Oca de collar
L'oca de collar [1] (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[2]
Branta bernicla  | |
|---|---|
 Branta bernicla bernicla | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 1,01 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679946 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Branta |
| Espècie | Branta bernicla (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Anas bernicla |
| Distribució | |
 | |
L'oca de collar fa uns 55-62 cm de llargada i té com a tret característic una taca blanca als laterals del coll, que a vegades no és visible en els exemplars joves durant el primer any. Té una envergadura d'1,1-1,21 m i un pes d'1,2-1,6 kg. Té el cap i el coll negres, el cos gris fosc i les infracobertores caudals blanques, i una longevitat de 12-15 anys.[2]
Hàbitat modifica
Cria a la tundra i passa l'hivern a les costes atlàntiques del centre d'Europa. La seva presència als Països Catalans és molt estranya a l'hivern i excepcional a l'estiu.[2]
A l'hivern, aquesta oca de costes baixes és comuna i cada vegada més mansoia en moltes zones; arriba fins estuaris i ports i fins i tot menja en camps al costat de carreteres amb la marea alta. Les bandades solen estar a l'aigua, cabussant-se com els ànecs per cercar aliment. Amb la marea baixa solen estar disperses entre el fang i els estuaris. Els seus agradables reclams, de tipus gruny, tenen un llarg abast i són típics de molts estuaris d'octubre a març. Encara que una mica més llarga que l'ànec collverd, aquesta sol semblar molt més gran.
A la península ibèrica es pot trobar de desembre a febrer.
- Veu: rronk rronk rítmic, profund, gutural, que crea un cor fort en grans ramades.
- Niu: revestit de plomes en el sòl, prop d'una bassa poc profunda; 4-6 ous; 1 niada; maig-juny.
- Alimentació: menja Zostera marina i algues en zones fangoses, cereals i herba dels camps.
- Vol: ràpid, fort, aleteigs profunds i ràpids; en masses irregulars o llargues fileres.
Subespècies modifica
- Branta bernicla Hrota (Irlanda, nord-est d'Anglaterra).
- Branta bernicla Nigricans (divagant per Nord-amèrica).
Espècies similars modifica
Oca de galta blanca (Branta leucopsis).
Oca del Canadà (Branta canadensis).
_RWD4.jpg)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca de collar |
- Ediciones Omega 2002: Guía de campo de las aves de España y Europa, pàg. 67, text de R. Hume (ISBN 84-282-1317-8).
- ↑ «Oca de collar». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/11/2023(català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.