Nikolai Txudakov
Nikolai Txudakov (rus: Никола́й Григо́рьевич Чудако́в) (Districte de Novoburassk, 14 de desembre de 1904 - Saràtov, 22 de novembre de 1986) (Nikolai Grigorievitx Txudakov) va ser un matemàtic soviètic.
| Nom original | (ru) Никола́й Григо́рьевич Чудако́в  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Николай Григорьевич Чудаков 14 desembre 1904 Districte de Novoburassk (Rússia) |
| Mort | 22 novembre 1986 (81 anys) Saràtov (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Moscou (1926–1930) Universitat Estatal de Saratov (–1926) |
| Tesi acadèmica | On zeros of Dirichlet’s L-functions (1936 ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres i teoria de funcions |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Estatal de Saratov (1972–1983) Institut Steklov de Matemàtiques (1962–1972) Universitat Estatal de Saratov (1940–1962) Universitat Estatal de Moscou (1936–1940) Universitat Estatal de Saratov (1930–1936) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Valentin Voskresenskii |
Txudakov va néixer en una petita vila del districte de Novoburassk, a l'óblast de Saràtov, on el seu pare era assistent mèdic. El seu interès per les matemàtiques va fer que comencés estudis a la universitat estatal de Saratov, però aviat es traslladà a la universitat Estatal de Moscou, on el nivell era més alt i en la qual es va graduar el 1927.[1] Va continuar a Moscou fins al 1930 fent estudis de postgrau i aquest mateix any va ser nomenat professor de matemàtiques avançades a la universitat de Saratov. El 1936 va defensar la seva tesi doctoral, sobre els zeros de la sèrie L de Dirichlet, al Institut de Matemàtiques Steklov de Moscou i s'hi va quedar treballant fins al 1940 quan va ser nomenat cap del departament d'àlgebra i teoria de nombres de la universitat de Saratov. Des del 1962 fins al 1972 va treballar a la sucursal de Leningrad de l'Institut de Matemàtiques Steklov[2] i, de 1972 a 1983, va tornar a dirigir el departament d'àlgebra i teoria de nombres a Saratov. Des de 1983, per motius de salut, Txudakov es va veure obligat a ser professor-consultor.[3]
Els treballs de recerca de Txudakov va ser, sobre tot, en teoria de nombres. Especialment rellevant és el seu resultat dels anys 1930's, sobre bases asimptòtiques,[4] que demostra que "gairebé tots" els nombres parells son la suma de dos nombres primers,[5] una versió menys estricta de la conjectura de Goldbach.
Referències modifica
- ↑ Бредихин et al., 1987, p. 189.
- ↑ Воскресенский, Малышев i Перельмутер, 1975, p. 195.
- ↑ Кузнецов, 2019, p. 447.
- ↑ Jin, 2010, p. 159.
- ↑ Johnston i McAllister, 2009, p. 164.
Bibliografia modifica
- Воскресенский, В. Е.; Малышев, А. В.; Перельмутер, Г. И. «Николай Григорьевич Чудаков (к семидесятилетию со дня рождения)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 30, Num. 3, 1975, pàg. 195-197. DOI: 10.1070/RM1975v030n03ABEH001417. ISSN: 0042-1316.
- Бредихин, Б. М.; Воскресенский, В. Е.; Карацуба, А. А.; Лаврик, А. Ф.; Малышев, А. В.; Постников, А. Г.; Спринджук, В. Г. «Николай Григорьевич Чудаков (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 42, Num. 5, 1987, pàg. 189-190. DOI: 10.1070/RM1987v042n05ABEH001472. ISSN: 0042-1316.
- Jin, Renling. «Ultrapower of and Density Problems». A: Vitaly Bergelson, Andreas Blass, Mauro Di Nasso, Renling Jin (eds.). Ultrafilters across Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2010, p. 147-162. ISBN 978-0-8218-4833-3.
- Johnston, William; McAllister, Alex M. A Transition to Advanced Mathematics: A Survey Course (en anglès). Oxford University Press, 2009. ISBN 978-0-19-531076-4.
- Кузнецов, В. Н. «Николай Григорьевич Чудаков» (en rus). Чебышевский сборник, Vol. 20, Num. 4, 2019, pàg. 446-449. DOI: 10.22405/2226-8383-2019-20-4-446-449. ISSN: 2226-8383.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nikolai Txudakov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho, M. «La conjetura de Goldbach: sus protagonistas conversan en Facebook». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2012. [Consulta: 26 agost 2021]. (castellà)