Oest
L'oest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom d'occident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.[1] Concretament, és el punt de l’horitzó on es pon el Sol en els equinoccis.[2] És la direcció oposada a l'est. El meridià de Greenwich divideix la terra en dos hemisferis, l'hemisferi oest o hemisferi occidental i l'hemisferi est o hemisferi oriental.[3]
| Punts cardinals |
|---|
Etimologia modifica
La paraula "oest" és una paraula germànica que passa a algunes llengües romàniques (ouest en francès, oest en català, ovest en italià, oeste en castellà i portuguès). Com en altres idiomes, la formació de paraules prové del fet que oest és la direcció del sol que es pon al vespre.[4] El nom oest també s'ha apuntat que procedeix de l'anglès antic west,[5] que al seu torn deriva de la paraula de l'alemany antic westar. Possiblement aquesta paraula estigui relacionada amb la paraula llatina vesper o amb la paraula grega hesperos que significa vespre.[6]
modifica
Per anar cap a l'oest mitjançant una brúixola de la navegació (on el nord magnètic és la mateixa direcció que el nord veritable) cal establir un rumb o un azimut de 270 °.[7]
L'oest és la direcció oposada a la rotació de la Terra sobre el seu eix i, per tant, és la direcció general cap a la qual el Sol sembla progressar constantment i, al final, posar-se. Això no és cert al planeta Venus, que gira en sentit contrari a la Terra (rotació retrògrada). Per a un observador a la superfície de Venus, el Sol sortiria a l'oest i es posaria a l'est [8] encara que els núvols opacs de Venus impedeixen observar el Sol des de la superfície del planeta.[9]
En un mapa que té el nord a la part superior, l'oest és a l'esquerra. Moure’s contínuament cap a l’oest és seguir un paral·lel.
Clima modifica
A causa de la direcció de rotació de la Terra, el vent dominant a molts llocs de les latituds mitjanes (és a dir, entre 35 i 65 graus de latitud) és de l'oest.[10][11]
Cultura modifica
La frase "Occident" sovint fa referència al món occidental, que inclou la Unió Europea (també l'Associació Europea de Lliure Comerç), Amèrica, Israel, Austràlia, Nova Zelanda i (en part) Sud-àfrica.[12]
El concepte de part occidental de la terra té les seves arrels a l'Imperi Romà d’Occident i al cristianisme occidental. Durant la Guerra Freda, sovint s'utilitzava "Occident" per referir-se a l'OTAN en oposició al Pacte de Varsòvia i Moviment de Països No-alineats. L'expressió sobreviu, amb un significat cada vegada més ambigu.
Significats simbòlics modifica
Al budisme xinès, occident representa el moviment cap a Buda (vegeu Viatge a l'Oest). Els antics asteques creien que Occident era el regne de la gran deessa de l'aigua, la boira i el blat de moro. A l'Antic Egipte, Occident es considerava el portal de l'inframon i és la direcció cardinal considerada en relació amb la mort, encara que no sempre amb una connotació negativa. Els antics egipcis també creien que la deessa Amaunet era una personificació d'Occident.[13] Els celtes creien que més enllà del mar occidental, fora de les vores de tots els mapes, hi havia l'altre món, o el més enllà.
En el judaisme, l'oest es troba cap a la Shekinah (presència) de Déu, ja que en la història jueva el Tabernacle i el Temple de Jerusalem posterior es van orientar cap a l'est, amb la presència de Déu al Sancta sanctorum fins a les escales cap a l'oest. Segons la Bíblia, els israelites van travessar el riu Jordà cap a l’oest cap a la Terra promesa. A l'Islam la gent resa cap a l'oest, ja que respecte a la Meca, la Meca es dirigeix cap a l'oest.
Ficció fantàstica modifica
Tolkien el va utilitzar de manera simbòlica, amb el moribund Thorin que va anomenar fill de l'occident a Bilbo Saquet a El Hobbit. Això és molt més definit a El Senyor dels Anells, on l’orient va servir Sàuron i els seus enemics s’associen a Occident.
A la sèrie Imperi de l'Orient de Saberhagen, els poders rivals són Occident i Orient, inclosos els éssers humans i els éssers sobrenaturals. Tots els dimonis formen part d'Orient.
Això no és universal. En els treballs anteriors de Tolkien, el nord havia estat la direcció del mal. CS Lewis a La travessia del Navegant de l'Alba té l'est com a direcció sagrada, que condueix al país d'Aslan.
Referències modifica
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ «Oest». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ Doddoli, Consuelo. Punto Y Rayo / Point and Stripe: Los Puntos Cardinales Y Los Mapas / The Cardinal Point and the Maps (en castellà). Ediciones Castillo, 2006-03. ISBN 978-968-5920-68-1.
- ↑ «west | Origin and meaning of west by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «Definición de oeste — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «OESTE» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ Eduardo, Iztueta. Orientación y navegación terrestre (en castellà). Tecnibook Ediciones. ISBN 978-950-553-191-2.
- ↑ «Space Topics: Compare the Planets». The Planetary Society. Arxivat de l'original el 18 febrer 2006. [Consulta: 12 gener 2016].
- ↑ Serge Brunier. Solar System Voyage. Cambridge University Press, 2002, p. 40. ISBN 978-0-521-80724-1.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Westerlies». American Meteorological Society. Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 15 abril 2009].
- ↑ Sue Ferguson. «Climatology of the Interior Columbia River Basin». Interior Columbia Basin Ecosystem Management Project, 07-09-2001. Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 12 setembre 2009].
- ↑ Nemo, Philippe. ¿Qué es Occidente? (en castellà). Gota a Gota, 2006. ISBN 978-84-934658-6-5.
- ↑ Campbell, Joseph. The Mythic Image. Princeton University Press, 1981.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oest |