Novaparla

tipologia de llenguatge
Per a altres significats, vegeu «Novaparla (Orwell)».

La novaparla[3] és el llenguatge buit, imprecís i capciós utilitzat a la comunicació política occidental especialment generalitzat al segle xxi, en un context de postveritat i modernitat líquida, lligat a la demagògia i les mitges veritats, per a manipular la veritat, dissimular dades, no fer front a responsabilitats, amagar les opinions pròpies o desviar l'atenció d'assumptes importants. En paraules de Jean Blaise, autor d'un diccionari d'aquest argot: «Aquesta llengua no està feta per a comunicar sinó per a alimentar la il·lusió que passen coses eficaces».[4]

La novaparla es caracteritza per la poca claredat, de vegades voluntària, com a «Todo es falso, salvo algunas cosas».[1]
Un exemple de creativitat novaparliana és l'expressió «indemnització en diferit»[2]

La fan servir els poders polítics i sobretot pels mitjans de comunicació que els donen suport.[3] Va començar a detectar-se a França a partir de Maig del 68 i dels anys setanta,[5] primer convivint amb el nom de langue de chêne (llengua d'alzina surera), amb el mateix ús, i l'any 1981 l'expressió en francès langue de bois (literalment, llengua de fusta) va entrar a l'enciclopèdia Larousse, associada aleshores al llenguatge emprat per la propaganda comunista. En català, s'ha adoptat com a traducció de la llengua del mateix nom que apareix en la novel·la 1984 de George Orwell (en anglès, Newspeak).

La novaparla abusa de lítotes, metonímies i perífrasis, fent servir llargues frases sofisticades que no volen dir res per elles mateixes i utilitza algunes paraules i expressions de manera sistemàtica per substituir-ne d'altres. Usa la sofisticació per construir frases voluntàriament poc clares i la veu passiva que permet no mencionar al responsable. Les màximes són parlar molt sense dir res i evitar a tot preu una llarga llista de conceptes tabú.

Sovint, l'eufemisme usat per a cada concepte és sempre el mateix, com per exemple el verb «maquillar» en comptes de «manipular» dades. D'aquí que hagin començat a aparèixer, a publicacions no mediàtiques (fanzins, llibres de petites editorials antisistema, seccions o capítols d'assajos independents), petits lèxics o manuals de traducció de la novaparla al castellà o al català.[6] En francès existeix un generador automàtic de discurs de novaparla.[7]

En ambients acadèmics, un investigador ha equiparat el llenguatge utilitzat als mitjans de comunicació amb la novaparla.[8]

Referències modifica

  1. Montilla, A.; Gorriarán, R. «Rajoy: «Todo es falso, salvo algunas cosas»» (en castellà). La Verdad, 05-02-2017.
  2. «"Indemnización en diferido": Internet se llena de vídeos con parodias sobre las palabras de Cospedal (VÍDEOS)» (en castellà). Huffington Post, 09-03-2013.
  3. 3,0 3,1 La comunicació audiovisual en la història. Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328255. 
  4. Chyba, Martina «Langue de bois, langue de boîte?» (en francès). Migros Magazine, 30-11-2015.
  5. Per escrit figura especialment a Martinet, Gilles. Les cinq communismes, 1971. 
  6. Com per exemple a Tratados de libre comercio (2015), editat per Attac.
  7. Generador de discurs novaparlenc (francès)
  8. Toledano Buendía, Samuel «La neolengua de Orwell en la prensa actual. La literatura profetiza la manipulación mediática del lenguaje» (en castellà). Revista Latina de Comunicación Social, 62, 2006.

Bibliografia modifica

  • Thom, Françoise. Langue de bois et aphasie moderne (en francès). 

Enllaços externs modifica