Oleoducte de l'Amistat
L'oleoducte de l'Amistat és de 5.000 km de longitud que va des del sud de Rússia fins a l'Europa oriental. Fou construït el 1960-64 per tal de proveir de petroli els estats satèl·lits de l'antiga URSS.[1] S'inicia a Samara i es divideix en dues branques: l'una entra a Polònia i a Alemanya i l'altra a Hongria, Eslovàquia i la Txèquia. Avui dia aquest oleoducte segueix estant actiu, és una gran ajuda, tant per a Rússia com a Europa oriental. Amb un inici a Samara i construït amb l'objectiu d'abastar de petroli els antics estats comunistes de l'Europa oriental, així com els que recorren els prop de 2.000 km de la mar Càspia fins a Sant Petersburg, o el de Noril'sk (centre de Sibèria) a Moscou.
Història modifica
El 18 de desembre de 1958, la 10a sessió del Consell d'Assistència Econòmica Mútua (Comecon), celebrada a Praga, va adoptar una decisió i es va signar un acord sobre la construcció d'un oleoducte troncal de cru des de l'URSS a Polònia, Txecoslovàquia, RDA i Hongria.[2] La construcció del gasoducte proposat inicialment de 5.327 quilòmetres de llarg va començar el 1960.[3] Cada país havia de subministrar tots els materials de construcció, maquinària i equipament necessaris. Txecoslovàquia va rebre el primer petroli l'any 1962, Hongria el setembre de 1963, Polònia el novembre de 1963 i la RDA el desembre de 1963. Tot el gasoducte es va posar en funcionament l'octubre de 1964.[4] El primer petroli bombat a través de l'oleoducte Druzhba es va originar als jaciments de petroli del Tatarstan. i Samara (Kuybyshev) Oblast. A la dècada de 1970, el sistema de gasoductes Druzhba es va ampliar encara més amb la construcció de línies geogràficament paral·leles.[5]
Referències modifica
- ↑ Dorsman, André; Arslan-Ayaydin, Özgür; Thewissen, James. Regulations in the Energy Industry: Financial, Economic and Legal Implications (en anglès). Springer Nature, 2020-02-12, p. 92. ISBN 978-3-030-32296-0.
- ↑ Prybyla, Jan S. «Eastern Europe and Soviet Oil». The Journal of Industrial Economics, 13, 2, 1965, pàg. 154–167. DOI: 10.2307/2097669. ISSN: 0022-1821.
- ↑ Bonin, Hubert «Business interests versus geopolitics: The case of the Siberian pipeline in the 1980s» (en anglès). Business History, 49, 2, 2007-03, pàg. 235–254. DOI: 10.1080/00076790601170397. ISSN: 0007-6791.
- ↑ Flade, Falk. Creating a Common Energy Space: The Building of the Druzhba Oil Pipeline (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2017, p. 321–344. DOI 10.1007/978-3-319-49532-3_11. ISBN 978-3-319-49532-3.
- ↑ Lüthi, Lorenz M. Drifting Apart: Soviet Energy and the Cohesion of the Communist Bloc in the 1970s and 1980s (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2017, p. 371–399. DOI 10.1007/978-3-319-49532-3_13. ISBN 978-3-319-49532-3.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleoducte de l'Amistat |