Viquipèdia

Neuropatologia

La neuropatologia és una disciplina mèdica que estudia les malalties del sistema nerviós central i perifèric, analitzant macroscòpicament i al microscopi els teixits provinents de biòpsies o de peces i mostres autòpsiques. És una subspecialitat de l'anatomia patològica, amb forts lligams amb la neurologia i la neurocirurgia i que rep importants aportacions de la neurobiologia, la virologia, la immunohistoquímica[1] i la biologia molecular.[2] No s'ha de confondre amb el terme neuropatia, el qual es refereix als trastorns dels nervis (per regla general corresponents al sistema nerviós perifèric).

Micrografia d'una neuropatia vasculítica.

Neuropatòlegs destacats modifica

  • Emil Kraepelin: Conegut principalment per les seves aportacions a la Psiquiatria,[3] fou pioner en relacionar els problemes mentals amb alteracions biològiques del cervell.[4]
  • Alois Alzheimer: Descobridor de la malaltia que porta el seu nom.[5]
  • Franz Nissl: Creador d'una tinció del teixit nerviós basada en l'anilina que li va permetre identificar unes estructures particulars al soma neuronal i a la primera porció de les dendrites.[6]
  • Joseph Babinski (1857-1932): Destacà per les seves observacions dintre del camp de l'histopatologia neuromuscular. Descobridor l'any 1896 del signe que porta el seu nom.[7]
  • Alfons Maria Jakob (1884–1931): Descobridor, amb Hans Gerhard Creutzfeldt (1885-1964),[8] de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[9] Investigà també l'esclerosi múltiple, la neurosífilis i l'atàxia de Friedreich.[10]
  • Santiago Ramón y Cajal: Històleg i neuroanatomista, considerat l'impulsor de la moderna neurociència.
  • Charles Scott Sherrington: Conegut sobretot per les seves investigacions sobre les sinapsis.[11]
  • Gustave Roussy (1874–1948): Professor de la Universitat de París. Va publicar un ampli tractat: Traité de Neuroendocronologie (1946), que aclarí la funció d'enllaç de l'hipotàlem entre el sistema nerviós i el sistema endocrí.[12]
  • Solomon Carter Fuller (1872-1953): Deixeble de Kraepelin i Alzheimer. Professor de la Boston University School of Medicine, va especialitzar-se en l'estudi del paper de les neurofibril·les en patologies degeneratives del SNC.[13]
  • Percival Sylvester Bailey (1892–1973): A la dècada de 1920 va publicar, conjuntament amb Harvey Cushing, una classificació sistemàtica dels tumors cerebrals que simplificà molt la confusa tipologia utilitzada abans.[14]
  • Dorothy Stuart Russell (1895–1983): Treballà amb Wilder Penfield (creador de l'homuncle sensomotor cortical cerebral homònim)[15] i Pío del Río Hortega.[16] Fou la primera dona directora d'un Institut de Patologia al Regne Unit (1946). Amb Lucien Rubinstein[17] escrigué el tractat Pathology of Tumours of the Nervous System (1959), un llibre de referència durant més de 40 anys.[18]
  • Rafael Lorente de Nó (1902-1990): Fou el deixeble més jove de Cajal. Nascut a Saragossa, va treballar primer al Laboratori d'Investigacions Biològiques de Madrid i després amplià els seus estudis neurocientífics a Alemanya, Suècia i els Països Baixos gràcies a la JAE. L'any 1934 s'establí definitivament als EUA.[19] Nomenat membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 1950, les seves investigacions sobre l'organització del còrtex cerebral i la fisiologia de l'impuls nerviós es consideren cabdals.[20]
  • Lucy B. Rorke-Adams: Especialista en tumors cerebrals infantils.[21]

Revistes de neuropatologia modifica

  • Acta Neuropathologica és la revista de neuropatologia amb més impacte (2018: 18.174).[22]
  • Brain Pathology és la revista oficial de la International Society of Neuropathology.[23]
  • Neuropathology & Applied Neurobiology està patrocinada per la British Neuropathological Society.[24]
  • Clinical Neuropathology. Publicació de la Confederació Europea de Societats de Neuropatologia.[25]
  • Journal of Neuropathology & Experimental Neurology és la revista oficial de l'American Association of Neuropathologists (AANP).[26]
  • Neuropathology és la revista oficial de la Societat Japonesa de Neuropatologia.[27]

Referències modifica

  1. ↑ Schoefert, AK «Neither Physicians Nor Surgeons: Whither Neuropathological Skill in Post-war England?» (en anglès). Med Hist, 2015 Jul; 59 (3), pp: 404–420. DOI: 10.1017/mdh.2015.27. PMC: 4597241. PMID: 26090736 [Consulta: 20 juny 2018].
  2. ↑ Santosh, V «Milestones in neuropathology: Bridging morphology with molecules» (en anglès). Int J Neurooncol, 2018 Nov 14; 1 (1), pp: 14-16. DOI: 10.4103/IJNO.IJNO_13_18. ISSN: 2590-2660 [Consulta: 14 gener 2020].
  3. ↑ Engstrom EJ, Weber MM, Burgmair W «Emil Wilhelm Magnus Georg Kraepelin (1856–1926)» (en anglès). Am J Psychiatry, 2006 Oct; 163 (10), pp: 1710. DOI: 10.1176/ajp.2006.163.10.1710. ISSN: 1535-7228. PMID: 17012678 [Consulta: 30 desembre 2018].
  4. ↑ Caponi, S «Emil Kraepelin y el problema de la degeneración» (en castellà). História, Ciências, Saúde–Manguinhos, 2010 Des; 17 (Supl 2), pp: 475-494. ISSN: 0104-5970 [Consulta: 11 juny 2018].
  5. ↑ Tagarelli A, Piro A, Tagarelli G, Lagonia P, Quattrone A «Alois Alzheimer: a hundred years after the discovery of the eponymous disorder» (en anglès). Int J Biomed Sci, 2006 Jun; 2 (2), pp: 196-204. ISSN: 1550-9702. PMC: 3614590. PMID: 23674983 [Consulta: 11 juny 2018].
  6. ↑ Wade, N; Piccolino, M; Simmons, A «Franz Nissl (1860–1919)» (en anglès). Portraits of European Neuroscientists, 2012, pàgs: 1 [Consulta: 12 juny 2018].
  7. ↑ Poirier, J «Babinski, histologist and anatomo-pathologist» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2008; 49 (2), pp: 263-269. ISSN: 1220-0522. PMID: 18516338 [Consulta: 11 juny 2018].
  8. ↑ Wolf, JH «Hans Gerhard Creutzfeldt» (en anglès). Famous scholars, Kiel University, 2003, pàgs: 2 [Consulta: 6 gener 2020].
  9. ↑ Henry, R; Murphy, FA «Etymologia: Creutzfeldt-Jakob disease» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Jun; 23 (6), pp: 956. DOI: 10.3201/eid2306.ET2306. ISSN: 1080-6059 [Consulta: 14 gener 2020].
  10. ↑ Triarhou, LC «Alfons Maria Jakob (1884–1931), neuropathologist par excellence. Scientific Endeavors» (en anglès). Eur Neurol, 2009; 61 (1), pp: 52–58. DOI: 10.1159/000175123. ISSN: 1421-9913. PMID: 19033723 [Consulta: 12 juny 2018].
  11. ↑ Pearce, JM «Sir Charles Scott Sherrington (1857-1952) and the synapse» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2004 Abr; 75 (4), pp: 544. ISSN: 0022-3050. PMC: 1739021. PMID: 15026492 [Consulta: 11 juny 2018].
  12. ↑ Gustave Roussy Cancer Center «History of Gustave Roussy» (en anglès). Pr. Gustave Roussy, 2015; Abr 27, pàgs: 4 [Consulta: 11 juny 2018].
  13. ↑ Cobb, WM «Solomon Carter Fuller, 1872-1953» (en anglès). J Natl Med Assoc, 1954 Set; 46 (5), pp: 370-372. ISSN: 0027-9684. PMC: 2617492. PMID: 20893712 [Consulta: 11 juny 2018].
  14. ↑ Bucy, PC «Percival Bailey (1892—1973)» (en anglès). Biographical Memoirs, National Academy of Sciences. Washington DC, 1989, pàgs: 46 [Consulta: 31 desembre 2019].
  15. ↑ Kumar R, Yeragani VK «Penfield – A great explorer of psyche-soma-neuroscience» (en anglès). Indian J Psychiatry, 2011 Jul; 53 (3), pp: 276-278. DOI: 10.4103/0019-5545.86826. PMC: 3221191. PMID: 22135453 [Consulta: 30 desembre 2018].
  16. ↑ Pérez-Cerdá F, Sánchez-Gómez MV, Matute C «Pío del Río Hortega and the discovery of the oligodendrocytes» (en anglès). Front Neuroanat, 2015 Jul 7; 9, pp: 92. DOI: 10.3389/fnana.2015.00092. PMC: 4493393. PMID: 26217196 [Consulta: 30 desembre 2018].
  17. ↑ Mut M, Lopes MB, Shaffrey M «Lucien J. Rubinstein: enduring contributions to neuro-oncology» (en anglès). Neurosurg Focus, 2005 Abr 15; 18 (4), pp: e8. DOI: 10.3171/foc.2005.18.4.9. ISSN: 1092-0684. PMID: 15844871 [Consulta: 31 desembre 2019].
  18. ↑ Geddes, JF «A portrait of 'The Lady': a life of Dorothy Russell» (en anglès). J R Soc Med, 1997 Ag; 90 (8), pp: 455–461. ISSN: 0141-0768. PMC: 1296464. PMID: 9307003 [Consulta: 19 juny 2018].
  19. ↑ Balcells, M «Rafael Lorente de Nó: biografía de un neurocientífico casi desconocido» (en castellà). Neurosciences and History, 2016; 4 (4), pp: 164-167. ISSN: 2341-1813 [Consulta: 7 gener 2020].
  20. ↑ Larriva-Sahd, JA «Some predictions of Rafael Lorente de Nó 80 years later» (en anglès). Front Neuroanat, 2014 Des 3; 8, pp: 147. DOI: 10.3389/fnana.2014.00147. PMC: 8425365. PMID: 25520630 [Consulta: 7 gener 2020].
  21. ↑ Rorke-Adams, LB «Memoir: Curiosity Rewarded!» (en anglès). J Neuropathol Exp Neurol, 2013 Set; 72 (9), pp: 895-904. DOI: 10.1097/NEN.0b013e31829f847b. ISSN: 1554-6578. PMID: 23965739 [Consulta: 28 desembre 2018].
  22. ↑ Springer Publishing, consulta 5 Desembre, 2020
  23. ↑ International Society of Neuropathology «Brain Pathology» (en anglès). John Wiley & Sons, Inc. ISSN: 1750-3639 [Consulta: 26 desembre 2019].
  24. ↑ British Neuropathological Society «Neuropathology & Applied Neurobiology» (en anglès). John Wiley & Sons, Inc. ISSN: 1365-2990 [Consulta: 26 desembre 2019].
  25. ↑ Euro-CNS «Clinical Neuropathology» (en anglès). Dustri-Verlag. ISSN: 0722-5091 [Consulta: 6 gener 2020].
  26. ↑ American Association of Neuropathologists «Journal of Neuropathology & Experimental Neurology» (en anglès). Oxford University Press. ISSN: 1554-6578 [Consulta: 26 desembre 2019].
  27. ↑ Japanese Society of Neuropathology «Neuropathology» (en anglès). John Wiley & Sons, Inc. ISSN: 1440-1789 [Consulta: 11 juny 2018].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neuropatologia
  • [1] American Association of Neuropathologists
  • [2] British Neuropathological Society
  • [3] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Euro-CNS: European Confederation of Neuropathological Societies
  • [4] International Society of Neuropathology
  • [5] Blog by neuropathologist Brian E. Moore, MD
  • [6] Web site by Dimitri Agamanolis, M.D.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neuropatologia&oldid=32253271»