Obesitat abdominal

(S'ha redirigit des de: Obesitat central)

L'obesitat abdominal, també coneguda com a obesitat central i obesitat troncular, és la condició humana d'una concentració excessiva de greix visceral al voltant de l'estómac i abdomen fins a tal punt que és probable que perjudiqui la salut del seu portador. L'obesitat abdominal ha estat fortament relacionada amb la malaltia cardiovascular,[1] malaltia d'Alzheimer i altres malalties metabòliques i malalties vasculars.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaObesitat abdominal
Tipusobesitat, signe clínic i distribució andrògina del greix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causa debeer belly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E66 Modifica el valor a Wikidata
CIM-91150 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD056128 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0311277 Modifica el valor a Wikidata

El greix abdominal visceral i la circumferència de la cintura mostren una forta associació amb la diabetis tipus 2.[3]

El greix visceral, també conegut com a greix d'òrgan o greix intraabdominal, es troba a l'interior de la cavitat peritoneal, empaquetada entre els òrgans interns i el tors, a diferència del greix subcutani, que es troba sota la pell, i del greix intramuscular, que es troba intercalat al múscul esquelètic. El greix visceral es compon de diversos dipòsits adiposos incloent mesenteri, teixit adipós blanc de l'epidídim i greix perirenal. L'excés de greix visceral, en què l'abdomen sobresurt excessivament, es coneix també com a "panxa cervesera". Aquest tipus de cos també es coneix com "en forma de poma", a diferència de "en forma de pera" en què el greix es diposita als malucs i les natges.

Els investigadors van començar a centrar-se en l'obesitat abdominal a la dècada de 1980 quan es van adonar que tenia una connexió important amb les malalties cardiovasculars, la diabetis i la dislipèmia. L'obesitat abdominal estava més relacionada amb la disfunció metabòlica; i aquesta disfunció estava més relacionada que l'obesitat general amb la malaltia cardiovascular. A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es van començar a utilitzar tècniques com la tomografia computada i la ressonància magnètica que van permetre classificar i quantificar el teixit adipós localitzat a nivell abdominal com a greix intraabdominal, diferent del greix subcutani.[4]

Referències modifica

  1. «Effect of potentially modifiable risk factors associated with myocardial infarction in 52 countries (the INTERHEART study): case-control study». Lancet, vol. 364, 9438, 2004, pàg. 937–52. DOI: 10.1016/S0140-6736(04)17018-9. PMID: 15364185.
  2. «Obesity, abdominal obesity and Alzheimer disease». Dementia and Geriatric Cognitive Disorders, vol. 22, 2, 2006, pàg. 173–6. DOI: 10.1159/000094586. PMID: 16847377.
  3. «Visceral and central abdominal fat and anthropometry in relation to diabetes in Asian Indians». Diabetes Care, vol. 27, 12, December 2004, pàg. 2948–53. DOI: 10.2337/diacare.27.12.2948. PMID: 15562212.
  4. «Abdominal Obesity: The Metabolic Multi-risk Factor». Coronary Heart Disease, vol. 9, 8, 1998, pàg. 469–471. DOI: 10.1097/00019501-199809080-00001.