Oléron
L'illa d'Oléron o l'illa d'Oleró (en francès: Île d'Oléron) és una illa de la costa francesa a l'oceà Atlàntic (situada a l'oest de Rochefort), al costat sud de l'estret Pertuis d'Antioche.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Charanta Marítima | ||||
| Districte | Districte de Ròchafòrt | ||||
| Cantó | Cantó de Saint-Pierre-d'Oléron | ||||
| Municipi | La Brée-les-Bains  | ||||
| Capital | Saint-Pierre-d'Oléron | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 21.790 (2012) (125,23 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 174 km² | ||||
| Mesura | 12 ( ) × 34 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
És la segona illa més gran de França, després de la de Còrsega, si no es compten les illes d'ultramar franceses.
Història modifica
Durant els segles VII i VIII, aquesta illa junt amb la de Ré, formaven les anomenades Vacetae Insulae segons la cosmografia Aethicus Ister.[1] Vaceti és un altre nom per als Vascones, fent referència als bascos no gascons que en tenien control en aquella època.
A Oléron entre els anys 1152 a 1160 Eleanor d'Aquitània introduí la primera llei d'almirallat en aquesta part del món. El 1306, Edward I d'Anglaterra assignà l'illa al seu fill Eduard II com a part del Ducat d'Aquitània.
El 20 de març de 1586, aquesta illa va ser presa per Agrippa d'Aubigné.
Geografia modifica
L'illa té una superfície de 174 km². És una illa plana, la seva altitud màxima és de 34 m. És fèrtil i es troba a la Badia de Biscaia.
El seu clima és suau, marítim temperat un poc calorós a l'estiu.[2]
Administració modifica
Administrativament l'illa pertanyb al departament Charente-Maritime està dividida en municipis (communes):
- La Brée-les-Bains
- Le Château-d'Oléron
- Dolus-d'Oléron
- Le Grand-Village-Plage
- Saint-Denis-d'Oléron
- Saint-Georges-d'Oléron (inclou Boyardville)
- Saint-Pierre d'Oléron
- Saint-Trojan-les-Bains
Compta amb un total de 22.000 habitants.
Transport modifica
Des de 1966, l'illa està connectada al continent per un pont que té una llargada 2.862 m. Actualment és el tercer de França per la seva llargada.
Turisme modifica
Oléron és una destinació popular pel turisme. Té platges, surf, càmpings i cavalls per muntar i amb edificis històrics interessants. L'oferta gastronòmica és important amb molts restaurants especialitzats en el marisc, especialment les ostres que s'hi cultiven.[2]
Notes modifica
- ↑ Collins' book, p. 214.
- ↑ 2,0 2,1 «Vos vacances commencent ici ! - Marennes Oléron Tourisme» (en francès). [Consulta: 9 gener 2021].[Enllaç no actiu]
Fonts modifica
- Collins, Roger. "The Vaccaei, the Vaceti, and the rise of Vasconia." Studia Historica VI. Salamanca, 1988. Reprinted in Roger Collins, Law, Culture and Regionalism in Early Medieval Spain. Variorum, 1992. ISBN 0-86078-308-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oléron |
- (francès) The official tourist office website for Oléron Island
- (anglès) Language, culture & discovery on Île d'Oléron Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.