Viquipèdia

Olimpíada d'escacs de 2014

L'Olimpíada d'escacs de 2014 fou la 41a edició oficial de les Olimpíades d'escacs, torneig d'escacs organitzat per la Federació Internacional d'Escacs. Comprengué tant una competició absoluta[1] com una d'específica per a dones, així com diversos altres esdeveniments dirigits a la promoció dels escacs. Se celebrà entre l'1 i el 14 d'agost de 2014 a Tromsø, Noruega.[2]

41ena Olimpíada d'escacs
Dates 1 – 14 d'agost de 2014
Competidors 1,570 (881 a l'obert i 689 en dones)
Equips 177 (Obert)
136 (Dones)
Països 172 (Obert)
131 (Dones)
Seu Mackhallen
Lloc Tromsø, Noruega
Guanyadors
Equips
Obert 11 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
22 Hongria Hongria
33 Índia Índia
Dones 11 Rússia Rússia
22 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
33 Ucraïna
Individual
Obert

Yu Yangyi

Dones Nana Dzagnidze

Hi participaren un total de 1.570 jugadors, 881 d'ells a la secció oberta i 689 a la femenina.[3][4] El nombre d'equips fou de 177 de 172 països a la secció oberta, i de 136 de 131 països a la secció femenina. Els torneigs principals es varen disputar a Mackhallen. L'àrbitre en cap fou l'Àrbitre Internacional grec Panagiotis Nikolopoulos.[5] El campió del món regnant, el GM noruec Magnus Carlsen, fou un dels vuit ambaixadors oficials de l'esdeveniment, i va jugar al primer tauler de l'equip noruel.[6][7]

La Xina va guanyar el torneig obert per primer cop en la història, mentre que Rússia ho va fer en el torneig femení, per tercer cop consecutiu, i també tercer en la història. El xinès Yu Yangyi, que jugava al tercer tauler, i la georgiana Nana Dzagnidze, jugant al primer, foren els jugadors més efectius en la secció oberta i femenina, respectivament.[8] L'esdeveniment fou també la darrera competició per Judit Polgár, la millor jugadora d'escacs femenina de la història,[9] qui va anunciar la seva retirada dels escacs de competició al final de l'Olimpíada.[10][11][12] Jugant com a suplent per l'equip d'Hongria al torneig principal, va guanyar una medalla d'argent amb el seu equip, i va totalitzar quatre victòries, una derrota, i unes taules, per una puntuació total de 4½/6.

Antecedents i preparació modifica

 
En verd clar, els països que participaren als dos torneigs; en verd fosc, els que participaven només a l'obert.

Dues ciutats pugnaren per hostatjar l'esdeveniment: Albena a Bulgària i Tromsø. La tria es va fer el 2010 a Khanti-Mansisk, i va durar alguns dies; finalment els noruecs guanyaren en una votació per 95–47.

El maig de 2014, es va anunciar que el pressupost de l'olimpíada seria de 15 milions de corones noruegues. De tota manera, els noruecs inicialment no sabien que també haurien d'organitzar la Copa del Món d'escacs de 2013 i per tant no van considerar el cost d'aquest esdeveniment en la quantitat global de 2 milions d'euros. Els organitzadors varen demanar fons addicionals per l'Olimpíada, però el govern noruec no ho va aprovar. Llavors, varen haver de buscar sponsors privats per cobrir despeses.[13] El juny de 2014, el parlament noruec va aprovar uns fons addicionals de 12 milions de corones per a l'esdeveniment, i després d'això els organitzadors varen confirmar que finalment l'Olimpíada se celebraria a Tromsø.[14]

El Director Administratiu de l'Olimpíada de Tromsø 2014 AS fou Børge Robertsen. El director fou Henrik Andenæs, posteriorment substituït per Herman Kristoffersen.[15] Hi hagué vuit ambaixadors de l'Olimpíada: el Campió del Món regnant Magnus Carlsen;[16] l'exCampió del Món Anatoli Kàrpov;[17] les exCampiones del Món femenines Susan Polgar i Aleksandra Kosteniuk;[18][19] la GMF Melanie Ohme;[20] l'historiador, escriptor, escaquista i polític Hans Olav Lahlum;[21] l'exfutbolista Sigurd Rushfeldt;[22] i l'aventurer i periodista Lars Monsen.[23]

El local de joc era Mackhallen, situat al centre antic de Tromsø. Mackhallen és l'antiga seu de la fàbrica de cervesa situada més al nord del món, que data del 1877.[24]

L'esdeveniment modifica

Format de competició i calendari modifica

El torneig es va disputar per sistema suís. El control de temps era de 90 minuts per 40 moviments, amb 30 segons addicionals per moviment, i 30 minuts més després de la jugada 40. Es permetia oferir taules en qualsevol moment durant la partida. Es jugaren un total d'11 rondes, a cadascuna de les quals cada equip jugava amb quatre jugadors, un dels quals podia ser un suplent.[25]

La classificació dels equips es feia d'acord amb els punts guanyats en cada ronda. En cas d'igualtat a punts de dos o més equips, el desempat es feia aplicant: 1. El sistema Sonneborn-Berger; 2. El total de punts fets en el matx; 3. Suma dels punts dels rivals, exlòs el pitjor resultat.[25]

La cerimònia d'obertura de l'olimpíada es va celebrar a les 19:30 CEST (UTC+2) el dia 1 d'agost, i la de cloenda a les 20:00 CEST (UTC+2) del 14 d'agost. La cloenda va començar amb un minut de silenci a causa de les morts del jugador de les Seychelles Kurt Meier d'un atac de cor i d'Alisher Anarkulov de la Federació d'Escacs de l'Uzbekistan.[26] Les rondes del torneig varen començar el dia 2 d'agost i varen acabar el 14 d'agost. Totes les rondes començaren a les 14:00 CEST (UTC+2), llevat de les rondes primera i final, que varen començar a les 15:00 CEST (UTC+2) i les 11:00 CEST (UTC+2), respectivament. Hi va haver dos dies de descans, el primer el 7 d'agost després de la cinquena ronda, i el segon el 13 d'agost abans de la ronda final. Hi va haver també una trobada d'àrbitres el dia 1 d'agost a les 21:30 CEST (UTC+2) i una de capitans el 2 d'agost a les 09:00 CEST (UTC+2).[27]

Les dates són CEST (UTC+2)
OC Cerimònia d'obertura A Trobada d'àrbitres C Trobada de capitans 1 Ronda RD Dia de descans CC Cerimònia de cloenda
Agost 1r
Div 		2n
Dis 		3r
Diu 		4t
Dil 		5è
Dim 		6è
Dmx 		7è
Dij 		8è
Div 		9è
Dis 		10è
Diu 		11è
Dil 		12è
Dim 		13è
Dmx 		14è
Dij
Cerimònies OC CC
Trobades A C
Rondes 1 2 3 4 5 RD 6 7 8 9 10 RD 11

Torneig obert modifica

 
El xinès Yu Yangyi va guanyar la medalla d'or individual a la competició principal.

Al torneig obert hi participà un nombre rècord de 177 equips, representant 172 països. Noruega, com a país organitzador, hi va inscriure tres equips, i també hi participaren la International Braille Chess Association (IBCA), l'Associació d'Escacs de Disminuïts Físics (IPCA), i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords (ICSC).

Entre els jugadors que participaren en l'Olimpíada hi havia el Campió del Món regnant, i número u del món Magnus Carlsen, nou dels deu primers jugadors de la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 2014, i quatre excampions del món. L'excampió del món i aspirant en el Campionat del món de 2014 Vishwanathan Anand fou l'únic jugador dels deu primers del món que no va participar. La dona amb més elevat rànquing, Judith Polgar representà Hongria al torneig obert. De tota manera, no tots els equips varen participar amb els seus millors equips possibles. La Xina, de la qual s'esperava que fos un dels equips a priori més forts, tenia només dos jugadors al voltant dels 2700 d'Elo. Rússia era l'equip més fort a la secció oberta, amb una mitjana de 2777 punts, seguida per Ucraïna amb 2722 i França, liderada per Maxime Vachier-Lagrave amb 2718 punts. D'altres equips amb mitjanes superiors a 2700 eren Armènia, amb el número 2 mundial Levon Aronian jugant al primer tauler, els Estats Units, i Hongria.[28]

Finalment la Xina va guanyar la seva primera medalla d'or en el torneig obert, i fou a més l'únic equip imbatut del torneig. Els xinesos van aconseguir vuit victòries i tres empats, per un total de 19 punts, acabant dos punts sencers per damunt dels rivals. El segon lloc el compartiren quatre equips amb 17 punts: Hongria, Índia, Rússia i Azerbaidjan. Hongria va guanyar el tie-break pel segon lloc i obtingué la medalla d'argent, i l'Índia obtingué la medalla de bronze. Rússia, que era com gairebé sempre clara favorita abans del torneig, va acabar en quart lloc. Armènia, els campions defensors del títol, va fer 16 punts, per acabar en vuitè lloc.[29]

Torneig Obert
# País Jugadors Mitjana
rating		 MP dSB
1   R.P. de la Xina Wang Yue, Ding Liren, Yu Yangyi, Ni Hua, Wei Yi 2699 19
2   Hongria Lékó, Balogh, Almási, Rapport, Polgár 2703 17 372.0
3   Índia Negi, Sethuraman, Sasikiran, Adhiban, Lalith Babu 2631 17 371.5
4   Rússia Kràmnik, Grischuk, Svidler, Karjakin, Nepómniasxi 2773 17 352.0
5   Azerbaidjan Mamedyarov, Radjabov, Mamedov, Safarli, Guseinov 2694 17 345.0
6   Ucraïna Ivanchuk, Ponomariov, Eljanov, Korobov, Moissèienko 2723 16 377.5
7   Cuba Dominguez, Bruzón, Quezada, Ortiz, Gonzalez 2629 16 361.0
8   Armènia Aronian, Sargissian, Movsesian, Akopian, Kotanjian 2705 16 350.5
9   Israel Guélfand, Rodshtein, Smirin, Sutovsky, Postny 2683 16 348.0
10   Espanya Vallejo, Antón, Salgado, Illescas, Vázquez 2640 16 334.5

Es varen donar premis per tauler segons la performance. Yu Yangyi, al tercer tauler, va aconseguir la millor performance de tot el torneig:

Torneig femení modifica

 
La georgiana Nana Dzagnidze va guanyar la medalla d'or individual a la competició femenina.

Al torneig femení hi varen participar 136 equips en representació de 131 països. Noruega, com a país organitzador, hi va inscriure tres equips, i també hi participaren la International Braille Chess Association (IBCA), l'Associació d'Escacs de Disminuïts Físics (IPCA), i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords (ICSC).

Entre les jugadores que participaren en el torneig femení hi havia la Campiona del món regnant, Hou Yifan, set de les deu millors jugadores de la llista d'Elo de la FIDE publicada el juliol de 2014 (exclosa Polgar, que jugava el torneig principal), i tres excampiones del món. Koneru Humpy de l'Índia i Viktorija Čmilytė de Lituània, foren les úniques dues de les deu primers que no varen participar en l'Olimpíada. La Xina era l'equip més fort de la competició femenina, i havia portat totes les seves jugadores més fortes, amb una mitjana d'Elo de 2544. Rússia era el segon equip més fort, amb una mitjana d'Elo de 2521, representada per Katerina Lahnó al primer tauler, Aleksandra Kosteniuk, Natàlia Pogonina, i Valentina Gúnina. Ucraïna, amb una mitjana de 2505 era el tercer equip per ordre de força, i comptava amb les germanes Anna i Maria Muzitxuk així com amb l'excampiona del món femenina Anna Uixénina.[28]

Rússia va guanyar finalment la competició femenina per tercer cop consecutiu, amb deu victòries i només una derrota, per un total de 20 punts. La Xina i Ucraïna varen empatar al segon lloc amb 18 punts, però les xineses varen guanyar el desempat i obtingueren l'argent, mentre les ucraïneses es quedaven amb el bronze. Rússia i la Xina varen fer resultats perfectes fins al seu matx de la setena ronda, en què les russes derrotaren les xineses per 3-1, cosa que els va permetre d'obtenir un marge decisiu per guanyar l'or.[29]

Torneig femení
# País Jugadors Mitjana
rating		 MP dSB
1   Rússia Lagno, Gunina, Kosteniuk, Girya, Pogonina 2520 20
2   R.P. de la Xina Hou Yifan, Ju Wenjun, Zhao Xue, Tan Zhongyi, Guo Qi 2549 18 406.0
3   Ucraïna A. Muzychuk, M. Muzychuk, Uixénina, Júkova, Gaponenko 2510 18 383.0
4   Geòrgia Dzagnidze, Khotenashvili, Javakhishvili, Melia, Batsiashvili 2499 17 390.0
5   Armènia Danielian, Mkrtchian, Galojan, Kursova, Sargsyan 2383 17 350.5
6   Kazakhstan Nakhbayeva, Sadukassova, Abdumalik, Davletbayeva, Dauletova 2333 17 320.0
7   Polònia Socko, Zawadzka, Szczepkowska-Horowska, Bartel, Kulon 2402 16 362.0
8   Estats Units Krush, Zatonskih, Abrahamyan, Katerina Nemcova, Foisor 2405 16 339.5
9   Alemanya Pähtz, Schleining, Melamed, Ohme, Hoolt 2379 16 304.0
10   Índia Dronavalli, Sachdev, Karavade, Gomes, Padmini 2421 15 380.0

Es varen donar premis per tauler segons la performance. Nana Dzagnidze, al primer tauler, va aconseguir la millor performance de tot el torneig:

Trofeu Gaprindashvili modifica

El trofeu Nona Gaprindaixvili es dona al país que tingui més punts entre les seccions oberta i femenina combinades. En cas d'empat entre dos o més equips, es desempata pels mateixos sistemes que en els dos torneigs separats.

El trofeu, anomenat així en honor de l'excampiona del món (1961–78), fou creat per la FIDE el 1997.

# Equip MP dSB
1   R.P. de la Xina 37 828.5
2   Rússia 37 772.5
3   Ucraïna 34

Eleccions a la presidència de la FIDE modifica

Les eleccions a la presidència de la FIDE se celebraren durant el 85è Congrés de la FIDE, que va tenir lloc durant l'olimpíada. Els 177 països membres de la FIDE podien votar per un dels dos candidats: el president llavors en el càrrec Kirsan Iliumjínov o l'excampió del món Garri Kaspàrov. Abans del congrés, Kaspàrov s'havia queixat d'irregularitats comeses per la FIDE a la llista publicada de delegats, i almenys un membre de la Comissió Electoral de la FIDE (ELE) hi havia estat d'acord.[30] Finalment, Iliumjínov va vèncer Kaspàrov per 49 vots (110 vots pel president en el càrrec i 61 per Kaspàrov).[31]

Controvèrsies modifica

El 7 de juliol de 2014, el President de la FIDE Kirsan Iliumjínov va escriure una carta oberta queixant-se a la Primer Ministre de Noruega Erna Solberg que alguns equips tenien dificultats per obtenir els visats per viatjar. A la carta hi deia que els jugadors que no tenien consolats de Noruega als seus països havien de viatjar a països veïns per demanar els visats, i encara més, cada membre individual de l'equip ho havia de fer de forma individual i en persona.[32] Un dia després, Børge Robertsen, director administratiu de l'olimpíada, va respondre en nom dels organitzadors que estaven treballant per solucionar el problema, i que havien enviat aproximadament 1.500 invitacions als participants que necessitaven visats. Indicava també que el procés de sol·licitud dels visats era fàcil de seguir i es podia tramitar online.[33]

 
El pas de Katerina Lahnó de la federació ucraïnesa a la russa va crear molta controvèrsia abans de l'Olimpíada.

El 16 de juliol de 2014, el comitè organitzador va anunciar que alguns equips havien excedit la data límit de l'1 de juny per presentar les seves llistes de jugadors, entre els quals hi havia la República Centreafricana, el Gabon, Costa d'Ivori, Cambodja, Oman, el Pakistan i el Senegal al torneig obert i l'Afganistan i Rússia al torneig femení.[34][35] Els organitzadors ja havien deixat clar que la regulació sobre la data límit era per tothom i que cap país en seria exempt. Fou particularment sorprenent la desqualificació de l'equip femení rus, ja que eren les campiones de l'olimpíada anterior. Els mitjans escaquístics van vincular aquesta qüestió amb el cas del canvi de federació de Katerina Lahnó, indicant que la Federació Russa d'Escacs havia estat esperant que la transferència de federació de Lahno des d'Ucraïna esdevingués oficial. Lahno havia de reforçar considerablement l'equip rus, després de la retirada de Nadezhda i Tatiana Kossíntseva de l'equip nacional. La FIDE va criticar contundentment la decisió dels organitzadors de no permetre competir aquest equip. El vicepresident de la FIDE Israel Gelfer va dir que la decisió última era a les mans de Kirsan Iliumjínov; a més a més, va acusar Garri Kaspàrov d'influir en el comitè organitzador, amb finalitats electoralistes, i va proposar de cancel·lar l'olimpíada.[36] Kaspàrov de seguida va respondre a Gelfer que els seus arguments no tenien ni cap ni peus, i indicant que castigar 175 equips per la badada d'un de sol era d'una arrogància absurda. També va criticar la FIDE per permetre que la Federació d'Escacs de Rússia es pogués saltar les normes, cosa que era un atac contra la comunitat escaquística en general.[37] El 21 de juliol, el comitè organitzador va informar el president de la FIDE Ilyumzhinov que permetria jugar els equips que havien depassat la data límit.[38]

Referències modifica

  1. ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. ↑ «41st Chess Olympiad to be staged in – Tromsø! | Chess News». ChessBase. [Consulta: 24 gener 2014].
  3. ↑ Tromso Chess Olympiad Men LIVE!, Chessdom.com, 29 juliol 2014.
  4. ↑ Tromso Chess Olympiad Women LIVE!, Chessdom.com, 29 juliol 2014.
  5. ↑ Tromso Chess Olympiad: Officials and Match Arbiters, FIDE, 23 maig 2014.
  6. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors». official website. [Consulta: 26 maig 2014].
  7. ↑ «Magnus Carlsen heads Norwegian Olympiad teams». chess24.com. [Consulta: 26 maig 2014].
  8. ↑ Tromso Final, ChessBase, 14 agost 2014.
  9. ↑ Algunes fonts que citen Polgár com, de lluny, la millor jugadora d'escacs de la història:
    • Associated Press «Anand wins chess "Battle of the Sexes"». Milwaukee Journal Sentinel. Associated Press, 18-08-2003, p. 6A. note: The Associated Press story on Aug.17/18, 2003 on the Polgár–Anand match explicitly refers to Polgár with the words "by far the strongest woman chess player ever"
    • «Polgar, Judit». Encyclodedia Britannica Online. [Consulta: 8 maig 2011]. note: explicitly uses "by far": "By far the strongest female player of all timer".
    • «Super-GM tournament in Sofia starts». Chessbase.com, 12-05-2005. [Consulta: 18 abril 2010].
    • «Judit Polgár: 'I can work myself into the top ten again'». ChessBase, 11-11-2007. [Consulta: 4 febrer 2008].
    • McClain, Dylan Loeb «Chess; The Secret of Playing Blindfold: Memory maig Be the Least of It». The New York Times, 24-12-2006 [Consulta: 13 abril 2010].
    • «Women Grandmasters in Chess». MichaelBluejay. [Consulta: 13 abril 2010].
    • Pein, Malcolm «A crown for Kosteniuk». Telegraph Media Group Limited [Londres], 22-09-2009 [Consulta: 18 abril 2010]. Malcolm Pein, British IM and Executive Editor of CHESS magazine, when speaking of A. Kosteniuk's victory over Hou Yifan for the Women's World Champtionship, said "Currently Judit Polgár is in another league from any other female player."
    • «Elite Players Of Chess To Compete». The New York Times, 17-05-2005 [Consulta: 18 abril 2010].
    • Humber, James M.; Almeder, Robert F. Human cloning. Humana Press inc., p. 87. ISBN 0-89603-565-4. 
    • Weber, Bruce «Next Move? Chess enthusiasts puzzle over game's gender imbalance». Milwaukee Journal Sentinel, 22-12-1996, p. 17A.
    • Wolff, Patrick. Complete Idiot's guide to chess. Penguin Group (USA) Inc., 2002, p. 277. ISBN 0-02-864182-5. 
    • Kavalek, Lubomir «Chess». The Washington Post, 17-01-2005, p. C12. Kavalek, GM in the top 100 players for 26 years, called Polgár, "the all-time best female player"
    • Pandolfini, Bruce. Treasure Chess: Trivia, Quotes, Puzzles, and Lore from the World's Oldest Game. Random House, 2007, p. 84. ISBN 978-0-375-72204-2.  Panolfini, escriptor i entrenador d'escacs, escriu "Judit Polgár és simplement la millor jugadora d'escacs de la histporia."
    • La llista d'Elo de la FIDE de març de 1996 establí una fita amb els 2675 punts de Polgár, cosa que en feia el jugador número 10 del món, i la convertia en l'única jugadora de la història en entrar al Top Ten. Berry, Jonathan «Kramnick, 20 Tops the rating list». The Globe and Mail [Toronto], 06-01-1996, p. A12.
    • «All Time Rankings:FIDE Top 10 1970–1997». The University of Edinburgh. Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 15 maig 2010].
  10. ↑ Queen who exposed the arrogance of kings, The Times, 13 agost 2014.
  11. ↑ Judit Polgar to retire from professional chess, The Week in Chess, 13 agost 2014.
  12. ↑ Judit Polgar to retire from competitive chess, ChessBase, 13 agost 2014.
  13. ↑ Doggers, Peter. «Tromsø Olympiad in Trouble? L'Olimpíada de Tromso, en problemes?» (en anglès). Chess.com, 14-05-2014.
  14. ↑ Doggers, Peter. «Tromsø Olympiad Saved, Receives Extra State Funding» (en anglès). Chess.com, 05-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 16 agost 2014].
  15. ↑ Henriksen, Thor Harald «Han fikk ikke vinter-OL til Tromsø. Men Herman ble ikke sjakk matt» (en noruec). VG Sportbilag, 19-10-2010, p. 8–9.
  16. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Magnus Carlsen». official website.
  17. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Anatoly Karpov». official website.
  18. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Susan Polgar». official website.
  19. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Alexandra Kosteniuk». official website.
  20. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Melanie Ohme». official website.
  21. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Hans Olav Lahlum». official website.
  22. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Sigurd Rushfeldt». official website.
  23. ↑ «Tromsø 2014: Ambassadors - Lars Monsen». official website.
  24. ↑ «Tromsø 2014: The Venue». official website. [Consulta: 26 maig 2014].
  25. ↑ 25,0 25,1 FIDE Handbook: Regles d'emparellaments a les Olimpíades
  26. ↑ «Two Deaths at Olympiad: Another Participant Passes Away». Chess-News, 15-08-2014. [Consulta: 15 agost 2014].
  27. ↑ «Tromsø 2014: Schedule». official website.
  28. ↑ 28,0 28,1 Tromso 2014: Preview and preparations, ChessBase, 27 juliol 2014. (anglès)
  29. ↑ 29,0 29,1 China and Russia claim gold!, web oficial, 14 agost 2014. (anglès)
  30. ↑ «Delegate Issues Deepen for FIDE Elections» (en anglès). Chess.com.
  31. ↑ «Kirsan Ilyumzhinov remains FIDE President» (en anglès). ChessBase, 11-08-2014.
  32. ↑ President's letter to the Prime Minister of Norway, FIDE, 7 de juliol de 2014.
  33. ↑ Visa problems for the Chess Olympiad, ChessBase, 10 juliol 2014.
  34. ↑ Late entries excluded from Chess Olympiad, Chess24.com, 16 juliol 2014.
  35. ↑ Russian reigning champions may miss 2014 Olympiad, Chess24.com, 17 juliol 2014
  36. ↑ Russian Women's team out of Olympiad, ChessBase, 17 juliol 2014.
  37. ↑ Garry Kasparov on the threat to Tromsø, ChessBase, 17 juliol 2014.
  38. ↑ Organisers stand by case but allow teams to play, 21 juliol 2014 (anglès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2014


Precedit per:
XL Olimpíada 		XLI Olimpíada
(2014) 		Succeït per:
XLII Olimpíada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olimpíada_d%27escacs_de_2014&oldid=31651043»