Olivereta

espècie de planta
Aquest article tracta sobre la planta. Vegeu-ne altres significats a «L'Olivereta».

L'olivereta, olivella,[1] llampuga, llampuga blanca, albena, escanyacabres o herba dels fics[2] (Ligustrum vulgare) és un arbust semicaducifoli de la família de les oleàcies.[3] El seu nom català deriva de la semblança de fulles, flors i fruits amb una petita olivera. En anglès s'anomena privet per la seva utilització en tanques que divideixen propietats privades.

Infotaula d'ésser viuOlivereta
Ligustrum vulgare Modifica el valor a Wikidata

Olivereta amb fruits encara verds a Castelltallat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaOleaceae
GènereLigustrum
EspècieLigustrum vulgare Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Ecologia i distribució modifica

És originari de la regió mediterrània i de part de l'Europa temperada. A la península Ibèrica es troba sobretot a la meitat nord. Als Països Catalans es distribueix entre els 100 i els 1300 m,[4] pels Pirineus, i contrades veïnes fins a l'Alcalatén. Es fa a l'estatge montà i contrades mediterrànies humides en bardisses sobre sòl eutròfic, penetrant dins les rouredes i els alzinars poc densos. Floreix d'abril a juliol.

Descripció morfològica modifica

És un arbust de fins a 3 m d'alçada, de capçada arrodonida i frondosa, amb les branques primes i l'escorça llisa i grisa. Les fulles són lanceolades, oposades i sovint caduques amb el limbe glabre i enter. La inflorescència és una panícula terminal puberulenta. Les flors blanques i flairoses són hermafrodites, tetràmeres i actinomorfes. El calze és campanulat, gamosèpal. La corol·la és campanulada, amb el tub és tan llarg com la resta. L'androceu està format per 2 estams. El fruit és una baia esfèrica i d'un negre llustrós a la maturitat, que no és comestible per als humans.

Usos modifica

Les fulles tenen propietats astringents. És plantat com a arbre ornamental, com a arbre de carrer a Barcelona i, sobretot amb la troana (Ligustrum japonicum) i la troanella (Ligustrum ovalifolium), per a fer tanques.

Referències modifica

  1. DCVB
  2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-06-16. [Consulta: 6 gener 2016].
  3. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 186-187. ISBN 84-7306-407-0. 
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 6 gener 2016].

Vegeu també modifica