Olimpia Coral Melo Cruz
Olimpia Coral Melo Cruz (Huauchinango, estat de Puebla, 1988)[1] és una activista mexicana que va impulsar la creació d'una llei contra l'assetjament digital a Mèxic que duu el seu nom, la Llei Olímpia, fet pel qual va ser reconeguda com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time el 2021.[2]
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Olimpia Coral Melo |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1995 (28/29 anys) Huauchinango (Mèxic) (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | activista |
Premis
| |
 | |
Després de patir pornovenjança per part d'una exparella que en va divulgar un vídeo sexual sense el seu consentiment, va iniciar una lluita de set anys per a crear i promoure una llei que penalitzés aquest tipus d'actes.[3]
Trajectòria modifica
En la seva joventut, la seva parella afectiva va divulgar un vídeo privat amb contingut sexual que ràpidament es va viralitzar a Mèxic. Aquest episodi li va comportar repercussions emocionals, fins que va caure en una depressió i va intentar suïcidar-se tres cops.[4] A partir de llavors, va formar a Puebla l'organització Dones contra la violència de gènere i després es va mudar a Ciutat de Mèxic per a fundar juntament amb altres dones el Front Nacional per a la Sororitat, a fi de prevenir la violència virtual i acompanyar dones que l'haguessin viscut.[5]
El març de 2014, quan tenia 19 anys, va presentar una iniciativa de llei al Congrés de Puebla.[6] Després de la seva insistència, el 2018 va aconseguir que es reconegués la violència digital i es sancionés amb fins a sis anys de presó qui comparteix material íntim sense consentiment.[7][8]
La gent no es fa la idea del que causa aquest tipus de violència. Limiten la teva llibertat, la teva intimitat, la teva mobilitat, la teva vida. I tu ho acceptes perquè creus que ets culpable. Per això accedir a la justícia és gairebé impossible. Cada like a aquestes publicacions és una agressió, cada «m'agrada» és un cop. Cada vegada que algú comparteix contingut íntim d'una persona que no ho va permetre és com una violació.[5]
Front Nacional per a la Sororitat modifica
Olimpia Coral Melo Cruz va fundar el Front Nacional per a la Sororitat, un col·lectiu el primer objectiu del qual va ser donar acompanyament a dones que vivien violència digital. El Front té un grup específic de defensores de víctimes de violència a internet, que contempla també atenció legal, psicològica i acompanyament.
Un dels objectius del Front és continuar lluitant contra la violència digital i evitar que les dones siguin vistes com a objectes sexuals, en posar èmfasi que fotografiar-les o gravar-les implica validar una visió mercantil i sexual cap a elles. Per a les integrants, és fonamental l'educació digital de tots els sectors de la població.[9]
Referències modifica
- ↑ «Nombran a la activista Olimpia huauchinanguense distinguida | Municipios Puebla | Noticias del estado de Puebla» (en castellà). municipiospuebla.mx. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Olimpia Coral Melo Cruz: The 100 Most Influential People of 2021» (en anglès). Time. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Mujeres Bacanas | Olimpia Coral Melo (1988)» (en castellà). Mujeres Bacanas, 31-12-2020. [Consulta: 20 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Romaguera, Àlex. «La inquisició d’avui són les fogueres a les plataformes digitals». Directa, 04-01-2022. [Consulta: 18 gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «"Pasé de ser la 'gordibuena' del video sexual que criticaba todo el pueblo a que 11 estados de México aprobaran una ley con mi nombre"» (en castellà). [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «¿Quién es Olimpia Coral, la mujer que utilizó su experiencia para impulsar la ley contra el ciberacoso?» (en castellà). heraldodemexico.com.mx. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ Lambertucci, Constanza. «Olimpia Coral Melo: “Facebook, Twitter e Instagram participan en la violencia digital contra las mujeres”» (en castellà). EL PAÍS, 25-11-2020. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Ley Olimpia». Gaceta Oficial de la Ciudad de México, 22-01-2020 [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ Álvarez, chilango-Cynthia Peralta. «Frente Nacional para la Sororidad: contra la violencia digital» (en castellà). chilango, 07-03-2020. [Consulta: 20 març 2021].