Obertura catalana

obertura d'escacs

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de Réti.

Obertura catalana
abcdefgh
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e6 negres peó
f6 negres cavall
d5 negres peó
c4 blanques peó
d4 blanques peó
g3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques alfil
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2
ECOE01-E09
NaixementBarcelona, 1929, per Savielly Tartakower
Origen del nomCatalunya
ClassificacióObertura tancada
Sinònim(s)Partida catalana
Chessgames.comFitxa


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció modifica

Les blanques juguen d4 i c4 i fan un fianchetto amb l'alfil a g2. Una seqüència d'obertura comuna és 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2, tot i que a la posició resultant s'hi pot arribar des de molts ordres de jugades diferents, i pot derivar un gran nombre de variants.

Les negres han de triar entre dues opcions. A la catalana " oberta " poden jugar ...dxc4 i poden tractar de mantenir el peó amb ...b5, o bé cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc. A la catalana " tancada ", les negres no capturen a c4; el joc pot semblar incòmode durant unes jugades, però és una posició força sòlida.

El terme prové del torneig organitzat el 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposició Universal, quan se li va demanar a Savielly Tartakower que creés una nova variant en homenatge a la singular història i antiguitat dels escacs a Catalunya.[1] Tanmateix s'havia fet servir alguns cops abans que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida Réti-Leonhardt de l'any 1928 a Berlín, es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.

Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades més recordades succeí quan a Londres, el 1983, Garri Kaspàrov i Víktor Kortxnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra Anatoli Kàrpov pel títol de campió del món. En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.

Magnus Carlsen és un dels jugadors contemporanis que més vegades fa servir l'obertura catalana a les seves partides. Al campionat del món d'escacs del 2021 que es celebrà a Dubai, l'obertura catalana va ser la més utilitzada per l'actual campió del món.

L'any 2004 Ruben Felgaer va guanyar un torneig que celebrava el 75è aniversari del torneig de l'any 1929 i el naixement de l'obertura, amb Grans Mestres com Víktor Kortxnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Viktor Moskalenko, i l'MI Manel Granados. Totes les partides del torneig, que també es va disputar a Barcelona, van començar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.

Variant clàssica de la catalana oberta modifica

La variant clàssica de la catalana comença amb 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2 dxc4 5.Cf3 Ae7. Les blanques donen un peó a canvi de temps per desenvolupar-se, canvi similar al d'un gambit. A més, sense el peó de d5, l'alfil blanc de caselles negres dificulta el desenvolupament del flanc de dama negre.

Aquesta variant ha estat una de les preferides d'Anatoli Kàrpov i de Iefim Hèl·ler amb negres i d'Oleg Romànixin amb blanques. El seu codi ECO és l'E05.

Bibliografia modifica

Notes i referències modifica

  1. L'any 1008, el Comte Ermengol d'Urgell va especificar al seu testament que les seves peces d'escacs havien de ser cedides al Convent de Sant Giles (Sant Iú), a prop de Nimes, ara a França i llavors dominis catalans. Aquest és el testimoni escrit més antic que es té dels escacs a Europa. Vegeu «Brief notes on the history of chess». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 26 novembre 2013]. o «Geography of Chess by Bill Wall». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 26 novembre 2013].

Vegeu també modifica