Nicola L
Nicola L (Mazagan, Marroc, 1937) és una artista francesa d'origen magrebí, especialitzada en obres conceptuals, objectes funcionals, instal·lacions, performances i pel·lícules. Viu i treballa a la ciutat de Nova York.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1937 Al-Djadida (Marroc) |
| Mort | 31 desembre 2018 (81 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Académie Julian École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, cineasta, escultora |
Formació i estudis modifica
Va estudiar art a l'Académie Julian de París, i posteriorment a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. També va estudiar al taller del pintor Jean Souverbie, lloc on va tenir contacte amb artistes del grup “réalisme nouveau”.
Carrera professional modifica
A partir del 1964 va abandonar la pintura tradicional per desenvolupar els “Pénétrables”,[2] és a dir, uns llenços on l'espectador pot introduir-hi parts del seu propi cos. Nicola L va començar amb aquesta nova tipologia artística a partir del suïcidi del pintor Alberto Greco, succés que la va marcar fortament.[3] Aquestes obres van ser presentades a la Bienal de París del 1966[3] i han estat les de major èxit i les més ben valorades per la crítica.
A partir del 1967 comença a treballar l'art funcional a partir de la figura humana. Aprofundeix en l'estudi de la dona i el seu rol,[4] treballant el concepte de la dona objecte.[5] D'aquest període destaca l'obra “I am the last women object”(1969), inspirada en el moviment feminista dels anys seixanta.
A partir dels anys setanta va dedicar-se a fer preformances pel carrer, on la gent que passava eren els seus actors.
Una de les últimes performances que ha realitzat és “The Blue Cape Of Human Rights”(2008) al parlament Europeu.[6]
El 2015, tres de les seves obres (Woman Sofa, Little TV woman i Red Coat) han format part de l'exposició “The World Goes Pop”, a la Tate Modern de Londres.[1]
Obres destacades modifica
Algunes de les seves escultures més destacades són The Eye Lamp (1969), The Woman Dresser (1969), The Eye Table (1970), The Cultivated Head (1980) o The Head Bookcase (1996).[7]
The women sofa (1967) és la seva primera obra que ha estat considerada Art Pop.
L'art funcional ha estat l'altre gran tema del seu treball, com The Hand Sofa (1970-72) i The Head Sofa (1989).
Els anomenats penetrables, a part de ser les obres més icòniques de la seva carrera, també han estat les més celebrades per la crítica. Aclamats per crítics tant rellevants com Pierre Restany (qui fou comissari d'una exposició de l'artista).[8]
Red Coat és un vestit col·lectiu per onze persones, concebut per un concert de Gilberto Gil i Caetano Veloso pel festival de música de l'Illa de Wight (1969). Està pensat perquè els mateixos espectadors formin part de l'obra i interaccionin amb la pell.[9]
Performances destacades modifica
- 2004 “The Blue Cap”, The Robert Berman Gallery, Arts Santa Monica, CA.
- 2008 “The Blue Cape of Human Rights”, Parlament Europeu, Brussel·les.
Exposicions destacades modifica
- 1997 ”Vraiment Feminisme et Art “,The Centre d'Art Contemporain de Grenoble. Comissari: Laura Cottingham
- 2005 Brooklyn Art Museum, “Bad Brains at CBGBs”, Rock For Light”, and “Reignition”, Brooklyn, Nova York
- 2009 “Elles@Centre Pomidou Arxivat 2014-03-17 a Wayback Machine.”, Centre Pompidou, Paris, França.
- 2015 “The World Goes Pop”, Tate Modern, Londres, Regne Unit. Comissari; Jessica Morgan.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «The World Goes Pop, Artists Biography» (en anglès). Tate Modern, 2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ «Pierre Restany “Un Long Voyage Au Bout De La Peau”» (en francés). Brucel·les, Setembre, 1968. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Favardin, Patric. Nicola L (en francés). 1. París, França: Edicions Norma, 2003, p. 10,17. ISBN 978-2909283852.
- ↑ MORGAN, Jessica; Frigeri, Flavia, I Coustou, Elsa. The World Goes Pop(Paperback Edition) (en anglès). 1. Londres, Regne Unit: Tate Modern, 2015, p. 123. ISBN 9781849762700.
- ↑ «In Focus: Nicola L.'s Atmosphere in White» (en anglès). Liverpool Bienal, 2014. Arxivat de l'original el 2019-03-12. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ «The World Goes Pop, Artist interview: Nicola L.» (en anglès). Tate Modern, 2015. [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ Morgan, Jessica; FRIGERI, Flavia, i COUSTOU, Elsa. The World Goes Pop(Paperback Edition) (en anglès). 1. Londres, Regne Unit: Tate Modern, 2015, p. 201. ISBN 9781849762700.
- ↑ MORGAN, Jessica; FRIGERI, Flavia, i COUSTOU, Elsa. The world Goes Pop Catalogue (Galería Apollinaire, Milán, 1970.) (en anglès). 1. Londres, Regne Unit: Tate Modern, 2015. ISBN 9781849762700.
- ↑ Macaire, Alain «The invitation». París, Novembre 1974, pàg. 1.
Bibliografia modifica
- FAVARDIN, Patrick; CHIGLIEN, Alain. Nicola L (en francès). 1. París, França: Edicions Norma, 2003. ISBN 978-2909283852.
- MORGAN, Jessica; FRIGERI, Flavia, i COUSTOU, Elsa. The World Goes Pop (en anglès). 1. Londres, Regne Unit: Tate Modern, 2015. ISBN 9781849762700.
- Restany, Pierre «Un Long Voyage Au Bout De La Peau». Brucel·les, Setembre 1968.
Enllaços externs modifica
- Web personal de Nicola L
- Web Tate Modern, The World Goes Pop Exhibition.
- Web Tate Modern, Artists Biography: Nicols L.
- Web de la Bienal de Liberpool (In Focus: Nicola L.'s Atmosphere in White). Arxivat 2016-04-09 a Wayback Machine.
- MACAIRE, Alain. "The invitation", novembre 1974.
- «In Focus: Nicola L.'s Atmosphere in White» (en anglès). Liberpool Bienal, Octubre 2014. Arxivat de l'original el 2016-04-09. [Consulta: 15 novembre 2015].