Noosfera

La noosfera o noosfera (del grec noos (νόος), intel·ligència, i esfera (σφαῖρα)) és el conjunt d'éssers vius dotats d'intel·ligència, segons Vladímir Vernadski. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola el defineix com el «conjunt dels éssers intel·ligents amb el mitjà en què viuen».^[1]

Teories modifica

Vladímir Vernadski va elaborar la teoria de la noosfera com a contribució essencial al cosmisme rus. En aquesta teoria, la noosfera és la tercera d'una successió de fases del desenvolupament de la Terra, després de la geosfera (matèria inanimada) i la biosfera (vida biològica). Tal com l'emergència de la vida ha transformat la geosfera, l'emergència de la cognició humana transforma la biosfera. En contrast amb les concepcions dels teòrics de Gaia o dels promotors del ciberespai, la noosfera de Vernadski emergeix en el punt on el gènere humà, mitjançant el mestratge en els processos nuclears (energia nuclear), és capaç de crear recursos mitjançant la transmutació d'elements.

La teoria de la noosfera seria recollida més tard pel teòleg cristià Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955). Teilhard explica la noosfera com un espai virtual en el qual es dona el naixement de la psiquis (neogènesis), un lloc on ocorren tots els fenòmens (patològics i normals) del pensament i la intel·ligència.

Per a Teilhard, l'evolució té igualment tres fases o etapes: la geosfera (o evolució geològica), la biosfera (o evolució biològica), la noosfera (o evolució de la consciència universal). Aquesta última, conduïda per la humanitat, aconseguirà l'última etapa de l'evolució en la criosfera. També entengui's que la noosfera és l'estat que condueix l'energia alliberada en l'acte del pensament. Està a l'altura dels caps humans interconnectant tota l'energia del pensament i generant la consciència universal [cita requerida].

«Je crois que l'Univers est une Evolution. Je crois que l'Evolution va vers l'Esprit. Je crois que l'Esprit s'achève en du Personnel. Je crois que le Personnel suprême est le Christ-Universel.» (en català: "Crec que l'Univers és una evolució. Crec que l'evolució va a l'Esperit. Crec que l'Esperit acaba en el Personal. Crec que el Suprem Personal és el Crist-Universal.")

Pierre Teilhard de Chardin

Coincidències i diferències entre Vernadski i Teilhard modifica

Tots dos, Vernadski i Teilhard, coincideixen en el procés, encara que l'última etapa assenyala objectius totalment diferents^[2]

Per a Vernadski, l'última etapa és una visió del pensament científic que accelera, modifica i va prenent el control del "natural", i en la qual mai discuteix una possible fi de la noosfera.
Per a Theilhard, el costat psíquic de la matèria es torna determinant, per a apuntar així a la culminació d'un procés on la Terra-noosfera és reemplaçada per una super-ment, significant d'aquesta manera la realització de l'esperit en la Terra.

Noocracia modifica

El recent coneixement dels ecosistemes i de l'impacte humà en la biosfera ha conduït a un vincle entre la noció de sostenibilitat amb el de co-evolució^[3] i amb l'harmonització de l'evolució cultural i biològica. En aquest context, el resultant sistema polític serà referit llavors com una noocracia.^[4]^[5] Ja Sòcrates^[6] havia suggerit aquest sistema.

El teòric nord-americà Ken Wilber^[7] (1995) tracta aquesta tercera evolució de la noosfera. En el seu treball Sexe, ecologia i espiritualitat (1995) construeix varis dels seus arguments sobre l'emergència de la noosfera i la contínua emergència de subsegüents estructures evolutives.

Vegeu també modifica

Nous
Noocracia
Noogenesis
Punt omega
El quart entorn de la comunicació

Referències modifica

↑ ^{[Enllaç no actiu]}
↑ Levit, George. S. Biogeochemistry, Biosphere, Noosphere: The Growth of the Theoretical System of Vlaidimir Ivanovich Vernadsky. Verlag für Wissenchaft un Bildung, 2001.
↑ Norgaard, 1994
↑ La necesidad de desarrollar verdaderos instrumentos de gobernación mundial planteó la necesidad de diseñar mecanismos de toma de decisión en el ámbito internacional. En seguida se vio que algún tipo de diseño democrático sería probablemente la opción menos problemática (y más justa). Con todo, el concepto de democracia tenía una fuerte carga valorativa que le restaba atractivo en determinados ámbitos. Como solución, se creó un comité internacional de sabios que diseñaron un sistema que pudiera satisfacer todas las demandas y sensibilidades. En primer lugar, se creó el concepto de Noocracia, es decir, un sistema político basado en el conocimiento. Esto permitía introducir dos acotaciones importantes: por un lado, se abría la puerta a que, en determinadas circunstancias, la opinión experta fuera privilegiada; en segundo término, se convertía en la expresión de la aspiración a conseguir que todos los habitantes del planeta pudieran ejercer como ciudadanos comprometidos y capacitados para participar en las tomas de decisión. Para poder poner en marcha el sistema se establecieron tres requisitos: primero, todos los ciudadanos del planeta deben poder participar en la elección del nuevo gobierno global; la fórmula era intencionadamente vaga para permitir formas de participación indirecta o ponderada. Segundo, todos los ciudadanos del planeta pueden ser escogidos o designados para tener responsabilidades en el nuevo gobierno global. Tercero, todos los miembros del gobierno mundial deben rendir cuentas periódicamente de su gestión y someter su cargo a refrendo para continuar o ser substituidos. Asimismo, se estableció un calendario para ir desarrollando la construcción del nuevo sistema y para profundizar en la equiparación de los procesos de sufragio activo y pasivo.
↑ La existencia temporal Jean Guitton, Javier Martín Barinaga-Rementería p.100
↑ Platón, Diálogos, Critón o del Deber (Ed. Porrua Sepan Cuantos,) p, 32, 36, 38
↑ Ken Wilber Sexo, ecología y espiritualidad

Bibliografia modifica

Vernadsky, Vladimir Ivanovich. La biosfera, A.Machado Llibres, S. a. 1997.
Samson, Paul R. The Biosphere and Noosphere Reader: Global Environment, Society and Change. Routledge, 1999.

Enllaços externs modifica

[1] {[Enllaç no actiu]}

[2] Levit, George. S. Biogeochemistry, Biosphere, Noosphere: The Growth of the Theoretical System of Vlaidimir Ivanovich Vernadsky. Verlag für Wissenchaft un Bildung, 2001.

[3] Norgaard, 1994

[4] La necesidad de desarrollar verdaderos instrumentos de gobernación mundial planteó la necesidad de diseñar mecanismos de toma de decisión en el ámbito internacional. En seguida se vio que algún tipo de diseño democrático sería probablemente la opción menos problemática (y más justa). Con todo, el concepto de democracia tenía una fuerte carga valorativa que le restaba atractivo en determinados ámbitos. Como solución, se creó un comité internacional de sabios que diseñaron un sistema que pudiera satisfacer todas las demandas y sensibilidades. En primer lugar, se creó el concepto de Noocracia, es decir, un sistema político basado en el conocimiento. Esto permitía introducir dos acotaciones importantes: por un lado, se abría la puerta a que, en determinadas circunstancias, la opinión experta fuera privilegiada; en segundo término, se convertía en la expresión de la aspiración a conseguir que todos los habitantes del planeta pudieran ejercer como ciudadanos comprometidos y capacitados para participar en las tomas de decisión. Para poder poner en marcha el sistema se establecieron tres requisitos: primero, todos los ciudadanos del planeta deben poder participar en la elección del nuevo gobierno global; la fórmula era intencionadamente vaga para permitir formas de participación indirecta o ponderada. Segundo, todos los ciudadanos del planeta pueden ser escogidos o designados para tener responsabilidades en el nuevo gobierno global. Tercero, todos los miembros del gobierno mundial deben rendir cuentas periódicamente de su gestión y someter su cargo a refrendo para continuar o ser substituidos. Asimismo, se estableció un calendario para ir desarrollando la construcción del nuevo sistema y para profundizar en la equiparación de los procesos de sufragio activo y pasivo.

[5] La existencia temporal Jean Guitton, Javier Martín Barinaga-Rementería p.100

[6] Platón, Diálogos, Critón o del Deber (Ed. Porrua Sepan Cuantos,) p, 32, 36, 38

[7] Ken Wilber Sexo, ecología y espiritualidad

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]