Nens cavalcant peixos
Nens cavalcant peixos és un conjunt escultòric situat a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes i la Rambla de Catalunya, a Barcelona. Obra de Frederic Marès, va ser realitzada el 1928.
 | ||||
| Tipus | obra escultòrica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Frederic Marès | |||
| Creació | 1928 | |||
| Gènere | art públic | |||
| Moviment | Noucentisme | |||
| Material | Bronze | |||
| Mida | 0,58 x 5,04 -diam.- (total)
1,15 x 1,30 x 0,50 m (nen 1) | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 2813-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| ||||
Història i descripció modifica
La font va ser concebuda per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que va tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, tot i que va suposar nombroses reformes i intervencions urbanístiques en diversos punts de la ciutat. Un d'ells va ser la plaça de Catalunya, actualment un dels centres neuràlgics de la ciutat, però que antigament era una esplanada als afores del nucli antic, que no va començar a urbanitzar-se fins al 1902. Amb motiu precisament de l'Exposició es va dur a terme una reurbanització de tot l'espai de la plaça, amb un projecte de Francesc Nebot. Per a decorar la plaça es va organitzar un concurs públic el 1927, en el qual es va decidir la instal·lació de vint-i-vuit escultures. Entre elles hi havia dues fonts: la Font dels sis putti, de Jaume Otero, i Nens cavalcant peixos, de Frederic Marès.[1]
Frederic Marès i Deulovol (1893-1991) es va formar com a escultor a l'Escola de la Llotja i va ampliar els seus estudis a París, becat per l'Ajuntament de Barcelona. Va treballar com a ajudant al taller d'Eusebi Arnau, fins que va formar un taller propi. També va exercir com a professor d'escultura a l'Escola de la Llotja i com a catedràtic de modelatge i composició a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual va ser també director entre 1947 i 1964. La seva producció abasta escultures, imatges, busts i monuments, en un estil realista a cavall entre el classicisme i el noucentisme d'inspiració mediterrània. Després de la Guerra Civil va efectuar nombroses restauracions i reconstruccions de monuments destruïts durant la contesa i va rebre numbrosos encàrrecs oficials. El 1948 va crear a Barcelona el museu que porta el seu nom.[2]
L'obra li va ser encarregada a Marès al maig de 1928 i va ser col·locada i inaugurada al maig de 1929. Va ser executada als Talleres y Fundición Judas, de Barcelona.[3]
La font es trobava a la part alta de la plaça, a la terrassa on ara es troben les dues fonts monumentals realitzades per Fernando Espiau Seoane el 1959. Per aquest motiu va ser retirada l'obra de Marès, que dos anys més tard, el 1961, va ser traslladada a l'encreuament de Gran Via i Rambla de Catalunya, al lloc on havia estat el Monument a Joan Güell i Ferrer abans de la Guerra Civil, que va ser situat uns metres més endins de la Gran Via, en direcció al passeig de Gràcia.[4]
És una font amb un assortidor central d'aigua i quatre figures de nens o amorets situades sobre sengles figures de peixos, que aboquen aigua per la seva boca. Les figures són dinàmiques i dotades d'una personalitat pròpia, cadascuna amb un segell diferencial: hi ha dos nens i dues nenes, els primers despentinats, mentre que, de les nenes, una porta trenes i una altra el pèl recollit. Els nens apareixen un amb un trident i un altre amb els braços enlaire, mentre que les nenes, una es troba bufant un cargol de mar i l'altra subjectant una serp amb la mà dreta, mentre que, amb l'esquerra, subjecta un vel que porta lligat al cos amb una cinta.[4]
El 1993, dos anys després de la mort de Marès, es va col·locar al passeig marítim de Portbou, la seva localitat natal, una còpia d'una de les figures.[3]
La font ha sofert diversos contratemps a causa del trànsit, ja que es troba en l'encreuament de dos carrers molt concorreguts de la ciutat. El més greu es va produir el 30 de juliol de 2002, quan un camió —el conductor del qual va donar positiu en la prova d'alcoholèmia— va irrompre en la petita rotonda on se situa la font i va destruir totalment dues de les figures de nens, que van haver de ser substituïdes partint dels originals que es conserven al Museu Frederic Marès. El 2007 es va fer una àmplia restauració de tot el conjunt.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Xavier Barral i Altet. «Conjunt de la Plaça Catalunya de 1929». [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 532.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas i Ernest Ortoll. «Nens cavalcant peixos». [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Lecea et al., 2009, p. 167.
Bibliografia modifica
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nens cavalcant peixos |