Nojpetén (també escrit Noh Petén, i també conegut com a Tayasal) va ser la capital de la Itzá Maya regne de Petén Itzá, situat en una illa al Llac Petén Itzá a l'actual departament del Petén, al nord de Guatemala.[1] L'illa és ara ocupada per la ciutat moderna de Flores, la capital del departament de Petén,[2] i ha tingut una ocupació ininterrompuda des de temps pre-Colombians.[3] Nojpetén tenia una muralla construïda sobre la terra baixa de l'illa; es creu que va ser construït a correcuita per la Itzá en un moment en què es van sentir amenaçats per l'envanit espanyol o per altres grups Maies.[4]

Plantilla:Infotaula geografia políticaNojpetén
Imatge

Localització
Map
 16° 55′ 47″ N, 89° 53′ 30″ O / 16.9297°N,89.8917°O / 16.9297; -89.8917
Capital de
Dades històriques
Dissolució1697 Modifica el valor a Wikidata
SegüentFlores Modifica el valor a Wikidata

L'illa que era el lloc de Nojpetén ara es una ciutat moderna de Flores
La piràmide principal de Nojpetén és molt similar a la del castell de Mayapan

Etimologia modifica

Escrivint molts anys després del seu viatge a Petén, el conquistador Bernal Díaz del Castillo va anomenar la ciutat Tayasal ; això sembla haver estat una hispanització de la llengua Itza ta itza ("al lloc de la Itza"). El rei Itza, Kan Ek, es va referir a la ciutat amb el nom de Nojpetén quan va parlar amb els espanyols el 1698.[5] Nojpetén, de la Itza noj peten, significa "gran illa".[6]

Fundació modifica

Les primeres traces arqueològiques de l'illa es remunten al 900-600 aC, amb una important expansió del poblat al voltant del 250-400 AD.[7] documents etnohistòrics identifiquen la fundació de Nojpetén a mitjan segle xv.[5] Aquests relacionen que Nojpetén va ser fundat quan els Itza van fugir cap al sud al voltant del 1441–1446, després que van ser deposats pel Xiu Maya a Mayapan.[5] Quan es van establir a l'illa, van dividir la seva nova capital en quatre trimestres basats en grups de llinatge.[8]

Referències modifica

  1. Rice i Rice, 2009, p. 11.
  2. Sharer i Traxler, 2006, p. 616.
  3. Gamez, 2007, p. 259.
  4. Rice et al., 2009, p. 129.
  5. 5,0 5,1 5,2 Rice, 2009a, p. 43.
  6. Reina, 1966, p. 20.
  7. Gámez, 2007, p. 261.
  8. Fox, 2008, p. 33–34.

Bibliografia modifica