaorani

Nemonte Nenquimo (Nemompare, Pastaza, 1985) és una activista huaorani de la Regió Amazònica de l'Equador. És la primera dona presidenta del Consell Coordinador de la Nacionalitat Huaorani de l'Equador-Pastaza (CONCONAWEP) i cofundadora de l'organització sense ànim de lucre indígena Ceibo Alliance.[1] Va plantejar una demanda contra el govern equatorià, que va culminar amb una sentència del 2019 que protegia de la perforació de petroli mig milió d'acres de terres ancestrals huaoranis a la selva amazònica.

Infotaula de personaNemonte Nenquimo
Biografia
Naixement1985 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Província de Pastaza (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicHuaorani Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólíder ameríndia, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Instagram: nemonte.nenquimo Modifica el valor a Wikidata

Orígens i trajectòria modifica

Nenquimo va néixer a la comunitat de Nemompare el 1985, a la regió de Pastaza, a l'Amazònia equatoriana.[2][3] És membre de la nació huaorani de caçadors-segadors.[4]

El 2015 va cofundar Ceibo Alliance, una organització sense ànim de lucre dirigida per amerindis per a protegir les terres indígenes de l'extracció de recursos. El 2018 va ser elegida la primera dona presidenta del Consell Coordinador de la Nacionalitat Huaorani de l'Equador-Pastaza (CONCONAWEP), organització huaorani de la província de Pastaza.[1][3][5][6]

Resolució judicial de 2019 modifica

 
Ubicació del Parc Nacional Yasuní i les terres huaorani a l'Equador

Com a part del CONCONAWEP, va presentar una demanda amb els defensors dels drets humans de l'Equador contra el govern equatorià.[4][7] La sentència, emesa el 2019 per un tribunal de tres jutges de l'Audiència Provincial de Pastaza, va dictaminar la protecció de mig milió d'acres de la selva amazònica a l'Equador de la perforació de petroli.[3][7] El veredicte segons el qual el govern equatorià havia de participar en el procés de consentiment gratuït, previ i informat segons els estàndards del dret internacional i del Tribunal Constitucional de l'Equador abans de subhastar terres, proporciona un precedent legal perquè altres nacions ameríndies puguin contrarestar l'extracció de recursos dins del territori.[3][7]

L'abril de 2019 una desfilada de centenars de huaoranis va celebrar la sentència a Puyo, la capital regional de la província oriental de Pastaza. Molts van recórrer grans distàncies per assistir-hi.[7]

Premis modifica

El 2020 va ser nomenada a la llista Time 100 com una de les 100 persones més influents del món, l'única dona indígena de la llista i la segona equatoriana que ha estat nomenada en la seva història.[1] També va figurar a la llista de les 100 dones de la BBC anunciades el 23 de novembre de 2020.[8]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 DiCaprio, Leonardo. «The 100 Most Influential People of 2020: Nemonte Nenquimo» (en anglès), setembre 22, 2020.
  2. Zúñiga, Cecilia. «Ya basta de encender fuegos en la selva amazónica, dice la líder waorani Nemonte Nenquimo, una de las 100 personas más influyentes del mundo para la revista Time» (en castellà), setembre 24, 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Pinchetti, Sophie. «Waorani People Win Landmark Legal Victory Against Ecuadorian Government» (en anglès), abril 26, 2019.
  4. 4,0 4,1 Pinchetti, Sophie. «Indigenous Amazonian Leader Nemonte Nenquimo Is Named TIME 100 Most Influential People In The World», 23-09-2020.
  5. Specter, Emma. «These Indigenous Activists Are Fighting for the Future of a Ravaged Amazon» (en anglès), octubre 14, 2019.
  6. Nenquimo, Nemonte. «This is my message to the western world – your civilisation is killing life on Earth» (en anglès), octubre 20, 2020.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Riederer, Rachel. «An Uncommon Victory for an Indigenous Tribe in the Amazon» (en anglès), 15-05-2020.
  8. «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès-gb). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].