Ecles
Segons la mitologia grega, Ecles[1] o Oicles[1] (en grec antic Οἰκλῆς o Ὀϊκλῆς), també Ecleu o Oicleu (en grec antic Ὀϊκλεύς, en llatí Oecleus),[2][3] va ser un endeví, fill d'Antífates i de Zeuxipe. És un descendent de Melamp, i per tant del llinatge de Creteu i de Tiro.
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Cònjuge | Hipermnestra |
| Mare | Zeuxipe |
| Pare | Antiphates (en)  |
| Fills | Amfiarau |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Argos |
Casat amb Hipermnestra, una de les filles de Testi, va tenir diversos fills: Polibea, Ifianira, i el més conegut, Amfiarau.
Ecles va ser company d'Hèracles en la seua expedició contra Troia. Hèracles li va confiar la vigilància de les naus, i va haver de resistir amb un contingent reduït d'aqueus el contraatac de Laomedont. Va morir tot just començada la lluita.
Una tradició diu que Ecles va acollir al Peloponnès el seu net Alcmeó, quan aquest va matar la seva mare Erifile per venjar el seu pare. Però cronològicament aquest episodi i l'anterior es contradiuen[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Transcripcions del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català
- ↑ «Greek». [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Èsquil. Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.. Traducció: Carles Riba. Edicions 62 i Editorial Alpha, p. 23.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 146. ISBN 9788496061972.
Bibliografia modifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 161. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1