Es troba en una antiga zona de boscs i de landa humid, desguassat pel Burggravenstroom de la conca del Canal Gant-Terneuzen. El nom,antigament escrit Oost-Eecloo es compon d'arrels del neerlandès antic eek (roure) i lo (bosc), probablement una roureda a una cresta sorrenca al maresme.[2] El prefix Oost- és un afegit del segle XIV, per a distingir el poble de la ciutat veïna d'Eeklo.[3] El poble va desenvolupar-se a l'entorn d'una abadia de monges cistercenques fundada segons la llegenda el 1228 però ja documentada al segle anterior.[4] L'abadia va tenir un paper important en explotar les torberes i assecar la landa.[5] Durant la guerra dels Vuitanta Anys, durant el regne de Felip II de Castella, comte de Flandes malgrat la repressió i els esforços militars de la Corona de Castella, la majoria de la població va adherir al protestantisme i l'església i l'abadia van ser destrossades el 1577.[6] Es van construir quatre masies amb el runam de l'abadia. De 1617 a 1619, l'historiador Antoon Sanders va ser rector d'Oosteeklo.[7] El 1794, després de l'ocupació francesa i la reforma administrativa, Oosteeklo va esdevenir un municipi, fins que el 1977 va fusionar amb Assenede.
L'església Santa Creu i de la Mare de Déu. Durant la guerra dels Vuitanta Anys va ser malmesa per les tropes republicanes. L'església actual data del 1781 (arquitecte: Joan Stockmann).[8]
De Potter, Frans; Broeckaert, Jan. «Oosteeklo». A: Geschiedenis van de gemeenten der provincie Oost-Vlaanderen: Arrondissement Gent (en neerlandès). 2: Arrondissement Eekloo, 3. Middelburg, Oost-Eekloo, Waterland-Oudeman, Watervliet, Zelzate. ed. 6. Annoot-Braeckman, 1872, p. 15-19. (Història dels municipis de la província Flandes Oriental)
Petita masia, monument llistat
Església de la Santa Creu i de la Mare de Déu
Antiga rectoria, monument llistat
