Nicolas Fouquet

polític francès

Nicolas Fouquet (París, 27 de gener de 1615Pignerol, 3 d'abril de 1683) va ser un estadista francès. Vescomte de Melun, vescomte de Vaux, marquès de Belle-Île i totpoderós Superintendent de Finances del rei Lluís XIV, protector i mecenes d'escriptors i artistes, va ser deposat en 1661 pel jove monarca i tancat a la presó, on va morir en circumstàncies misterioses.

Infotaula de personaNicolas Fouquet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1615 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1680 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Pineròl (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Superintendent of Finances (en) Tradueix
8 febrer 1653 – 5 setembre 1661
← Charles Ier de La Vieuville
Juntament amb: Abel Servien
Procureur général au Parlement de Paris (en) Tradueix
1650 – 1661
Intendant de la généralité de Paris (fr) Tradueix
1648 – 1653
← Antoine Le CamusLouis Le Tonnelier de Breteuil →
Intendant de la généralité de Grenoble (fr) Tradueix
1643 – 1644 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, magistrat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie-Madeleine de Castille Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Fouquet, Marie Fouquet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFrançois IV Fouquet Modifica el valor a Wikidata  i Marie de Maupeou Modifica el valor a Wikidata
GermansBasile Fouquet, François Fouquet, Gilles Fouquet, Louis Fouquet (en) Tradueix i Yves Fouquet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joventut modifica

Nicolas Fouquet era fill de François IV Fouquet, Conseller d'Estat en el Parlament de París i soci de la Compagnie des îles d'Amérique. La seua família va fer fortuna amb el comerç de tèxtils abans de dedicar-se a la magistratura. Contràriament a les conjectures que es feien en aquella època, la seva no era una família d'origen noble, sinó que va accedir a la dita noblesa de toga al comprar el seu pare el càrrec de conseller del Parlament.