Niquelalumita
La niquelalumita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcoalumita.
 Niquelalumita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NiAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃ |
| Localitat tipus | dipòsit d'urani de Kara-Tangi, Província de Batkén, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.08 |
| Dana | 31.3.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,2567Å; b = 8,8815Å; c = 17,0989Å; β = 95,548° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Densitat | 2,231 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,532 nγ = 1,543 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Dispersió òptica | mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i publicat sense aprovació (N) |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La niquelalumita és un sulfat de fórmula química NiAl₄(SO₄)(OH)₁₂(H₂O)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Va ser descoberta als anys 80, però l'espècie va ser desacreditada més tard i no va ser fins a finals de 2022 que va tornar a ser reconeguda per l'Associació Mineralògica Internacional.[2] La nova definició de l'espècie va ser publicada en el mes de juny de 2023.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, schulenbergita, kyrgyzstanita, guarinoïta, montetrisaïta, theresemagnanita i calcoalumita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6794.
Formació i jaciments modifica
Les primeres mostres d'aquest mineral van ser descobertes a la cova Mbobo Mkulu, a la localitat sud-africana de Mbombela (província de Mpumalanga). Després de la seva desacreditació temporal va tornar a ser reconeguda per l'IMA gràcies a noves mostres recollides al dipòsit d'urani de Kara-Tangi, a la província de Batkén (Kirguizstan).[2] També ha estat descrita a Austràlia, Suïssai els Estats Units.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niquelalumita |
- ↑ «Nickelalumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 70». European Journal of Mineralogy, 34, 6, 09-12-2022, pàg. 591–601. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-591-2022 [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ Karpenko, Vladimir Yu.; Agakhanov, Atali A.; Pautov, Leonid A.; Bekenova, Galiya K.; Uvarova, Yulia A.; Sokolova, Elena; Dikaya, Tamara V.; Hawthorne, Frank C. «Nickelalumite, ideally NiAl4(SO4)(OH)12(H2O)3, a new-old mineral from the Kara-Tangi uranium deposit, Kyrgyzstan». Mineralogy and Petrology, 117, 2, juny 2023, pàg. 219–229. DOI: DOI:10.1007/s00710-023-00832-3 [Consulta: 5 juliol 2023].