Els pobles nilòtics o simplement nilòtics, actualment són alguns grups ètnics, principalment de Sudan del Sud, Uganda, Kenya, i nord de Tanzània, que parlen llengües d'un subgrup de les llengües niloticosaharianes. Això inclou les ètnies Kalenjin, Luo, Ateker, Dinka, Nuer, Shilluk i els Maa.[1]

Infotaula de grup humàNilòtics
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
EpònimNil Modifica el valor a Wikidata

Els termes nilòtic i nilota es feien servir abans per a la classificació de les ètnies, basada en observacions antropològiques de la morfologia del cos. Aquestes percepcions van ser abandonades, després, pels científics,[2] però actualment guanyen suport en la genètica de poblacions.[3]

El terme pobles nilòtics, actualment, es fa servir principalment per distingir els "pobles nilòtics" dels seus veïns (principalment, els que parlen llengües bantu), basant-se en filiacions etnolingüístiques. Etimològicament, els termes nilòtic i nilota deriven de la vall del riu Nil i els seus afluents.[4]

Divisió lingüística modifica

Es divideixen en tres subgrups:

Divisió ètnica modifica

Els pobles nilòtics formen una gran part de la població de Sudan del Sud. El poble més nombrós dels nilòtics sudanesos és el Dinka, que inclou 25 grups ètnics. El segon per població és el Nuer, seguits pel Shilluk.[5]

A Uganda, els nilòtics inclouen la família de grups ètnics Luo (Acholi, Alur i Jopadhola), l'Ateker (Iteso i Karamojong), i el Lango i Kumam.

A Kenya, els nilòtics es categoritzen en tres subgrups:

Genètica modifica

Dels nilòtics, s'ha investigat l'ADN autosòmic i ADN-Y[6] i s'ha trobat que hi predominaven els haplogrups Y A i B i E1b1b en els nilòtics sudanesos Dinka, Nuer i Shilluk. Wood et al. (2005) van analitzar mostres dels nilòtics (Maasai de Kenya, Luo de Kenya, i Alur del RD Congo) i van trobar que l'haplogrup ADN-Y que hi predominava en cadascuna de les tres poblacions era diferent.[7]

Antropologia modifica

S'ha descrit els nilòtics com persones gràcils i més altes que la mitjana, amb cames i braços llargs. Sembla que això seria una adaptació a la calor ambiental. Els nilòtics sudanesos serien el poble del món més alt de mitjana. Per exemple, Roberts i Bainbridge[8] donen valors d'alçades mitjanes de 182,6 cm i 58,8 kg de pes corporal per a una mostra de sudanesos Shilluk. Una altra mostra en Dinka sudanesos era de 181,9 cm/58,0 kg.

Altres nilòtics són considerablement més baixos. Campbell et al.[9] mesuraren 172,0 cm/53,6 kg en una mostra dels Turkana agricultors del nord de Kenya, i 174,9 cm/53,0 kg en els Turkana pastors.[10] Hiernaux dona 172,7 cm per als Maasai del sud de Kenya amb una relació extrema de llargada de tronc/cama de 47,7%.

Molts nilòtics excel·leixen en esports de curses de llarga distància, sembla que per la seva excepcional economia en córrer resultant del seu cos prim i cames primes.[11]

Referències modifica

  1. «"Nilotic", The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition.». Arxivat de l'original el 2009-02-17. [Consulta: 9 gener 2011].
  2. The Forging of Races Cambridge University Press THE FORGING OF RACES - by Colin Kidd Excerpt
  3. Sarah A. Tishkoff et al.: The Genetic Structure and History of Africans and African Americans
  4. Encyclopædia Britannica Article: Nilot
  5. Helen Chapin Metz, ed. Sudan: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1991.
  6. «H. H. Hassan et al:. Y-Chromosome Variation Among Sudanese: Restricted Gene Flow, Concordance With Language, Geography, and History». Arxivat de l'original el 2009-03-04. [Consulta: 9 gener 2011].
  7. Elizabeth T Wood, Daryn A Stover, Christopher Ehret et al., "Contrasting patterns of Y chromosome and mtDNA variation in Africa: evidence for sex-biased demographic processes," European Journal of Human Genetics (2005) 13, 867–876. (cf. Appendix A: Y Chromosome Haplotype Frequencies)
  8. D. F. Roberts, D. R. Bainbridge: Nilotic physique. American Journal of Physical Anthropology, 1963, p. 341-370
  9. B. Campbell, P. Leslie, K. Campbell: Age-related Changes in Testosterone and SHBG among Turkana Males. American Journal of Human Biology, 1/2006, p. 71-82
  10. Jean Hiernaux: The People of Africa. Encore Editions, 1975)
  11. Bengt Saltin: The Kenya project - Final report. New Studies In Athletics, vol. 2, pp. 15-24