Viquipèdia

Oli de palma

oli vegetal

L'oli de palma és un oli vegetal obtingut del mesocarp del fruit de la palmera Elaeis guineensis; aquest tipus d'oli és molt emprat en el món, i només és superat per l'oli de soia.[1] El fruit de la palma és lleugerament vermell i aquest color també el té l'oli de palma quan encara no està refinat. L'oli cru (no el refinat) de palma és una font de vitamina A i també de vitamina E.

Infotaula de compost químicOli de palma

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicamescla i ingredient culinari Modifica el valor a Wikidata
Producte natural dePalmera d'oli de Guinea Modifica el valor a Wikidata
Fruit de la palmera Elaeis, de la que s'extreu l'oli de palma

La palma és originària d'Àfrica occidental, i se n'obté oli des de fa 5.000 anys, especialment a Guinea, d'on passà a Amèrica, després dels viatges de Cristòfor Colom, i més recentment s'ha estès a Àsia. El conreu a Malàisia n'és d'importància mundial, mentre a Amèrica els principals productors en són Colòmbia i l'Equador.

Usos modifica

Culinaris modifica

La naturalesa altament saturada de l'oli de palma el fa sòlid a temperatura ambient a les regions temperades, i el converteix en un substitut barat de la mantega o els olis vegetals hidrogenats en usos en què és desitjable el greix sòlid, com la fabricació de pastisseria i productes al forn. Les preocupacions en matèria de salut relacionades amb els greixos trans en olis vegetals hidrogenats poden haver contribuït a l'ús creixent d'oli de palma en la indústria alimentària.

Com oli de fregir o d'amanir, afegit a gelats, de la margarina que se n'obté se'n pot fer derivats succedanis de la mantega de cacau.[2] S'utilitza en olis ultraprocessats.[3]

Industrials modifica

És una matèria primera en producció de biodièsel, pinsos i sabó.

Composició modifica

És un oli saturat fins a un 50%; de mitjana té:

Producció modifica

 
Mapa de la producció mundial d'oli de palma, 2013

El 2016, la producció global d'oli de palma es va estimar a 62,6 milions de tones, 2,7 milions de tones més que el 2015. El valor de producció d'oli de palma es va estimar en 39,3 mil milions de dòlars americans el 2016, un augment de 2.400 milions de dòlars americans (o +7%) respecte a la xifra de producció registrada l'any anterior.[4] Entre el 1962 i el 1982, les exportacions mundials d'oli de palma van augmentar al voltant de mig milió a 2,4 milions de tones anuals, i el 2008 la producció mundial d'oli de palma i de nucli de palma va ascendir a 48 milions de tones. Segons les previsions de la FAO per al 2020, la demanda global d'oli de palma es duplicarà i es triplicarà el 2050.[5]

En el període 2018-2019 la producció mundial d'oli de palma fou de 73,5 milions de tones.[6]

Països productors modifica

Per ordre d'importància:

  • Indonèsia, superà a Malàisia el 2006, en produir més de 20,9 milions de tones.[7][8]
  • Malàisia; el 1992, en resposta a les inquietuds per la desforestació, el govern de Malàisia es va comprometre a limitar l'expansió de les plantacions d'oli de palma conservant un mínim de la meitat de la terra de la nació com a coberta forestal.[9][10]
  • Nigèria; fins al 1934, Nigèria n'havia estat el productor més gran del món. Tant petits com grans productors en participen en la indústria.[11][12]
  • Tailàndia.[13]
  • Colòmbia; alguns afrocolombians afirmen que algunes d'aquestes noves plantacions els han estat expropiades després d'haver estat expulsats per la pobresa i la guerra civil, mentre que els guàrdies armats intimiden la resta de persones per despoblar encara més la terra.[14]
  • Equador.[15]
  • Altres: Benín, Camerun, Kenya, Ghana...

Efectes socials modifica

La indústria de l'oli de palma ha tingut impactes positius i negatius sobre els treballadors, els pobles indígenes i els residents de les comunitats productores d'oli de palma. La producció d'oli de palma ofereix oportunitats d'ocupació i s'ha demostrat que millora les infraestructures, els serveis socials i redueix la pobresa.[16][17][18] Tot i això, en alguns casos, les plantacions d'oli de palma s'han desenvolupat en terres sense consulta ni compensació als indígenes que l'habitaven, provocant conflictes socials.[19][20][21] L'ús d'immigrants il·legals a Malàisia també ha suscitat preocupació sobre les condicions laborals dins la indústria de l'oli de palma.[22][23][24]

Algunes iniciatives socials utilitzen el cultiu d'oli de palma com a part de les estratègies d'alleujament de la pobresa. Entre els exemples se'n troba el projecte d'oli de palma híbrid de la FAO a l'oest de Kenya, que millora els ingressos i la dieta de les poblacions locals.[25]

L'ús d'oli de palma en la producció de biodièsel ha provocat la preocupació que la necessitat de combustible s'està situant per davant de la necessitat d'aliments, provocant desnutrició en nacions en desenvolupament. Això es coneix com el debat entre aliments i biocombustibles.

Problemes ambientals modifica

Si bé només el 5% de les terres agrícoles mundials s'utilitzen per a plantacions de palma, el cultiu de palma produeix el 38% del subministrament total d'oli vegetal mundial.[26] Pel que fa al rendiment d'oli, una plantació de palma és 10 vegades més productiva que el cultiu de soja, de gira-sol o de colza, perquè la fruita de palma i el nucli proporcionen oli utilitzable.[26] L'oli de palma és l'oli vegetal més sostenible en termes de rendiment, i requereix una novena part de la terra utilitzada per altres cultius d'oli vegetal,[27] però en el futur els microbis cultivats en laboratori podrien obtenir rendiments més elevats per unitat de terra a preus equiparables.[28][29]

 
Desforestació il·legal per a una plantació d'oli de palma

Tot i això, el conreu d'oli de palma ha estat criticat pel seu impacte en el medi natural,[30][31] incloent-hi la desforestació, la pèrdua d'hàbitats naturals,[32] i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle[33][34]que han amenaçat les espècies en perill d'extinció, com ara l'orangutan[35] i el tigre de Sumatra.[36]

Grups ecologistes com Greenpeace i Friends of the Earth s'oposen a l'ús de biocombustibles d'oli de palma, i afirmen que la desforestació causada per plantacions de palma d'oli és més perjudicial per al clima que els beneficis obtinguts en canviar al biocombustible i utilitzar les palmes com a embornals de carboni.[37]

Un estudi del 2018 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) va concloure que l'oli de palma és "aquí per quedar-se" a causa de la seva major productivitat en comparació amb molts altres olis vegetals. La UICN sosté que la substitució de l'oli de palma per altres olis vegetals requeriria majors quantitats de terres agrícoles, i afectaria negativament la biodiversitat.[27][38] La UICN aposta per millors pràctiques en la indústria de l'oli de palma, inclosa la prevenció de l'expansió de les plantacions a les zones boscoses i la creació d'una demanda de productes d'oli de palma certificats i sostenibles.[38]

El 2019, Rainforest Action Network va examinar vuit marques mundials implicades en l'extracció d'oli de palma al Leuser Ecosystem i va dir que cap no actuava adequadament per evitar el “conflicte de l'oli de palma”.[39] Moltes de les empreses van dir al The Guardian que estaven treballant per millorar-ne el rendiment.[40] Un quadre de comandament de la WWF només ha valorat 15 de les 173 empreses que van funcionar bé.[41]

Nutrició i salut modifica

Aportant calories significatives com a font de greix, l'oli de palma és una base alimentària en moltes cuines.[42][43][44][45] [46][47] De mitjana a nivell mundial, els humans van consumir 7,7 kg d'oli de palma per persona el 2015.[48] Tot i que s'ha observat prèviament la relació del consum d'oli de palma amb el risc de malaltia, la qualitat de la investigació clínica que avalua específicament els efectes de l'oli de palma ha estat generalment pobra.[49] En conseqüència, la investigació s'ha centrat en els efectes nocius del consum d'oli de palma i l'àcid palmític com a fonts de contingut saturat de greixos en olis comestibles, i s'ha arribat a la conclusió que l'oli de palma i els greixos saturats han de ser substituïts per greixos poliinsaturats de la dieta.[43][50]

Toxicologia modifica

S'ha assenyalat contingut de 3-monocloropropanediol i el glicidol de l'oli de palma, també presents en l'oli de blat de moro i l'oli de coco, com a carcinògens.[51] Actualment no hi ha cap evidència científica sobre la relació entre la ingesta d'oli de palma i el càncer. No hi ha proves experimentals o epidemiològiques que justifiquin l'associació del consum d'oli de palma amb una incidència més elevada de mortalitat per càncer en persones i les proves indirectes suggereixen que l'oli de palma no té efectes positius o negatius sobre el risc de càncer.[51]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ United States Department of Agriculture, Agricultural Statistics 2004. Table 3-51.
  2. ↑ Campillo, Santiago «Todas las claves sobre el aceite de palma, una grasa que comes todos los días» (en castellà). Hipertextual, 05-04-2017.
  3. ↑ Serra, Lluís «Per què és perjudicial l'oli de palma?». Mètode, 31-05-2017 [Consulta: 3 agost 2017].
  4. ↑ «Global Palm Oil Market Overview – 2018 – IndexBox». [Consulta: 17 agost 2018].
  5. ↑ Prokurat, Sergiusz «Palm oil – strategic source of renewable energy in Indonesia and Malaysia». Journal of Modern Science, 2013, pàg. 425–443. Arxivat de l'original el 4 març 2016. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Global production volume palm oil, 2012–2019 l Statistic».
  7. ↑ Scientific American Board of Editors «The Other Oil Problem». Scientific American, 307, 6, desembre 2012, p. 10. DOI: 10.1038/scientificamerican1212-10. «...such as Indonesia, the world's largest producer of palm oil.»
  8. ↑ Indonesia: Palm Oil Production Prospects Continue to Grow Arxivat 10 May 2009[Date mismatch] a Wayback Machine. December 31, 2007, USDA-FAS, Office of Global Analysis.
  9. ↑ «Malaysia Has Little Room for Expanding Palm-Oil Production, Minister Says». Bloomberg, 18-11-2010 [Consulta: 1r març 2013].
  10. ↑ «French firms urged to back away from 'no palm oil' label claims». Foodnavigator, 17-09-2012 [Consulta: 7 març 2013].
  11. ↑ Ayodele, Thompson. «African Case Study: Palm Oil and Economic Development in Nigeria and Ghana; Recommendations for the World Bank's 2010 Palm Oil Strategy», agost 2010. Arxivat de l'original el 22 abril 2012. [Consulta: 8 desembre 2011].
  12. ↑ Ayodele, Thompson «The World Bank's Palm Oil Mistake». The New York Times, 15-10-2010 [Consulta: 8 desembre 2011].
  13. ↑ ; Wipatayotin, Apinya «EU move fuelling unease among palm oil producers» (Spectrum). Bangkok Post, 28-01-2018 [Consulta: 29 gener 2018].
  14. ↑ Bacon, David. «Blood on the Palms: Afro-Colombians fight new plantations», 18-07-2007. Arxivat de l'original el 19 octubre 2012. See also "Unfulfilled Promises and Persistent Obstacles to the Realization of the Rights of Afro-Colombians," [1] A Report on the Development of Ley 70 of 1993 by the Repoport Center for Human Rights and Justice, Univ. of Texas at Austin, Jul 2007.
  15. ↑ «Ecuador to invest $1.2bn in palm oil sustainability & innovation: ‘There is a tremendous opportunity here’», 04-05-2018.
  16. ↑ ; Dewi, Sonya; Sofiyuddin, Muhammad; Rahmanulloh, Arif «Socio-Economic Impact Assessment of Palm Oil Production». World Agroforestry Centre [Consulta: 30 gener 2013].
  17. ↑ ; Kunjappan, Rejani«The local impacts of oil palm expansion in Malaysia». cifor.org. Center for International Forestry Research, 2011. Arxivat de l'original el 22 juny 2013. [Consulta: 30 gener 2013].
  18. ↑ «Palm oil transforms economic landscape». Business Times, 09-11-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  19. ↑ Internal Displacement Monitoring Centre (5 novembre 2007). "Palm oil cultivation for biofuel blocks return of displaced people in Colombia". Nota de premsa. Consulta: 30 gener 2013. Arxivat de l'original a data de 27 novembre 2007. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-27. [Consulta: 5 juliol 2020].
  20. ↑ ; Jalong, Thomas; Meng Chuo, Wong «Free, Prior and Informed Consent in the Palm Oil Sector – Sarawak: IOI-Pelita and the community of Long Teran Kanan». Forest Peoples Program, 02-10-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  21. ↑ «"Losing Ground" – report on indigenous communities and oil palm development from LifeMosaic, Sawit Watch and Friends of the Earth». Forest Peoples Programme, 28-02-2008 [Consulta: 30 gener 2013].
  22. ↑ «“Indonesian migrant workers: with particular reference in the oil palm plantation industries in Sabah, Malaysia”　[Dr. Riwanto Tirtrosudarmo | biomasssociety.org]», 11-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-01-11. [Consulta: 6 juliol 2021].
  23. ↑ «Malaysia Plans High-Tech Card for Foreign Workers». ABC News, 09-01-2014.
  24. ↑ «Malaysia rounds up thousands of migrant workers». BBC News, 02-09-2013.
  25. ↑ Hybrid oil palm project in Western Kenya. Arxivat 22 January 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. FAO.
  26. ↑ 26,0 26,1 Spinks, Rosie J. «Why does palm oil still dominate the supermarket shelves?». The Guardian, 17-12-2014. Arxivat de l'original el 4 desembre 2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Oil palms need one-ninth of land used by other vegetable oil crops». Jakarta Post, 06-02-2019 [Consulta: 7 febrer 2019].
  28. ↑ Atabani, A. E.; Silitonga, A. S.; Badruddin, I. A.; Mahlia, T. M. I.; Masjuki, H. H.; Mekhilef, S. «A comprehensive review on biodiesel as an alternative energy resource and its characteristics». Renewable and Sustainable Energy Reviews, 16, 4, 2012, pàg. 2070–2093. DOI: 10.1016/j.rser.2012.01.003.
  29. ↑ Laura Paddison «From algae to yeast: the quest to find an alternative to palm oil». The Guardian, 29-09-2017 [Consulta: 20 juliol 2019].
  30. ↑ Clay, Jason. World Agriculture and the Environment., 2004, p. 219. ISBN 978-1-55963-370-3. 
  31. ↑ «Palm oil: Cooking the Climate». Greenpeace, 08-11-2007 [Consulta: 30 gener 2013]. Arxivat 10 April 2010[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-04-10. [Consulta: 5 juliol 2020].
  32. ↑ «The bird communities of oil palm and rubber plantations in Thailand». Arxivat de l'original el 6 octubre 2016. [Consulta: 4 octubre 2016].
  33. ↑ «A Grim Portrait of Palm Oil Emissions». The New York Times, 01-05-2012 [Consulta: 30 gener 2013].
  34. ↑ Yui, Sahoko; Yeh, Sonia «Land use change emissions from oil palm expansion in Pará, Brazil depend on proper policy enforcement on deforested lands». Environmental Research Letters, 8, 4, 01-12-2013, pàg. 044031. Bibcode: 2013ERL.....8d4031Y. DOI: 10.1088/1748-9326/8/4/044031. ISSN: 1748-9326.
  35. ↑ «Palm oil threatening endangered species». Center for Science in the Public Interest, maig 2005. Arxivat de l'original el 17 setembre 2012.
  36. ↑ «Camera catches bulldozer destroying Sumatra tiger forest». World Wildlife Fund, 12-10-2010 [Consulta: 30 gener 2013].
  37. ↑ Fargione, Joseph; Hill, Jason; Tilman, David; Polasky, Stephen; Hawthorne, Peter «Land Clearing and the Biofuel Carbon Debt». Science, 319, 5867, 07-02-2008, pàg. 1235–1238. Arxivat de l'original el 28 maig 2011. Bibcode: 2008Sci...319.1235F. DOI: 10.1126/science.1152747. PMID: 18258862.
  38. ↑ 38,0 38,1 Meijaard, E. Oil palm and biodiversity. A situation analysis by the IUCN Oil Palm Task Force. PDF. Gland: IUCN Oil Palm Task Force, 2018. ISBN 978-2-8317-1910-8 [Consulta: 7 febrer 2019]. 
  39. ↑ «Snack food giants fall short on palm oil deforestation promises», 17-01-2020. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  40. ↑ «Biggest food brands 'failing goals to banish palm oil deforestation'», 17-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
  41. ↑ «Palm Oil Buyers' Scorecard Analysis». Arxivat de l'original el 31 de desembre 2019. [Consulta: 18 gener 2020].
  42. ↑ «DIET, NUTRITION ANDTHE PREVENTION OFCHRONIC DISEASES» (en anglès). World Health Organization, 2003. Arxivat de l'original el 2012-09-21. [Consulta: 6 juliol 2021].
  43. ↑ 43,0 43,1 «Dietary Fats and Cardiovascular Disease: A Presidential Advisory from the American Heart Association». Circulation, 136, 3, 2017, pàg. e1–e23. DOI: 10.1161/CIR.0000000000000510. PMID: 28620111.
  44. ↑ Brown, Ellie; Jacobson, Michael F. Cruel Oil: How Palm Oil Harms Health, Rainforest & Wildlife, 2005, p. iv, 3–5. OCLC 224985333. 
  45. ↑ Diet, Nutrition and the Prevention of Chronic Diseases, WHO Technical Report Series 916, Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation, World Health Organization, Geneva, 2003, p. 88 (Table 10).
  46. ↑ «The other oil spill». The Economist, 24-06-2010 [Consulta: 12 febrer 2013].
  47. ↑ «A New, Global Oil Quandary: Costly Fuel Means Costly Calories». The New York Times, 19-01-2008 [Consulta: 12 febrer 2013].
  48. ↑ Raghu, Anuradha «We Each Consume 17 Pounds of Palm Oil a Year». Bloomberg News, 17-05-2017 [Consulta: 22 maig 2017].
  49. ↑ Mancini, A; Imperlini, E; Nigro, E; Montagnese, C; Daniele, A; Orrù, S; Buono, P «Biological and Nutritional Properties of Palm Oil and Palmitic Acid: Effects on Health». Molecules, 20, 9, 2015, pàg. 17339–61. DOI: 10.3390/molecules200917339. PMC: 6331788. PMID: 26393565.
  50. ↑ Mozaffarian, D; Clarke, R «Quantitative effects on cardiovascular risk factors and coronary heart disease risk of replacing partially hydrogenated vegetable oils with other fats and oils». European Journal of Clinical Nutrition, 63 Suppl 2, 2009, pàg. S22–33. DOI: 10.1038/sj.ejcn.1602976. PMID: 19424216.
  51. ↑ 51,0 51,1 Gesteiro, Eva; Guijarro, Luis; Sánchez-Muniz, Francisco J.; Vidal-Carou, María Del Carmen; Troncoso, Ana; Venanci, Lluis; Jimeno, Vicente; Quilez, Joan; Anadón, Arturo «Palm Oil on the Edge». Nutrients, 11, 9, 26-08-2019. DOI: 10.3390/nu11092008. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC6770503. PMID: 31454938.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli de palma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oli_de_palma&oldid=33379034»