Nereides
En la mitologia grega, les nereides[1] (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris. Nereu era un déu del mar i Doris era filla d'Oceà, la qual cosa fa que les nereides siguin considerades nimfes del mar.[2] Es creia que vivien al fons del mar, al palau del seu pare, assegudes en trons d'or. Totes bellíssimes, passaven el temps teixint i cantant. Els poetes se les imaginaven barrejant-se entremig de les onades, amb els cabells al vent, nedant entre tritons i dofins.[3]
  | |
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
|---|---|
| Família | |
| Mare | Doris |
| Pare | Nereu |
| Germans | Nèrites |
Nombre de nereides modifica
Les nereides eren moltes, però el seu nombre exacte varia segons la font. Homer, a la Ilíada, dona el nom de 34 nereides,[4] Hesíode en compta 53,[5] al Pseudo-Apol·lodor se'n citen 45[6] i Gai Juli Higí en dona 48.[7]
Generalment, però, en són 50, i a vegades el nombre s'eleva fins a cent. Tenim quatre llistes de nereides, que es complementen mútuament. Per ordre alfabètic són:[3]
- Actea
- Àgave
- Amatea
- Amfínome
- Amfítoe
- Amfitrite
- Apseudes
- Autònoe
- Calipso
- Cal·lianassa
- Cal·lianira
- Ceto
- Cimatolege
- Cimo
- Cimòdoce
- Cimòtoe
- Clímene
- Cranto
- Dero
- Dexamene
- Dinàmena
- Dione
- Doris
- Doto
- Eíone
- Èrato
- Espeo
- Eucrante
- Eudora
- Eulímene
- Eumolpe
- Eunice
- Eupompe
- Evàgora
- Evarne
- Ferusa
- Galatea
- Galene
- Glauce
- Glaucònoma
- Hàlia
- Halimede
- Hipònoe
- Hipòtoe
- Ianassa
- Ianira
- Iera
- Ione
- Laomedea
- Leàgore
- Limnorea
- Lisianassa
- Mèlite
- Menipe
- Mera
- Nausítoe
- Nemertes
- Neomeris
- Nesea
- Neso
- Oritia
- Pànope
- Pasítea
- Plexaura
- Ploto
- Polínome
- Pontomedusa
- Pontoporea
- Prònoe
- Proto
- Protomedea
- Psàmate
- Sao
- Talia
- Temisto
- Tetis
- Toa
Aquesta llista global, que conté setanta-set noms, mostra la diversitat de tradicions sotmeses al gust individual dels mitògrafs i poetes. Les pintures dels vasos citen encara altres nereides, com, per exemple:
- Nao
- Pontomeda
- Cal·lice
- Coro
- Iresia
- Cimatotea
- Eudia
- ...
Aquestes nereides, en general, no exerceixen individualment cap paper a les llegendes; això no obstant, algunes tenen una personalitat més rellevant que les seves germanes. Així, en primer lloc, tenim Tetis, mare d'Aquil·les; després Amfitrite, esposa de Posidó; Galatea i Oritia, que, més generalment, passa per ser la filla del rei d'Atenes Erecteu.[3]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 13
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972
- ↑ Homer. Ilíada, XVIII, 38 i seg.
- ↑ Hesíode. Teogonia, 240-264
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη, I, 2, 7
- ↑ Gai Juli Higí. Fabularum, prefaci, 8
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereides |
- Les nereides en la literatura i l'art clàssic (anglès)
- [https://web.archive.org/web/20080102095237/http://www.panoramio.com/photo/4731425 Arxivat 2008-01-02 a Wayback Machine. Mosaic de la nereida i Tritó, a Efes]
- [https://web.archive.org/web/20071014183354/http://www.panoramio.com/photo/4691185 Arxivat 2007-10-14 a Wayback Machine. Relleu de la nereida i Tritó, temple d'Apol·lo, Dídima]