Nicolás Bravo
Nicolás Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un polític i soldat mexicà. Fou president en dues ocasions durant la invasió dels Estats Units a Mèxic.[1]
  | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1786 Chilpancingo (Imperi Espanyol) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 22 abril 1854 (67 anys) Chilpancingo (Mèxic) | ||||||||||||||||||||||
 12è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||
| 11 de juliol de 1839 – 19 de juliol de 1839 | |||||||||||||||||||||||
| 26 d'octubre de 1842 – 14 de maig de 1843 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Militar | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Conservador | ||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||
| Rang militar | general | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Pares | Leonardo Bravo i Gertrudis Rueda de Bravo | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Biografia modifica
Durant la Guerra d'independència de Mèxic (1810-1821), Bravo lluità al costat de l'insurgent José María Morelos en la campanya del sud. El 1811, s'uní a les forces d'Hermenegildo Galeana i obtingué el control militar de Veracruz.[2] També participà en la defensa del Congrés de Chilpancingo.[3] El 1817, l'Exèrcit Reialista el feu presoner, i no seria alliberat sinó fins al 1820.[4] S'afegí al Pla d'Iguala i el 27 de setembre de 1821 entrà a la ciutat de Mèxic amb l'Exèrcit Trigarant. Fou designat conseller d'Estat pel Congrés Constituent.[5]
Quan Agustín de Iturbide fou coronat emperador, prengué les armes en oposició i formà un govern a Oaxaca. Bravo creà un exèrcit i marxà cap a la ciutat de Mèxic des de la ciutat de Puebla. Quan l'Imperi caigué, Bravo fou vicepresident del govern de Guadalupe Victoria de 1824 a 1829.[6]
Encara no es formaven els partits polítics a Mèxic; els polítics s'associaven amb el ritu de les lògies francmaçones: el ritu escocès (conservador) i el ritu de York (liberal).[7][8]Bravo fou Gran Mestre del ritu escocès a Mèxic entre 1823 i 1827, època en què la seva lògia tenia la majoria dels càrrecs d'influència al país. El 1827, tanmateix, els polítics del ritu de York havien començat a guanyar influència i poder. Amb por de perdre la seva posició privilegiada, Bravo encapçalà una insurrecció militar, que no reeixí. Bravo fou capturat el 7 de gener de 1828. Bravo s'exilià a l'Equador i retornà a Mèxic el 1829, quan fou elegit un nou president.[9]
Ocupà diversos càrrecs, i el 1839 fou designat president interí de la República. Durant la Intervenció Nord-americana a Mèxic lluità contra l'exèrcit invasor. El 13 de setembre de 1847 fou empresonat en la Batalla de Chapultepec. El 22 d'abril de 1854 morí a Chichihualco, Estat de Guerrero.
Referències modifica
- ↑ «Don Nicolás Bravo y la defensa de Chapultepec» (en anglès). Boletín Del Archivo General De La Nación, 1998, pàg. 129-156.
- ↑ Milián Rosales, Lilliam; Serrano, Paula Rodríguez «A propósito del Bicentenario de las guerras de independencia en América: Semblanzas de personalidades históricas mexicanas que apoyaron la independencia cubana en el período de1820-1830.» (en castellà). Revista Estudios, 24, 2011, pàg. 90–117. DOI: 10.15517/re.v0i24.22779. ISSN: 1659-3316.
- ↑ Alvear Acevedo, Carlos. Historia De Mexico (en castellà). Editorial Limusa, 2000, p. 184. ISBN 978-968-18-6146-9.
- ↑ Miranda Arrieta, Eduardo «Revisión historiográfica de los insurgentes-republicanos Nicolás Bravo, Juan Álvarez y Vicente Guerrero» (en castellà). Tzintzun, 51, 2010-06, pàg. 37–60. ISSN: 0188-2872.
- ↑ Espinosa Aguirre, Joaquín E. «El camino de la reconciliación. El plan de iguala y la independencia de 1821» (en castellà). BOLETÍN DEL INSTITUTO DE INVESTIGACIONES HITÓRICAS UAT, 01-10-2021, pàg. 16–18.
- ↑ González-Polo, Ignacio «De cómo tomó posesión de su cargo el primer presidente de los Estados Unidos Mexicanos» (en castellà). Boletín del Instituto de Investigaciones Bibliográficas, 12, 1-2, 13-11-2012. ISSN: 0006-1719.
- ↑ Vázquez Semadeni, María Eugenia «La masonería en México, entre las sociedades secretas y patrióticas, 1813-1830» (en castellà). REHMLAC+, Revista de Estudios Históricos de la Masonería Latinoamericana y Caribeña plus, 01-12-2010. ISSN: 2215-6097.
- ↑ Aragón, Rogelio «La masonería en las revoluciones decimonónicas de México». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 8, 2008, pàg. 35. ISSN: 1138-7319.
- ↑ Will, Fowler. Gobernantes mexicanos, I: 1821-1910 (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2021-10-01, p. 67. ISBN 978-607-16-4369-8.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Bravo |