Omnes Causae
L'Omnes Causae és un Usatge que estableix una institució jurídica del dret català que prescriu l'extintció de tot dret i acció després de trenta anys de no fer-ne ús;[1] inversament, també prescriu poder adquisitiu de tot bé immoble després de trenta anys d'estar-ne en possessió, tant si hi ha bona raó com si no.
| Tipus | usatge  |
|---|
El seu origen procedeix Liber Iudiciorum (Llibre dels judicis) i s'atesta en documents jurídics del segle xi i del segle xii. S'aplicà com a norma de la Lex Visigothorum i a finals del segle xii o a principis del segle xiii s'incorporà als raepertoria, i basant-se en aquests, fou compilat en els Usatges de Barcelona
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Miscel·lània Borrell i Soler: recull d'estudis oferts a la memòria d'Antoni M. Borrell i Soler. Institut d'Estudis Catalans, 1962, p.341.
Bibliografia modifica
- «Omnes Causae». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.